Sinistralitat laboral, una xacra a combatre

Col·lectiu Ronda

Aparador

Sinistralitat laboral, una xacra a combatre
Sinistralitat laboral, una xacra a combatre

Prop de dos milions de persones moren anualment al món com a conseqüència directa de la feina, segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En el cas de l’Estat espanyol, cada dia perden la vida dues persones mentre intentaven guanyar-se-la. I és que des de gener a juliol d’aquest any 2021, 406 persones han mort a la feina (46 a Catalunya) i moltíssimes més, 317.258, han causat baixa derivades d’accidents o malalties professionals. Xifres totes elles esfereïdores, símbol d’una veritable xacra que cal continuar denunciant a fi de fer compatible el marc laboral amb la salut (i la vida) de les persones.

Tot aquest conjunt d’estadístiques es complementem amb altres que no són massa tranquil·litzadores. I és que entre un 11 i un 17% dels problemes de salut mental que es registren a Catalunya tenen a veure amb les condicions de treball. Una evidència més que la salut laboral no passa per un bon moment i que cal una cultura de prevenció de riscos global per acabar amb una xacra que va molt lligada a la temporalitat i a la precarietat.

Les estadístiques ofereixen veritats que remarquen com les persones amb contractes temporals pateixen més accidents i moren de forma més habitual que les contractades per temps indefinit. Precisament per la menor inversió de temps, esforç i recursos que moltes empreses dediquen a la prevenció, la seguretat i la formació de les persones amb contractes d’obra i servei o eventuals, ja que consideren que no cal invertir per a persones que deixaran de formar part de les plantilles. Una actitud que atempta contra els drets laborals més bàsics i que apareix amb més força en certs sectors com el de la construcció.

La realitat és encara més punyent quan parlem malalties professionals i d’origen laboral. Moltes d’elles silenciades o no registrades estadísticament pels alts nivells d’infradiagnosi i manca de reconeixement administratiu o de les mútues cap a les persones que les pateixen i que fa que no puguin accedir a les prestacions que els correspondrien. Es calcula que més del 97% dels casos de càncer derivats de l’exposició a l’amiant no són mai reconeguts com a malalties professionals. Aquest seria només un dels exemples, però n’hi hauria més, d’aquelles malalties que encara costa que figurin dins el Quadre de malalties professionals (que s’usa com a barem) tot i estar demostrat el seu origen laboral, i que sovint afecten sectors més feminitzats, afegint-hi una discriminació en clau de gènere.

Morir i emmalaltir per la feina hauria de ser inacceptable. Però falten encara grans dosis de voluntat i decisió per posar sobre la taula un debat seriós sobre prevenció de riscos laborals i que impliqui poders públics, empresaris, sindicats i organitzacions de persones treballadores amb consciència. La vida i la salut són drets inalienables i, per a les empreses, una obligació inexcusable. Tant de bo el 2022 no ens hi hàgim de jugar tant la vida.

Col·lectiu Ronda

Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66

Mollet
Rambla Nova, 26, 1r 
Tel.: 93 593 33 46 · Fax: 93 570 33 44

www.cronda.coop

Edicions locals