Bombolles i racisme

Editorial

El preu dels pisos de lloguer a Granollers ja ha assolit els màxims de 2008, abans que esclatés l’anomenada bombolla immobiliària, i el preu mitjà ja superava l’any passat els 600 euros. Així, les dificultats de l’accés a l’habitatge s’estan accentuant cada cop més. Si fa uns anys, els desnonaments estaven vinculats, sobretot, a l’impagament d’hipoteques, la situació actual fa que cada cop siguin més les famílies que han de deixar la seva llar per la incapacitat d’assumir el lloguer. A més, s’hi suma el problema afegit en el cas de les famílies d’origen estranger, ja que el racisme també és vigent a l’hora de llogar un habitatge. I quina és la solució per aquests ciutadans?

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha engegat aquesta setmana una campanya en defensa del dret a l’habitatge i contra la criminalització de l’ocupació, una alternativa a la qual algunes famílies es veuen abocades. LaPAH ha explicat que el 82% d’habitatges ocupats són propietat de grans tenidors –que sovint fa anys que estan buits a l’espera d’un bon moment per a especular-hi–, i que el 93% de les persones que ocupen viuen per sota del llindar de la pobresa.

D’aquesta realitat tampoc se n’escapa Granollers ni el seu entorn, que continua vivint desocupacions i que no pot garantir habitatges socials per a totes les persones que ho necessiten. L’Ajuntament ha obert alguns expedients a grans tenidors amb pisos buits des de fa temps per tal d’obligar-los a posar-los a disposició de la borsa d’habitatge social, però aquesta ha estat una batalla complicada, ja que sovint la Justícia acaba fallant a favor dels propietaris. Tot i que els ajuntaments no han de desistir en accions com aquestes que procurin que els centenars de pisos desocupats de la ciutat tinguin ús, és l’administració catalana –que ja va moure fitxa amb la Llei de l’Habitatge– i l’estatal –que en va tombar la meitat– qui ha de legislar per garantir l’habitatge a la seva ciutadania.

Edicions locals