Visibilitzar les addiccions

Editorial

Aquesta setmana el grup d'Alcohòlic Anònims de Granollers celebra el seu 30è aniversari. Tres dècades donant suport a persones que van caure en una de les addiccions més comunes de la societat –més d'un 42% dels tractaments per una drogodependència són vinculats a un elevat consum l'alcohol–. I això que l'acceptació social del seu consum fa que tot sovint les persones alcohòliques no tinguin la percepció de ser-ho. Precisament per això el consum excessiu de begudes etíliques és un costum bastant estès.

Davant aquesta realitat és, si més no, curiós, que existeixin grups de suport tan recelosos amb l'anonimat dels seus membres. De ben segur, que el fet de no sentir-se jutjat és clau per poder iniciar un procés de cura, de manera que benvingut sigui l'anonimat. Però també cal una tasca de visibilització.  

L'alcoholisme és una malaltia crònica, com ho pot ser una artritis o un trastorn de personalitat. Si algú té una malaltia reumatològica normalment no se n'amaga, de la mateixa manera que cada cop hi ha més entitats que treballen per desestigmatitzar les malalties mentals. La societat també hauria de ser prou madura per entendre les addiccions com una malaltia més, de la qual el malalt no se n'ha d'amagar. Seria una eina més per combatre-les.

Edicions locals