Ramon Torrents

'Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del segle XXI'
Jordi Borràs
Ara Llibres (Col·lecció Pausa)
Preu: 21,90€

“Tots els colors del verd” cantava Raimon per descriure el generós tapís herbaci que decora bona part de les terres basques. Un mantell alimentat d’un plogim fi i persistent, vital per a la seva supervivència. Una fina i constant pluja com la que, des de la fi de la Segona Guerra Mundial, ha fet acréixer els petits brots de la impenitent resistència nazi-feixista que la democràcia no va saber o poder arrencar de socar-rel a finals dels anys 40 del segle passat, pluja de demagògia, por, mentida i frustració que ha convertit aquests brots, per dissort, en un immens bosc curull de monstres i d'horrors. Bosc que el fotoperiodista Jordi Borràs penetra des de fa quasi una dècada, jugant-s'hi la pell, per explicar què s'hi cou a l'ampli espectre de l'extrema dreta, per detallar qui s'amaga rere d'aquests moviments que van de la dreta radical populista fins al neonazisme més descordat. Inicialment grupuscles més o menys organitzats i d’unes dècades ençà veritables moviments de masses (tunejats, maquillats i mutants respecte de quin és l’enemic que branden per atiar les baixes passions) que són capaços de marcar part de l’agenda dels partits centrals, que ja no tant centristes, de molts països europeus i fins i tot de governar-los. De condicionar les polítiques migratòries, les relacions de veïnatge, l’estat del benestar i, en definitiva, el futur de la civilització occidental.

I és que des de les darreries del segle passat i primeres dècades del XXI un fantasma recorre Europa, un fantasma que es nodreix de la desmemòria i del temor a la pèrdua de privilegis d’un continent vell i envellit, cada vegada menys transcendent en el concert econòmic mundial i desentès de drets socials elementals, com el de l'acollida, o la no discriminació per raó de raça, religió o nacionalitat. Un fantasma que a ulls de molts ha estat fins ara gairebé invisible però que Borràs ha volgut mirar als ulls i sobretot ha retratat per posar cara, discurs, estètica i simbolisme als nous ous de la serp, manllevant la definició d'Eugeni Xammar.

L’enemic és volàtil. L’odi s’adapta als temps: els jueus, el nacionalisme limítrof, l’islamofòbia… I de forma camaleònica amaga el seu veritable objectiu quan creix l'espectativa electoral, per presentar un to més moderat i eixamplar el botí de vots entre ciutadans que no compartirien el programa integral (o s'esparverarien si el coneguessin en extensió), però sí l'epidermis del discurs.

A ' Tots els colors del negre' el fotoperiodista no pretén fer un exhaustiu assaig que furgui a fons en la gènesi, auge i apogeu de les diverses formulacions del feixisme. Borràs, dotat d’una gens menyspreable marca personal guanyada a pols després d’atrevir-se a exposar-se a la primera línia periodística davant del violent feixisme estatal, presenta un dietari, amb més voluntat memorialística que assagística. Un quadern de camp en el qual rememora els moments clau del seu seguiment de l’extrema dreta, primer al nostre país i, posteriorment, quan les seves condicions de treball, assenyalat directament pel feixisme, dificultaven enormement la seva tasca, arreu d'Europa.

Així, conforme avança l’obra, Borràs amplia el seu visor per enfocar altres manifestacions de la dreta més extrema a França, Letònia, Itàlia, Alemanya, Portugal, Grècia i Polònia, amb la voluntat de presentat les seves singularitats i d’extreure’n el comú denominador. Tal com detalla l'autor: "Les mateixes pors, les mateixes mentides, els mateixos lemes i les mateixes excuses sonen igual a cada país. Nostàlgics revisionistes, neonazis i neofeixistes segueixen fent camí entre la marginalitat i els intents poc reeixits de reinventar-se, mentre veuen, frustrats, com els més aplicats de la classe s'apunten al carro de l'anomenada dreta populista postindustrial".

Jordi Borràs, fill de la Terra Alta, va créixer marcat per la memòria dels vençuts i pels vestigis de la Guerra dels tres anys que van minar el territeri ebrenc de víctimes i material militar com ara armes, cartutxos i bombes. El seu compromís antifeixista per contextualitzar, conèixer i combatre l'extrema dreta al preu de condicionar la seva vida personal és indiscutible i digne d'elogi.

Després dels seus exitosos testimonis gràfics de la pandèmia, de l'1 d'octubre i de l'extrema dreta, aquesta obra és un retrat necessari d'una Europa reaccionària i enfosquida que ha de maldar per mantenir viu el seu cromatisme davant de la intolerància i la xenofòbia. Com deia Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”. I per combatre al monstre, cal identificar-lo i mirar-lo de fit a fit.

Si voleu adquirir el llibre dedicat podeu clicar aquí.