Ramon Torrents

L'Odissea de Mercè Rodoreda
Jordi Julià
Eumo Editorial
II Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana

La monografia del celoní Jordi Julià, mereixedora del segon Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana que atorguen l'Universitat de Vic-UCC i Eumo Editorial, és un remarcable exercici d'erudició que té com a finalitat posar en valor i vindicar la tasca poètica de Mercè Rodoreda, conreada a l'exili de París en el tombant de les dècades de 1940 a 1950 i inspirada en l'epopeia d'Homer. L'autora d'Aloma, La plaça del Diamant i Mirall trencat va excel·lir també com a poetessa, malgrat que la seva producció en prosa ha estat la que ha obtingut el major reconeixement.

Jordi Julià (Sant Celoni, 1972), poeta, assagista i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, ja havia publicat altres assajos centrats en Rodoreda, una de les autores en llengua catalana més rellevants i influents de tots els temps. En aquest cas, centra l'objecte d'estudi a descabdellar amb acuradíssima precisió els poemes de l'escriptora barcelonina, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1980. Poemes que beuen de la tradició clàssica, però que calia llegir en clau contemporània, en el context de l'exili francès de l'autora, una de tantes plomes de la literatura catalana víctimes de la diàspora a conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil i la persecució cultural posterior.

Els seus sonets destil·len de forma simbòlica els aspectes més pregons de la condició humana: l'atzar de la vida i l'aparent absurditat de l'existència; amors i desamors; el paper subsidiari de la dona; el sofriment i les penúries dels desplaçats i dels col·lectius més vulnerables; el mal, la crueltat i la mesquinesa, transfigurades en el terrabastall moral i material de la Segona Gran Guerra que s'havia acarnissat amb el Vell Continent, i l'enyor per la pàtria absent i el somni del retorn, talment com l'anhelat retorn a Ítaca de l'heroi grec.

A Món d'Ulisses ("un dels millors llibres de poesia catalana escrits durant l’exili", defensa l'autor) Rodoreda atorga veu als personatges de l'Odissea que tenen un paper més tangencial, tradicionalment obviats i silenciats. Un recurs que li permet major llibertat creativa en no cenyir-se als grans episodis homèrics ni als protagonistes més rellevants i que denota un interès creixent per dota la seva obra d'una pàtina social. A través de les dones que van estimar Ulisses, a través de personatges secundaris, a través de veus col·lectives, Mercè Rodoreda podia traslladar en els sonets "una reflexió més genèrica, humana o existencial". I de retruc demostrar que la seva producció poètica és d'una qualitat homologable a la novel·lística.

Un assaig, el de Julià, que ens permet atansar-nos a aquesta faceta literària de qui va donar vida a la Colometa i besllumar novament la influència inesgotable dels clàssics grecollatins en els autors i autores més notables de tots els temps. En gran mesura, perquè tant la lírica d'Homer com la de Rodoreda apel·len als sentiments i a l'"aventura difícil d'ésser humans"; d'aquí que ens interpel·lin generació rere generació i segueixin fent-nos dringar l'ànima amb la mateixa efectivitat que quan foren concebudes.