Trepidant 'noir' d'època ambientat a l'Índia colonial

CRÍTICA LITERÀRIA / 'El hombre de Calcuta', debut literari de l'escriptor angloindi Abir Mukherjee, ens transporta a l'ocupada Índia de 1919

Cultura, Aparador

Ramon Torrents

 
‘El hombre de Calcuta’
Abir Mukherjee
Traducció Jofre Homedes Beutnagel
Salamandra Black
Preu: 21 €

Els amants del gènere negre tenen des de primers d'any un nou plat per paladejar. I en aquesta ocasió no cal volar fins a l'Escandinàvia actual per trobar l'escenari del crim. De fet, ni el clima ni el context històric seguirien aquest patró. La trama que ens presenta l'escriptor angloindi Abir Mukherjee s'ambienta a la Calcuta colonial posterior a la Primera Guerra Mundial, en plena agitació nacionalista. De rerefons, un home que mor assassinat als baixos fons de Calcuta. Un crim que durà l'inspector de policia Sam Wyndham i el seu company, el jove sergent Banerjee (el seu particular Watson), a acarar-se amb les autoritats colonials i els capitosts del moviment insurreccional indi.
 
El debut literari de Mukherjee, primera entrega de les indagacions de l'inspector Wyndham que ja compta amb tres seqüeles encara no traduïdes a l'Estat, va ser mereixedor de diversos premis literaris com ara el CWA Endeavour Historial Dagger i el Prix du Polar Européen i va ser destacada com a novel·la negra del mes pel The Sunday Times. Un èxit internacional com palesa el fet que l'obra ha estat vessada a una desena d'idiomes.
 
Una trama ben ordida que ens transporta amb altes dosis de versemblança a la xafogosa i tèrbola Índia ocupada on anaven a raure molts súbdits de la Corona Britànica a la cerca de fortuna. I a una metròpoli de nou encuny, eminentment comercial, que l'autor descriu així, en boca del mateix protagonista: "Donde sólo había selva y chozas, levantamos mansiones, monumentos, y ahora, tras pagar su precio en sangre, proclamábamos que era una ciudad "británica", pero bastaban cinco minutos en ella para darse cuenta de que no lo era. Lo cual tampoco quería decir que fuese india. En realidad, Calcuta era algo único", rebla.
 
Un consell i un però final: hauria estat d'agrair que la traducció inclogués peus de pàgina amb la descripció de mots en urdú i col·loquials que escapen al lector corrent (sahib, dacoit, thana, subedar...) i que salpebren la narració; així que tingueu a mà un accés ràpid a la Viquipèdia per seguir aquest addictiu thriller sense perdre'n detall.
 

Edicions locals