"Granollers es mira massa el melic. Creiem que som el centre del món i som ben poca cosa"

Pere Cornellas Fotògraf

Pere Cornellas Aligué (Granollers, 1950), fotògraf. Jubilat des del març del 2015 després de ser més de 20 anys als departaments d’Imatge i Comunicació de l’Ajuntament i Patrimoni del Museu. Ara dedica bona part del temps lliure a dues de les seves grans passions: la muntanya i la fotografia. Entusiasta de l’entorn més proper, hi ha molts pocs racons del Vallès que hagin escapat del seu objectiu. Durant anys ha documentat Granollers –l’any 1993 va iniciar l’entrega a l’Arxiu Municipal de tot el seu arxiu format per més de 36.000 imatges–. Ha il·lustrat el tradicional calendari que edita cada any l’Ajuntament, els llibres com Granollers 8 punts de vista, Records de Granollers i Visions del Vallès Oriental, entre altres. –per Paco Monja

–La granollerina Angelina Santacana deia en descobrir una de les seves fotos: “Gràcies Pere per aquests regals que ens fas cada dia”.
–Què puc dir ja davant d’aquest elogi tan generós? Jo m’ho passo molt bé fent aquesta aportació i és evident que m’agrada comprovar que les meves fotos susciten reaccions com aquesta. L’únic que intento és sorprendre i si agrada el meu treball, doncs encara millor.
–Què vol dir per a vostè sorprendre?
–Oferir visions noves d’un espai o un fet des d’una perspectiva diferent a la que s’acostuma a presentar normalment.
–I com aconsegueix que una foto de la Porxada encara ens sorprengui?
–Jo no tinc cap exclusiva de la plaça. Al contrari, hi ha gent que fa fotos de la Porxada que resulten extraordinàries. Jo l’únic que faig es tractar-la sempre amb molt d’afecte, això sí.
–Fins fa poc, coneixíem el Cornellas fotògraf professional i ara descobrim el fotògraf aficionat. Amb quin es queda vostè?
–Representen dos temps i dos circumstàncies diferents. Ara que estic jubilat puc fer aquelles fotos que vull, puc triar l’hora, el tema i això em permet no rovellar-me. I ho puc fer sense embogir. Normalment penjo una foto cada dia tant a Faceboook com a Instagram. Hi ha gent que em pregunta: Com t’ho fas per aconseguir tan bons resultats? La resposta és sempre la mateixa: a vegades matino per caminar i puc seleccionar la llum del dia...
–Aquests darrers dies n'ha penjat unes quantes de festa major.
–La festa és la meva dèria, ja que es converteix cada any en el millor plató fotogràfic de la ciutat. Això ho sabem bé els fotògrafs. Durant els dies de la seva celebració, jo he optat per oferir imatges diferents a aquelles que podrien considerar oficials o que normalment fa tothom.
–Un exemple.
–Dos: Un dia vaig localitzar a la Porxada un pilar de vuit cadires i un altre, també a la plaça, vaig descobrir una Porxada amb 15 columnes i sis tiradors de cervesa. Normalment, fins i tot quan he treballat professionalment, he procurat buscar el fet diferenciador. Fa uns dies tot buscant al meu l’arxiu vaig descobrir una foto de la festa major de 1980 en la qual els Comediants feien la cercavila a la carretera acompanyats dels gegants i d’una única persona.
–Quina ha estat la foto de la festa major d’enguany?
–Per a mi ha estat un moment en què els Xics de Granollers feien pinya per aixecar un castell. Dos dels seus integrants portaven dos mocadors, un blanc i l'altre blau. La festa major per a mi és això, la pinya i les colles.
–D'altra banda, també utilitza la foto per denunciar coses.
–És una de les possibilitats que ofereix l’arxiu per poder comparar. Fa uns dies van fer obres a l’Església de Sant Fèlix de Canovelles i vam poder demostrar que algú s’havia carregat un tros de la façana. Per això també serveix la foto, sí.
–El material que va cedir vostè a l’Arxiu Municipal s’ha convertit en un important valor patrimonial. Creu que amb les noves tecnologies aconseguirem disposar en el futur de bon material?
–Ho dubto molt. Actualment es fan milers i milers de fotos, però la majoria són d’utilitzar i llençar. Jo estic una mica cansat de veure a la xarxa fotos de gats i de peus a la platja com a exponent de les aportacions generals que es fan normalment. Ara costa molt trobar fotos bones. Són poques les persones que intenten oferir coses diferents. En el cas dels municipis i la tasca que han de fer els ajuntaments per disposar de bon material, jo sempre aconsello el mateix: comptar amb la col·laboració d’un professional.
–Blanc i negre o color?
–La fotografia és color, però el blanc i negre ofereix grans possibilitats. Sovint el color distorsiona la realitat.
–Durant molts anys es va potenciar des de l’Arxiu la publicació de llibres de fotògrafs locals.
–Va ser una gran pensada. Ara, ja fa uns quants anys que no es publiquen. Una llàstima. Com és una llàstima, per exemple, que per la festa major no es convidi un fotògraf de fora de Granollers perquè plasmi la nostra festa. Seria una gran aportació.
–En qui s’emmiralla a l’hora de treballar?
–En tothom. Ara procuro fins i tot aprendre de molts aficionats que publiquen a Facebook i Instagram. M’agrada la interacció que es produeix en tots dos casos, especialment a Facebook.
–La millor fotografia de Granollers l’hem de fer des de...
–Hem d’anar a la serra de Llevant, a l’alçada del Centre Montserrat Montero, un dia clar i amb aire i amb la colza groga com a principal referent.
–Tenim la foto, val. Ara, quin peu hem de posar?
–Bon dia Granollers.
–Com veu la ciutat vostè?
–Últimament amb preocupació. M’entristeix pensar que hi ha milers de joves granollerins que han hagut que marxar fora per guanyar-se les garrofes. Pagarem car això en el futur.
–I com la veu culturalment?
–Sóc crític. Aquí la cultura està massa dirigida. No motiva. Jo quan vull gaudir d’una bona oferta cultural, vaig a Barcelona, on puc elegir i remenar. Aquí l’únic que hi ha és franctiradors. Ens falta una bona política cultural que ajudi els creadors. Ens mirem massa el melic. Creiem que som el centre del món i som ben poca cosa.

–Tornem al plató fotogràfic de la ciutat. Espais que sigui agraïts per fotografiar...
–Tenim el mercat, unes quantes places, l’Hospital i les seves possibilitats arquitectòniques, i... principalment, la seva gent. Malauradament, hem perdut les referències de la pagesia.

–La pitjor foto que es pot fer...
–Aquella que persegueix el morbo. Quina transcendència té, per exemple, fotografiar la Diablessa sense calces? Què  aporta aquesta foto?

Edicions locals