'Consells, proverbis i insolències'
Joan Fuster
Ara Llibres
Pròleg de Jordi Muñoz
Preu: 17,90 €

"Twitter avant la lettre", diu Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, per definir aquesta obra de Fuster. I em sembla una síntesi acuradíssima. Perquè l'autor de Nosaltres els valencians conté en aquest recull d'aforismes, a l'entorn del miler, tot allò que podem trobar de brillant –que de sobrer n'hi ha a cabassos– a la cèlebre xarxa social de microblogging, això sí, sense opció a la rèplica immediata: ironia, humor, acidesa, un elevat coneixement, enginy, mala bava i un to punyent.

Un recull que contribueix a honorar el centenari del naixement de l'autor valencià, i que permet obtenir una visió menys reduccionista de la seva producció, pretesament encasellada –per acòlits i per detractors– en l'esfera política. Evidentment pesa la seva visió del país i la llengua; no debades va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983) i l'Alta Distinció al Mèrit Cultural a títol pòstum de la Generalitat Valenciana (1992). I al revers, va patir un atemptat amb bomba al seu domicili l'11 de setembre de 1981. Les seves conviccions, per tant, no deixaven indiferent ningú.

Però Fuster és molt més que un ferm activista. És un preeminent intel·lectual europeu que va conrear l'assaig, la poesia, la història i la crítica literària i artística en general. Facetes totes elles que traspuen en aquest compendi d'aforismes que fan bona alguna de les seves màximes: "La primera obligació d’un escriptor és de fer-se llegir". I a fe que el llibre es fa llegir.

'Consells, proverbis i insolències' és una obra lleugera o densa, depèn de com es miri, o millor dit, de com es consumeixi, perquè cada aforisme, cada idea, amaga un univers de coneixement i referències i cal furgar-hi per destil·lar-ne tota la substància. L'aforisme és un gènere que sempre va captivar Fuster i s'hi mou amb elegància juganera.

L'obra, que duia dues dècades descatalogada, ha estat revifada per l'editorial Ara Llibres quan s'acompleix un segle del naixement de Fuster. Una reedició que no fa si no que mantenir stricto sensu la voluntat fusteriana: "La meva posteritat serà de paper". I un servidor també obeeix quan Fuster sentencia "La literatura consisteix a parlar de literatura".

Tasteu-lo i tracteu de respondre a un dels interrogants que Joan Fuster ens planteja: "Costa poc de llegir, però quan ha costat d'escriure". Aconsellador, proverbial i insolent. I encara necessari i insubstituïble.

Podeu adquirir el llibre aquí.