Com és sabut, els progenitors tenen dret a 16 setmanes de permís per naixement. Un període que, al marge de les limitacions que afecten el puerperi, és a dir, les setmanes immediatament posteriors al part, es poden distribuir per part d’ambdós progenitors en el decurs dels primers 12 mesos transcorreguts amb posterioritat al moment del naixement. Però, què passa quan no hi ha dos progenitors? Què succeeix quan la paternitat o, sobretot, la maternitat (més d’un 80% dels casos) s’afronta en solitari?

Doncs que la legislació vigent diu que la persona que conforma una família monoparental té dret a 16 setmanes de permís. O el que és el mateix, ignora el fet que un nadó nascut en el context d’una família amb dos progenitors podrà rebre l’atenció dels seus pares durant més temps que no pas el nadó nascut amb un únic progenitor per cuidar-lo.

I encara més. Ignora també que quan l’única persona progenitora és una dona, com gairebé sempre ho és, existeix la possibilitat que aquesta persona necessiti les primeres setmanes posteriors al part per recuperar-se físicament i no estigui en plena disposició d’oferir al nadó l’atenció que requereix. Una circumstància que es pot redreçar -almenys parcialment- quan existeix un altre progenitor sense aquesta necessitat de restabliment físic que pot fer-se càrrec del nounat, però que, en canvi, és impossible de pal·liar quan parlem d’una família monoparental.

Qui és el principal perjudicat per aquesta situació? És evident que la persona més afectada és, precisament, l’única que no hauria de ser-ho: el nadó. I no hauria de ser-ho perquè existeix una amplíssima normativa estatal i supranacional que així ho especifica i declara que l’interès del menor, el seu benestar, és un bé jurídic que exigeix la màxima protecció per sobre de qualsevol altra consideració.

Malauradament, la normativa espanyola actual no satisfà aquesta exigència. I estan sent els tribunals els qui intenten suplir i compensar aquest dèficit legislatiu. A Catalunya, per exemple, la nostra cooperativa va aconseguir la primera sentència que reconeixia el dret d’una mare en solitari a estendre el seu permís per naixement en atenció a l’interès del menor. I amb posterioritat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reconegut a una mare 32 setmanes de permís per naixement, resultat de sumar les 16 setmanes pròpies a les 16 que haguessin correspost a un segon progenitor. En tots dos casos, sentències que revocaven el criteri de l’INSS, que limitava la durada del permís a les 16 setmanes de rigor.

Sens dubte, una gran notícia per a les mares en solitari de Catalunya. Però que no pot ocultar les deficiències de la legislació. Fa tan sols unes setmanes que un altre Tribunal Superior de Justícia, en aquest cas de Canàries, havia denegat el mateix dret a una dona, reduint el seu permís a les 16 setmanes que li corresponen. Per tant, una mateixa circumstància, dos nounats iguals, i diferents drets reconeguts.

L’interès del menor, el seu benestar i el dret que té a ser cuidat com necessita no pot dependre de criteris judicials, encara que a Catalunya sigui beneficiós per a les mares en solitari. És urgent i necessari que es reformi la Llei per reconèixer aquest dret a totes les famílies monoparentals, siguin d’on siguin. I sense haver d’anar a judici, si us plau.

Col·lectiu Ronda

Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66

Mollet
Rambla Nova, 26, 1r 
Tel.: 93 593 33 46 · Fax: 93 570 33 44

www.cronda.coop