Ramon Torrents

'Contes del gintònic'
Mário-Henrique Leiria
Traducció, Jordi Prenafeta
Editorial Fonoll (Col. Biblioteca Global)
Preu: 17€

Mário-Henrique Leiria, autor de culte a Portugal, però a l'ombra del grans noms de les lletres portugueses com Pessoa, Saramago, Lobo Antunes o Eça de Queiroz, no havia estat mai traduït a cap altra idioma. Ara, Jordi Prenafeta i l'editorial Fonoll en coincidència amb el centenari del naixement de l'icònic i polifacètic escriptor, articulista, traductor i artista plàstic, han vessat al català aquest recull de contes, que glop a glop ens endinsen en l'humor transgressor, surrealista, absurd, irònic, incisiu, a voltes negre, polititzat i corrosiu de Leiria (Lisboa, 1923- 1980). La cerca del propi Prenafeta ha permès evidenciar la influència directíssima que Pere Calders va tenir en el gust de Leiria pel relat curt de formalitat onírica i intencionalitat terrena. El camuflatge surrealista de la seva narrativa no el va eximir de patir la repressió política de la dictadura de Salazar. El seu missatge entre línies era prou explícit per ser plat de mal gust dels militars sublevats.

Realisme màgic, poesia visual, surrealisme, exercicis que podrien recordar l'escriptura automàtica, poesia. Cap gènere semblava escapar a la voluntat experimental i a la ploma voraç d'un autor que va ser assenyalat i detingut pel règim dictatorial i va haver d'exiliar-se al Brasil als anys seixanta per fugir del salazarisme. Aquesta marxa encara va elevar la seva llegenda entre els opositors a la dictadura, i malgrat la seva fràgil salut i delicada situació econòmica, aquesta eventualitat no el va privar de seguir exercint de flagell del règim militar, del poder i de la guerra. Seduït per la narrativa curta de l'absurd representada al continent per autors com Calders, André Breton i Sławomir Mrożek, la seva crítica mordaç va culminar a les portes de la Revolució dels Clavells amb Contes del gintònic, recull publicat fa mig segle al poc temps del seu retorn a Portugal (1970).

Editorial Fonoll i Jordi Prenafeta fan justícia, doncs, a un autor ignorat quan no menystingut fora de la lusofonia. Ara podem assaborir a petites glopades la ginebra premium fresca, imprevisible i punyent de Leiria –ell la triaria a ben segur sense tònica–. Morí tot sol, empobrit i envoltat d'una aura mística a l'albada de la democràcia recuperada al seu país. Al poema Evocació escriu: "[...] tots els dimonis / cantant-te a la mà / el mar / la solitud". No se m'acut resum més acurat del treball i biografia d'un etern inconformista, explorador insaciable dels marges creatius, ara afortunadament vindicada i accessible en català.