Estratègies i retorns

Editorial

Divendres es constituirà el Consell Comarcal del Vallès Oriental amb un govern que deixa fora ERC, el partit amb més alcaldies a la comarca –16–, i que està empatat a consellers amb el PSC –11 cadascun–.

Si es confirma el pacte entre socialistes, PDeCAT i comuns, l’ens vallesà se sumarà al que sembla que s’està convertint en pràctica habitual a l’entorn metropolità, una mena de ‘cordó sanitari’ al partit que en els dos darrers comicis ha obtingut millors resultats al conjunt del país. A l’Ajuntament de Barcelona, Comuns i PSC
destronen la llista de Maragall; a la Diputació, PSC i PDeCAT formen govern deixant al marge la llista republicana, i ara, al Consell Comarcal del Vallès Oriental les tres formacions s’han tornat a posar d’acord i Esquerra no ha estat capaç de conformar govern.

O bé ERC té una manca evident d’habilitats negociadores, o bé hi ha una estratègia en el marc del món postconvergent per apartar de les institucions l’actual partit hegemònic de l’independentisme –o ambdues coses–. Aquests moviments, no només esmicolen la suposada unitat del sobiranisme, sinó que retornen el PSC a institucions que havia
governat durant més de 20 anys  –i que li van atorgar un contrapoder en època pujolista–. Comença una nova etapa a la política nacional.

Edicions locals