El repte de l'habitatge

Editorial

El dret a l’habitatge –reconegut a la Constitució– sembla cada cop menys garantit. Fa anys, arran la crisi, les execucions hipotecàries estaven a l’ordre del dia. Moltes famílies perdien el seu habitatge arran l’esclat de la bombolla immobiliària i una situació d’atur creixent.

Aquest drama semblava –si més no– estancat, un cop s’albira una sortida de la crisi i s’han negociat dacions en pagament. En realitat, però, la solució queda lluny, i el drama dels desallotjaments segueix present i s’ha transformat. Moltes famílies que van perdre l’habitatge, tornen a passar pel mateix tràngol després d’un encariment del lloguer que els hi resulta impagable o, en molts casos, d’haver optat per l’ocupació per evitar dormir al carrer –la PAH estima que a Granollers hi ha més de 200 famílies sense recursos que han ocupat–. És el cas del Youssef, la seva dona i fills, que a finals de gener van ser desallotjats, amb una modalitat, fins ara, poc habitual. El jutge no va fixar una data i hora exacta del desnonament –tal i com determina la mateixa llei–, sinó que va deixar-ho obert, de manera que la PAH no va poder organitzar cap acció per aturar el desnonament, ni la família sabia exactament quan seria expulsada del pis.

Cal estar alerta a aquestes actuacions, que la PAH considera fora de llei, i que se sumen a la proliferació de desallotjaments exprés amb empreses que actuen sense ordre judicial. Les administracions, que amb la Constitució en mà han de garantir el dret a l’habitatge a la ciutadania, haurien de ser les primeres interessades a evitar aquestes pràctiques que agreugen aquest drama social i que fan que cada cop sigui més difícil d’afrontar des dels consistoris.

Si tots els governs, des del local fins a l’estatal, no hi posen remei, l’accés a l’habitatge serà cada cop més complicat, no només per al sector més vulnerable de la societat –que cada cop és més crònic–, sinó per a altres sectors que tampoc podran assumir la nova bombolla immobiliària que s’albira, un cop els grans tenidors volen tornar a mercadejar.

Edicions locals