Ramon Torrents

'Literatura contemporània (III). Del 1922 al 1959'
Volum setè de la 'Història de la Literatura Catalana', dirigida per Àlex Broch
Volum dirigit per Jordi Marrugat i Jordi Castellanos
Editorial Barcino / Enciclopèdia Catalana / Ajuntament de Barcelona
Preu: 39,50 €

Les lletres catalanes, i la literatura en particular, es nodreixen en el curterminisme: Sant Jordis, best sellers, productes d'autoria mediàtica i consum instantani, premis literaris... Paga la pena aixecar la vista i besllumar d'on venim, com s'ha construït aquest edifici imponent però amb flagrant aluminosi d'una llengua que presenta una mala salut de ferro. A priori, amb 10 milions de parlants, la meitat dels quals la tenen com a llengua materna, el català està infrarepresentat en la majoria d'àmbits, però tant la (sobre)presència a internet com la producció literària semblen oferir-nos una vessant que convida a l'optimisme sobre quin futur depara al català.

I per contextualitzar i entendre aquest d'on venim, disposar d’una guia introductòria del moment de major esplendor i explosió de la literatura i la producció escrita en català és molt pertinent. Aquesta setena entrega de la monumental 'Història de la Literatura Catalana' que coordina Àlex Broch, esdevé una obra pensada per al lector inquiet, diletant i no especialmet avesat més que de passada als noms propis de les lletres catalanes del segle passat. Però també per l'extensíssima bibliografia i rigor, s'erigeix en una eina de notable utilitat per als propis investigadors.

Un ingent esforç divulgatiu apte per a tots els públics, que els seus artífexs han articulat d'una manera molt parcel·lada per remarcar de manera aïllada però inteconnectada els grans noms de les lletres catalanes, quina importància van tenir i en quin corrent literari –o quins– s’emmarca cadascú. El període d'aquest volum va de l'any 1922, amb la desfeta del Noucentisme i l'inici de la dictadura de Primo de Rivera, fins al 1959, un any simbòlic per la mort de Carles Riba. Un treball molt vinculat a l'anterior entrega, el volum sisè, amb autors frontissa com Carner.

En aquest volum, s’abraça un període marcat per l'explosió i l’eclosió de nous gèneres narratius, com el periodisme, i que es tanca amb l’ensulsiada de les lletres catalanes i la diàspora d’escriptors i d’editors que, en condicions adverses i moralment devastats pel rumb del país acabada la guerra, van haver de traslladar la seva vida i obra a països d’acollida com Mèxic o França. Malgrat tot, com destacaven els autors en la roda de premsa de presentació del volum, "un exili que a molts autors no els va transformar la poètica, com és el cas de Rodoreda. Va canviar la idea de la funció de la literatura en el seu entorn pel context històric, però no la poètica ni la narrativa".

El volum repassa l'època d'or de la literatura en català. "L'època dels monstres". Hi desfilen autors consagrats i venerats com J.V. Foix, Salvat-Papasseït, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Carles Riba, Josep Pla, Salvador Espriu i Josep Maria de Sagarra. Hi ha capítols que repassen les tendències i moviments que naixien a redós de la tradició europea, i en algun cas es destaca el paper pioner d'autors catalans en l'edificació d'una literatura moderna, "obsessió compartida per Modernisme i Noucentisme". Exemplifiquem-ho: exponents del postsimbolisme al continent són Paul Valery o Rainer Maria Rilke, però també Marià Manent i Carles Riba, i d'una manera fonamental, Carner. O el psicologisme, que té com a més cèlebre paradigma la novel·la Ulisses de Joyce, cercava superar la crisi del gènere novel·lístic, i Josep Pla va ser un dels primers a resoldre aquest atzucac. Espriu n'és també pioner, quan passa de fer novel·la a furgar en les noves formes del llenguatge que irrompen en aquell moment. Va ser dels primers occidentals a arribar-hi a aquests nous llenguatges, juntament amb Samuel Beckett. Res a envejar doncs als escriptors coetanis continentals. Més aviat, queda palesa que la catalana és una literatura a l'avantguarda i homologable a les grans llengües europees, en el període analitzat, tot i els condicionants que minoritzaven o dificultaven la producció.

Poesia, no-ficció, periodisme, teatre... cap àmbit no escapa en aquesta acurada cartografia de les lletres catalanes que va dels anys 20 del segle passat a la literatura de l'exili i les primeres veus dissidents nascudes a l'exili interior del franquisme, com Manuel de Pedrolo. Un volum per paladejar a l'espera de l'aparició dels volums vuitè i novè, que abastaran del realisme històric a la postmodernitat, i que culminaran aquesta monumental proesa d'actualitzar la història de la literatura catalana. Una col·lecció necessària per a lletraferits i investigadors.