Editorial

Els problemes en els subministraments de medicaments a Catalunya va per llarg i, de fet, després de la pandèmia ha anat a pitjor –també enguany, un any després de l'inici de la guerra a Ucraïna, a les conseqüències de la qual també s'hi sumava aquesta falta de fàrmacs–. La causa de la mancança és multifactorial i, per això, es fa difícil trobar una solució concreta. Des del gremi farmacèutic s'apunta que el fet que l'Estat espanyol compri més barat que altres indrets d'Europa agreuja el problema, que ve generat per mancances arreu del planeta de diferents materials, perquè algun laboratori ha parat màquines i per l'increment de la demanda –com en el cas dels fàrmacs estacionals, com amoxicil·lina, paracetamol i xarops per a la tos–. Sigui com sigui, potser caldrà acostumar-se a aquesta manca de subministrament i trobar solucions, com que els farmacèutics puguin substituir per un equivalent allò receptat –com fan a la resta d'Europa–. I, com que un desordre porta a un ordre –diu la dita–, val la pena aprofitar per repensar l'ús d'alguns fàrmacs –evidentment, no els imprescindibles– en una societat sobremedicada.