Ideologia a judici

Editorial

Les imatges de la plaça de la Porxada amb centenars de persones concentrades fa temps que són habituals, sobretot a l’entorn de l’1 d’octubre de fa dos anys. Llavors les concentracions desprenien un esperit no només reivindicatiu, sinó fins i tot festiu.

Aquest dimarts l’emblemàtic espai granollerí ha tornat a acollir una manifestació massiva de persones indignades pel judici que començava aquesta setmana al Tribunal Suprem contra els líders de l’independentisme català. L’ambient totalment diferent –poques estelades, forces llaços grocs i dues grans pancartes amb la cara dels presos i exiliats–.

De la il·lusió d’una part de la societat que anhela un autogovern real, a la frustració i perplexitat davant la repressió d’un Estat a qui no li tremola el pols no només per dur un conflicte polític als tribunals, sinó que persegueix altres persones per la seva ideologia –una veïna de Viladecans confinada a casa seva, persones investigades per lletres de cançons o afirmacions contràries a l’Església i un llarg etcètera–.

Es vulgui o no un Estat propi per a Catalunya, és difícil no fer saltar l’alarma davant les retallades de drets que s’està patint a l’Estat espanyol. I més, quan comença un judici que posa en entredit drets tant bàsics com el de manifestació –a més del d’autodeterminació, principi fonamental dels drets humans–. Quan els drets bàsics –a més d’una ideologia– estan a judici, el problema és de tota la societat.

Edicions locals