“Al principi em prenien per la secretària”

Pepita Maymó Gerent administradora de l\'empresa Ballesta J.J.M.

Pepita Maymó va néixer l’any 1947. És la gerent administradora de l’empresa Ballestas JJM,  ubicada al polígon de Palou i vinculada al món de l’automoció. És una de les tres dones que treballen a l’empresa, on hi ha una plantilla de 22 persones. També és presidenta de l’Associació  d’Empresaris del Polígon Palou Nord i membre de la junta de la Unió Empresarial Intersectorial (UEI). Per Txell Parera.

–Estan infravalorades les dones en el món empresarial?
–Jo no he tingut mai cap problema, tot i que sí que hi ha sectors discriminatoris. Però crec que depèn molt de la personalitat de cadascú.

–No hi ha gaire dones gerents d’empreses del sector de l’automòbil com vostè.
–Crec que depèn de com hagis nascut i crescut. Jo vaig néixer a pagès, on la dona treballava a la casa, al camp... fèiem de tot. Estem més bregades.

–Com va passar del món de la pagesia a l’empresarial?
–Vam impulsar aquest negoci amb el meu marit, que era mecànic. Jo era el seu suport, vaig estar sempre de segona ocupant-me de la part financera i de l’organització en l’àmbit de compravendes.

–Vostè treballava a l’empresa ajudant el seu marit i també s’encarregava de les tasques domèstiques?
–Als fills els buscava alternatives quan plegaven de l’escola: bàsquet, natació, handbol... Era la manera de poder estar per la feina.

–S’ha sentit jutjada perquè ha compaginat la maternitat amb la gerència de l’empresa?
–A vegades passes de les crítiques dels demés, però et queden remordiments... Crec que cal saber buscar ajudes perquè s’ocupin de la canalla o de la gent gran. Ara hi ha empreses que tenen guarderies i s’ocupen dels fills dels treballadors. Trobo que és una bona iniciativa perquè les mares puguin donar el pit o canviar els bolquers.

–Als anys 70 no era habitual veure una dona  treballant en una empresa del sector de l’automoció.
–No, no ho era. Sovint em prenien per la secretària, no se’ls passava pel cap que pogués ser alguna altra cosa. Una vegada m’ho van preguntar de forma impertinent i jo vaig respondre que sí, que era la secretària però que dormia amb l’amo de l’empresa cada dia. Va ser una resposta inconscient, però també una manera de demostrar seriositat.

–Eren freqüents els comentaris d’aquest tipus?
–Algunes vegades m’havien dit “formaràs part de tal junta o de tal grup perquè una dona farà bonic”. Jo els deia que no, que per això es posessin un florer.

–I el 1993 va assumir les funcions de gerent. Tenia clar que volia agafar les regnes de l’empresa?
–Sí. Un dels meus assessors em va dir: “Segur? Segur que tiraràs endavant?”. Jo no en tenia cap dubte.

–Ha hagut de lluitar molt per fer-se un lloc entre el seu sector?
–No, crec que hi juga un paper important la imatge que et crees amb el pas del temps: si ets compromesa, seriosa...

–Això l’ha dut a assumir molts càrrecs al llarg de la seva vida.
–Sí, he assumit càrrecs i he exercit funcions. Això no sempre passa, hi ha molta dona florer i així ens fem mal a nosaltres mateixes perquè no hi ha gaire dones directives.

–Quina és la clau per augmentar la presència femenina en càrrecs empresarials?
–Crec que la situació va millorant però és important ser cul inquiet. Amb aquesta etapa de crisi han aparegut molts negocis de dones emprenedores. Potser en el nostre sector no hi ha gaire presència femenina, però tot està canviant per bé.

Edicions locals