Qüestió de ciutat o de rivalitat

Editorial

Granollers no té ni una sola plaça lliure de residència per a gent gran. Les dades de Perfil de Ciutat –la comparació de dades socioeconòmiques de 14 ciutats mitjanes del país– confirmen la necessitat de la capital vallesana en aquest sentit, ja que té l’índex de places de centres assistencials per a gent gran més baix de tots els municipis estudiats.

De fet, al ple granollerí hi ha una unanimitat en considerar que la construcció d’una residència i centre de dia per a gent gran és una prioritat –i ve de lluny–. Sorprèn, doncs, que la qüestió no s’abordi com un projecte de ciutat que aplegui l’impuls de totes les forces polítiques en el marc de les seves possibilitats. Al contrari, durant les darreres setmanes s’ha convertit en un tema de picabaralla estèril entre partits. El govern socialista fa temps va cedir un terreny a la Generalitat per edificar el centre, però el govern català assegura que no té recursos per afrontar-ho.

L’Ajuntament, doncs, es compromet a tirar endavant l’obra –tot i no ser l’administració competent- i la supedita a la concertació de places amb la Generalitat, un acord que l’alcalde reconeixia que estava molt avançat amb la consellera Dolors Bassa –cessada l’any passat arran el 155– i que el granollerí Chakir El Homrani ha reprès i hi és receptiu. El govern local reconeix la bona sintonia amb el conseller, però el regidor i diputat del PSC presenta una proposta de resolució al Parlament per demanar la construcció de la residència i forçar els vots contraris dels partits del govern català. Aquest jocs polítics no afavoreixen els pactes que han de beneficiar tota la ciutat.

Edicions locals