#Somcasa

Editorial

La crisi del coronavirus ens ha dut, en qüestió d'hores, a una situació que mai hauríem pogut predir fa un any. Tot i que, de fet, fa mesos que vam veure com el Covid-19 comportava seriosos problemes a la Xina, però el vam menystenir –i, el que és més greu, les autoritats administratives del país i l'Estat també ho van fer–.

Vam tenir un temps per preparar-nos abans de veure les orelles al llop, però hem reaccionat tard com a societat. El confinament indefinit a casa és, sens dubte, una mesura extrema, però necessària si no volem col·lapsar el sistema sanitari i que aquest nou coronavirus es cobri més vides.

Sorprèn, però, aquesta mena de confinament lax que dissabte es decretava per mitjà de l'estat d'alarma. Aturar-ho tot és duríssim, mentalment i econòmicament. Però fer-ho a pedassos fa més ineficient l'esforç d'alguns i més llarg el túnel en què estem immersos.

Aquests dies no hi ha res més sensat que demanar a tothom que es quedi a casa, tal com reclamen els epidemiòlegs. Confinem-nos i cuidem-nos, perquè la responsabilitat i la solidaritat seran les claus per sortir d'aquesta crisi sanitària amb menys danys. Nosaltres treballarem per mantenir-vos informats, acompanyar-vos i ser a prop vostre. Perquè també #Somcasa.

Edicions locals