El paisatge humà

Editorial

En el marc dels primers Premis Porxada, Ramon Parellada –de la Fonda Europa, la més antiga de Catalunya– deia que Granollers no existiria sense els seus botiguers. I, de fet, no li mancava raó. Si més no, l’àmbit geogràfic que anomenem Granollers seria ben bé una altra cosa. La trobada del comerç posava de manifest la importància del paisatge humà i en reconeixia el valor del sector concret.

L’endemà, la pèrdua de Josep Bover, el Rapsode del Vallès, palesava novament com algunes persones conformen la idiosincràsia dels pobles i ciutats, i com són patrimoni col·lectiu –centenars de persones i col·lectius han mostrat el seu condol a les xarxes socials, tot destacant la bonhomia de Bover–.

De la mateixa manera que enguany han nascut els Premis Porxada per reconèixer l’esforç de centenars de botiguers que aixequen la persiana cada dia, fa anys que Granollers va decidir donar la Medalla de la Ciutat als veïns que han destacat fora de les fronteres del municipi. Potser també caldria trobar la fórmula per aquelles persones que, des d’un vessant més popular, s’han fet imprescindibles per entendre i explicar la ciutat. Segurament hi ha pocs noms que tindrien tant consens per optar-hi com el Rapsode del Vallès.

Edicions locals