Ramon Torrents

'Fusta d'eucaliptus cremada'
Ennatu Domingo
Navona Editorial · Sèrie Bio
Preu: 17,10 €

Etimològicament, en català enyorar i ignorar parteixen d'una mateixa arrel llatina recorda Milan Kundera a 'La ignorància'. L'enyor, la nostàlgia, doncs, se'ns revela com "el dolor de la ignorància". En alemany, prossegueix Kundera, el terme Sehnsucht, remet al desig d'allò que és absent, i pot fer al·lusió tant a allò que va ser com o a allò que mai ha estat i hom destijaria, una fretura per satisfer.

Una persona adoptada provinent d'un altre país, pot viure permanentment ancorada en el vaivé emocional de no sentir-se plenament d'enlloc, d'enyorar la part absent de la seva identitat doble o múltiple. En l'adolescència, la criatura adoptada barreja un còctel de sentiments que cal processar i somatitzar: agraïment, culpa, desarrelament. La consciència de ser diferent i viure-ho –i que t'ho facin sentir– com una sort, un privilegi, i no com un estigma. La tasca ingent d'haver-se d'empeltar en una societat que difereix diametralment de la de naixement en el punt just de ser sense deixar enrere el que s'ha estat. Complementar i no substituir. I no sotmetre's a "una integració pura i immediata. Per als immigrants, l'assimilació cultural és un procés lent. En canvi, per a nosaltres els adoptats [escriu l'autora], aquest procés és vertiginós".

I si s'és dona i negra, com en el cas d'Ennatu Domingo, els factors que desencadenen situacions de greuge, de (micro o macro)masclisme i racisme, es multipliquen exponencialment. Forçada a ser quatre voltes rebel. L'opció nacional és de lliure elecció, i Domingo –que en el llibre no ho remarca–, hi ha pres partit. Però altres aspectes com el fet de ser dona o l'"efecte psicològic de la pobresa" l'acompanyen indefugiblement. "Quant temps es triga en trencar amb la societat que viu en estat de precarietat constant? Quant temps trigues a poder aixecar el cap i mirar la gent a la cara, saber que és possible enfortir-te i que és possible parlar en veu alta sobre la precarietat, la negligència dels poders polítics envers els ciutadans, envers l'educació de les nenes i la violència endèmica contra les dones?", escriu. O el tret racial: "[...] el racisme imperant fa que se'ns vegi, d'entrada, com a immigrants, com a persones de fora. A mi em sorpèn que et puguis refugiar en el teu privilegi quan tota una comunitat està afectada per un sistema opressiu que no diferencia, per més que tu hagis renunciat a la teva identitat racial i cultural. Cadascú escull les seves batalles [afegeix], però algunes venen imposades, i per a mi el racisme n'és una".

L'autora detalla el seu viatge físic i emocional de la regió del Tigray a l'altiplà de Castellterçol. De la ferum de fusta d'eucaliptus cremada als paisatge d'alzines i castanyers. D'Etiòpia a Catalunya. I reflexiona a l'entorn de com teixir una identitat, unívoca o múltiple, implica (requereix?) assumpcions i renúncies. Deconstrucció i reconstrucció. Hi ha qui opta per oblidar la llengua i tradició del país d'origen com a suposada mostra d'integració i de gratitud a la societat d'acollida. Hi ha qui redescobreix, manté o recupera la llengua i tradicions de la societat que la va veure néixer com a acte de reivindicació de les arrels. I en un exercici de major complexitat, hi ha qui combina ambdues realitats, la de naixença i la de creixença, per bastir una identitat doble, completa, en permanent definició i reequilibri, que no només enriqueix la persona sinó també la família i, per extensió, la societat d'acollida. Aquest procés vital tan íntim ens el detalla i comprteix generosament Domingo, en un relat que no escatima cruesa en els seus records d'infantesa, com quan explica que els bebès a la seva regió d'origen no reben cap nom en néixer, atesa l'alta mortalitat en els primers anys de vida. O l'extensió de la sida i altres malalties a la zona. O el magre futur de les nenes i dones. O la manca d'inversió per millorar l'agricultura i l'economia local. Tot amanit amb la inacció negligent i el beneplàcit de les autoritats locals. I, malgrat tot, el llibre és per damunt de tot un cant a la vida, un cant a la memòria i als origens.

La nova editorial Navona, que lidera Ernest Folch, s'estrena amb perles com aquest dietari de vida de Domingo, una etíop de Castellterçol, una catalana del Tigray, una euroafricana que s'obre de bat a bat emocionalment i reflexivament per recordar-nos, entre altres coses, la visió indulgent que tenim al Vell Continent dels països que definim en vies de no se sap ben bé què –perquè si han d'aspirar al desenvolupament, al nostre desenvolupament, sovint hi ha derivades poc desitjables–. Països com els de la Banya d'Àfrica tenallats en el seu creixement per les urpes d'un Primer Mon perillosament atemorit i encaparrat a no deixar escapar així com així la seva situació privilegiada. I pel camí, en una mena de loteria solidària i macabra, hi ha afortunades com Ennatu Domingo que van deixar enrere una situació de carestia, penalitats, malalties i pobresa extrema per tenir una segona oportunitat. I, malauradament, hi ha gent infortunada que perd la vida en l'anhel d'optar a un futur millor, ofegada en la necròpoli marina en què s'ha convertit la Mediterrània o massacrada a Melilla tractant de salvar murs de privilegi i ignomínia.

Les Ennatus Domingo de Catalunya i el mon no tenen res a demostrar ni res a agrair-nos. Ni res a què renunciar. Som nosaltres els que tenim molt a aprendre d'allò que ens aporten. Som nosaltres, els privilegiats d'Europa, que una i mil vegades hem de rellegir testimonis colpidors i reflexions com la seva i demanar perdó a totes aquelles persones a les quals privem d'una vida plena per l'aplicació de polítiques extractives, colonials i parasitàries vers aquests països, condemants a l'ostracisme i la mendicitat. A les persones a les quals privem de viure amb plenitud per motius de raça, nacionalitat, sexe, opció política o religió. Per pànic a perdre la nostra posició avantatjosa i moralment misèrrima. Demanar perdó i posar-hi remei.

Si no en som culpables, en som còmplices. I les veus d'adoptats i afrodescendents són saludablement necessàries. Imprescindibles per entendre i entomar la identitat rica i variada de la Catalunya i Europa futures.

Podeu adquirir el llibre aquí.