L'invicte poder econòmic

Editorial

Cada cop es fa més evident que les grans corporacions, les entitats bancàries i els fons d'inversió tenen la paella pel mànec. Els governs cada cop s'atreveixen menys –o tenen menys eines per encarar-s'hi–. Per contrarestar l'augment dels carburants i l'energia, l'Estat paga una subvenció –que, al cap i a la fi, surt de la butxaca de tots els contribuents– i aprova mesures per contenir les factures de la llum –que impliquen menys ingressos a les arques públiques, però poc molesten a les subministradores–. Aquesta setmana, el consell de ministres aprovava un acord amb la banca que pretén alleugerir la càrrega hipotecària a les famílies amb rendes inferiors a 29.400 euros, un pacte que ha avalat el Banc d'Espanya perquè "manté els balanços" i "no genera una pressió excessiva" en un sector, que a l'anterior crisi va rebre un rescat amb diners públics que mai ha retornat, tot i tancar ja fa anys amb beneficis els seus comptes.

Fins i tot, aquestes mateixes entitats que van rebre ajuda de diner públic i van incrementar els seus actius immobiliaris des de l'anterior crisi, ara no volen ni contribuir mínimament a pal·liar la crisi habitacional. I quan les administracions, també les locals, intenten mínimament reclamar cert retorn social a aquestes institucions que van ser rescatades, es troben que el sistema judicial les avala i les protegeix.

La societat trontolla perquè els poders bàsics d'una democràcia –legislatiu, executiu i judicial– no serveixen per garantir els drets del conjunt de la ciutadania, sinó per enfortir els privilegis d'uns pocs. I, en aquest partit, com en el Mundial de Qatar, el poder econòmic és el que mana.

Edicions locals