Explicar-se en públic
L'expectació que generen els plens municipals cada cop és menor. Queden ben lluny els anys en què la ciutadania s'interessava pels debats plenaris. Ara, que la tecnologia permet fer-los més accessibles –no cal desplaçar-se a l'ajuntament, sinó simplement obrir una pantalla–, el públic no supera mai la vintena de persones –anant bé i sumant espectadors presencials i virtuals–. Això fa evident la manca d'implicació de bona part de la ciutadania en els afers públics, però també palesa la incapacitat de la classe política d'atraure l'interès dels seus conciutadans.
I és que, cada cop més, els regidors s'expliquen els seus arguments només fora de l'àgora pública i, darrerament, fins i tot s'han deixat d'exposar els temes de l'ordre del dia perquè "ja s'han parlat a la junta de portaveus", de manera que el ple encara resulta més avorrit i insubstancial per a la majoria. No n'hi ha prou a explicar-se a la Junta de Portaveus. I, si és així, seria bo que fossin sessions públiques, consultables, com ho són els plens. I és que la llei de règim local estableix que els plenaris, el màxim òrgan de representació política de la ciutadania, siguin sessions públiques per alguna cosa.