Regular el lloguer

Editorial

Les dificultats a l'accés a l'habitatge s'està convertint en un dels problemes més rellevants del segle XXI, no només a Barcelona i el Vallès, sinó arreu d'Europa. Si la setmana passada el diari tractava de com el nou decret llei 17/2019 pot beneficiar algunes famílies vulnerables i com redefineix els grans tenidors i permet sancionar-los si ignoren l'obligatorietat de lloguers socials d'alguns casos, ara també cal tractar les mancances d'aquesta legislació catalana de l'habitatge.

D'una banda, caldrà veure com el poder judicial entén el decret i com respon a les primeres denúncies contra grans tenidors –fins ara, les grans empreses i bancs han acabat tenint les de guanyar als tribunals–.

I, de l'altra, el decret queda curt davant d'un problema extremadament complex i que, any rere any, s'agreuja més. En aquesta edició, s'explica l'exemple de com un fons voltor ha més que duplicat el preu de lloguer dels pisos d'una finca de la ciutat. Aquests fons d'inversió que han acumulat centenars d'habitatges al país –molt fruit d'execucions hipotecàries– s'estan fent amb el control del mercat immobiliari. I no hi ha cap govern que s'atreveixi a limitar els preus dels lloguers. Així, ja no només és difícil comprar un pis, sinó que cada cop ho és més llogar-lo. I el problema de l'accés a l'habitatge va creixent.
No és d'estranyar, doncs, que ERC en faci batalla política, i el PSC, accions bandera de govern.

Edicions locals