Més enllà del distanciament

Editorial

Ara que, mica amb mica i amb prudència, el confinament es va desescalant i alguns negocis poden tornar a aixecar la persiana tímidament, val la pena posar en qüestió les mesures de distanciament social que han d'acompanyar l'obertura d'establiments comercials. La limitació d'aforament de bars i restaurants en dificulta la viabilitat. Alguns han hagut d'aplicar un ERTO a la plantilla mentre han estat tancats i, ara, obrir significa tornar a pagar sous complets que difícilment es podran assumir amb uns ingressos limitats per les normes imposades per minimitzar els contagis de la Covid-19. En aquest sentit, és una bona notícia que el govern granollerí es plantegi permetre ampliar terrasses, una mesura, però, que hauria d'anar acompanyada d'ajudes directes de la Generalitat i l'Estat a autònoms i petits empresaris, que triguen a arribar o no arribaran mai.

És evident que un rebrot de la Covid-19 que tirés per terra l'esforç de setmanes de confinament seria molt greu, però la perspectiva d'una ciutat futura sense comerç a peu de carrer també és tristíssima. Es fa difícil entendre aquest recel al carrer, mentre els trens de Rodalies s'omplen cada matí de treballadors a qui resulta impossible mantenir la tan demanada distància de seguretat. Cal una societat corresponsable i solidària, però també crítica, que reclami mesures més enllà del distanciament social per fer més compatibles seguretat i activitats.

Edicions locals