El malentès emocional i ideològic d'una icona del feminisme
'Malentès a Moscou'
Simone de Beauvoir
Editorial Navona (Sèrie R)
Preu: 16€
"Per què coneixem a Sartre i no a Simone de Beauvoir?", es preguntava l'escriptora xilena Érika Castillo en una entrevista a Público d'octubre de 2022, a raó de l'edició del seu assaig sobre l'impacte de la metaficció en la literatura llatinoamericana escrita per dones. La metaficció, la novel·la teixida a partir d'aprenentatges, elements autoreferencials i vivencials, serveix de substrat teòric per a una producció amb finalitats polítiques i reivindicatives. Narratives que abordan temàtiques diverses "amb sensibilitat i complexitat des de l'experiència femenina", el que diríem contemporàniament, amb perspectiva de gènere.
A Malentès a Moscou conflueix nítidament aquesta "veritat de la ficció", tant des de la perspectiva sentimental com ideològica. A la trama narrativa, Nicole i André (alter egos indissimulats de Sartre i Simone de Beauvoir) són una parella de professors jubilats que emprenen un viatge de París a Moscou per visitar la Masha, filla d’ell, fruit del seu primer matrimoni. Inspirada en les estades que la parella va fer a la Unió Soviètica durant la dècada del 1960, l'autora tracta aspectes més íntims com la por a l'envelliment, la sensació de fracàs en no haver assolit els reptes i aspiracions de joventut o la crisi de parella; i també d'arrel ideològica, com el desengany pel devenir de la Pàtria del Socialisme, cada cop més allunyada de l'ideal anhelat que havia intuït i abraçat amb entusiasme des de la distant França. "No he negat mai que ideològicament avui estiguem en un període de retrocés". La novel·lista, una de les principals plomes franceses del segle passat i epígon de l'existencialisme, posa aquesta sentència en boca de la Masha, però les paraules s'endevinen com a pròpies.
La singular relació entre Jean-Paul i Simone va consistir en un pacte de polifidelitat que renovaven biennalment. Un lligam "d'amor necessari" en contraposició als "amors contingents" que tots dos disposaven, en una sort d'amor lliure pactat de comú acord, ja que Sartre no creia en la monogàmia. No creia en el matrimoni, però sí en la practicitat i va arribar a proposar casar-s'hi per coincidir exercint en el mateix institut.
Assagista, novel·lista i filòsofa, Simone de Beauvoir (París, 1908-1986) no va ser fins al 1943 que va decidir dedicar-se exclusivament a la literatura. Sis anys després, publicava l’assaig El segon sexe, que va esdevenir referència imprescindible del feminisme modern i li va atorgar fama internacional. La seva amistat amb Sartre, iniciada el 1929, va influir en el seu pensament filosòfic i va impulsar el seu activisme i compromís vers els drets socials i la llibertat de l'individu.
Amb tot, la seva va ser una relació no exempta d'altibaixos i complexitats que Malentès a Moscou retrata de manera fidedigna. La veritat de la ficció, més versemblant que mai. Un nou pretext per conèixer (més) a Simone de Beauvoir.
Pots adquirir el llibre aquí.