Pressa per moure's sense pressa

Editorial

Diuen que de tot se n'aprèn i que dels entrebancs també se'n poden extreure aprenentatges. Tant de bo sigui així –malgrat que la crisi de la Covid-19 fa pensar en un panorama poc optimista–. Si alguna cosa se'n pot haver tret de bo, però, és una certa predisposició d'ajuntaments i ciutadania a repensar la mobilitat.

De fet, aquesta és una assignatura pendent en un món condemnat a les sequeres i grans catàstrofes naturals si no es posa fre a la contaminació atmosfèric. Tant Granollers com les Franqueses van decretar l'any passat l'emergència climàtica, tot i que les actuacions per revertir la situació no acostumen a ser tan urgents com el terme 'emergència' hauria de comportar.

Sí que el govern de Granollers s'havia compromès a avançar cap a la Ciutat 30 –on el límit de velocitat són 30 km/h–, però ho ha accelerat arran dels canvis originats per la pandèmia –amb un confinament que ha mostrat com millora la qualitat de l'aire sense cotxes al carrer i que, en sortir-ne, ha palesat la necessitat dels espais per a vianants–. Aquest juliol, doncs, Granollers serà Ciutat 30, una mesura que permet pacificar el trànsit per millorar la seguretat de vianants, ciclistes i usuaris de patinets, així com s'espera que ajudi a reduir la pol·lució i, per tant, la qualitat de vida. La limitació de velocitat haurà d'anar acompanyada d'altres mesures, però és un gra de sorra cap a una mobilitat més sostenible.

Edicions locals