Front comú o redisseny?

Editorial

Aquesta setmana s’han presentat dues iniciatives, a priori, ideades per unir l’independentisme. Una d’elles –Primàries per la República– es presentava a Granollers i apel·lava ciutats precisament de les característiques de la capital del Vallès Oriental.

L’altre –Crida Nacional per la Democràcia-, impulsada pels presidents Torra i Puigdemont, clama també per aglutinar el vot sobiranista. La necessitat d’aquesta “unió” és qüestionada des d’altres espais polítics, especialment des de l’esquerra –tant ERC com la CUP se n’han desmarcat– i la malfiança està sobre la taula.

Aquest cap de setmana previsiblement el Congrés del PDeCAT decidirà adherir-se a Crida Nacional –tal com ja va fer amb Junts per Catalunya–, la qual cosa referma l’argument de qui opina que aquest nou ‘naming’ és la reformulació definitiva de l’espai polític de l’antiga Convergència.

Sigui com sigui, fa temps que ha quedat clar que una proposta amb voluntat de ser transversal ha de ser impulsada per la societat civil, lluny d’interessos partidistes.

Edicions locals