Explicar-se en públic

Editorial

L'expectació que generen els plens municipals cada cop és menor. Queden ben lluny els anys en què la ciutadania s'interessava pels debats plenaris. Ara, que la tecnologia permet fer-los més accessibles –no cal desplaçar-se a l'ajuntament, sinó simplement obrir una pantalla–, el públic no supera mai la vintena de persones –anant bé i sumant espectadors presencials i virtuals–. Això fa evident la manca d'implicació de bona part de la ciutadania en els afers públics, però també palesa la incapacitat de la classe política d'atraure l'interès dels seus conciutadans.

I és que, cada cop més, els regidors s'expliquen els seus arguments només fora de l'àgora pública i, darrerament, fins i tot s'han deixat d'exposar els temes de l'ordre del dia perquè "ja s'han parlat a la junta de portaveus", de manera que el ple encara resulta més avorrit i insubstancial per a la majoria. No n'hi ha prou a explicar-se a la Junta de Portaveus. I, si és així, seria bo que fossin sessions públiques, consultables, com ho són els plens. I és que la llei de règim local estableix que els plenaris, el màxim òrgan de representació política de la ciutadania, siguin sessions públiques per alguna cosa.

Edicions locals