Editorial

Es diu que les migdiades de més de 20 o 30 minuts són contraproduents i que és habitual llevar-se amb mal cos, més cansament i poca energia. Salvant totes les distàncies, això és el que ha passat més o menys amb la pandèmia: una llarga becaina de la qual ens ha costat refer-nos. Un cop sembla que el malson queda enrere, fins i tot amb les últimes restriccions, com l'ús obligatori de la mascareta al transport públic, tot va recuperant el seu pols.

I al Vallès, un dels esdeveniments tradicionals que més ens feien vibrar abans d'aquesta endormiscada era sens dubte la Mitja Marató: milers d'atletes, d'aquí i de fora, trotant per mira de completar un circuit que ja ha esdevingut tot un clàssic en les curses més populars del país. De fet, aquest caràcter popular, amb organització altruista i voluntariat disposat a garantir l'èxit de la prova, és un dels màxims atractius de La Mitja, impertorbable i vigorosa després de gairebé 40 anys.

Aquest any a més, es recuperen activitats que els darrers dos anys havien quedat suspeses per la forçada migdiada, com l'Open –la passejada per als menys corredors–, la Mini per als més petits i la cursa de gegants, que celebra la 30a edició. La Mitja és inclusió i solidaritat, més que una cursa. I a Granollers, les Franqueses i la Garriga ho sabem molt bé. Llarga vida!