"Existeix el risc que el Barça deixi de ser dels socis"

Víctor Font Precandidat a la presidència del FC Barcelona

Esports

Víctor Font, precandidat a la presidència del Barça
Víctor Font, precandidat a la presidència del Barça

GranollersSergi Escudero

Té 45 anys. Actualment viu a Dubai, però l'any que ve tornarà a Granollers, on va nèixer i va crèixer. És cofundador i CEO de Delta Partners, i cofundador i conseller del diari Ara. Fa una setmana va fer públic que es presentarà a les eleccions a la presidència del Barça, previstes per al 2021, amb el projecte Sí al Futur. Per fer-ho possible ja està rodejat d'una cinquantena de persones que treballen en comissions. 

-Quina relació amb el futbol has tingut a Granollers?

-Jo vaig començar a jugar a futbol amb menys de set anys a l'Esport Club Granollers. Llavors els dilluns a la tarda els nens d'aquella edat teníem el camp de futbol una estona per a nosaltres i corríem sense solta ni volta darrera de la pilota. Vaig jugar al Granollers des de prebenjamí fins a juvenil. I a l'època de juvenil, entre que no era suficientment bo i que vaig començar a treballar i havia de faltar a molts entrenaments, me'n vaig anar a jugar a l'Atlètic Vallès. Van ser uns anys divertits.

-Vas penjar les botes a l'Atlètic Vallès?

-Va arribar un moment en què vaig començar la meva carrera professional i havia de viatjar de dilluns a divendres. Evidentment no tenia temps per entrenar. Va ser llavors quan amb diferents amics vaig anar a un altre club de Granollers, el Gramix, que ja no existeix. Jugàvem a Tercera Regional. Jo feia de central i sortia al camp a marcar la línea ben ràpid perquè sinó se t'imposaven (riu). Era l'època dels camps de terra i la pilota Mikasa.

-Veig que no haguessis encaixat al Barça com a jugador.

-(Torna a riure) Fora conyes, en el Granollers llavors hi havia una bona escola de jugadors. Al futbol base vaig compartir vestuari dos o tres anys amb en Sergi Barjuán i, fins i tot, amb en Toni Jiménez. I al Granollers també vaig establir relació amb el germans López, sobretot amb el Juli. 

-I has tingut algun contacte amb el BM Granollers o amb el Club Natació Granollers?

-Amb el meu pare érem socis del Club Bàsquet Granollers quan estava a l'ACB. Recordo com una gran experiència anar a veure aquells partits de l'Areslux Granollers en el pavelló antic, en aquelles graderies de pedra des d'on veies jugar de prop el Madrid, el Barça o els equips europeus. Pel que fa a l'handbol, no he estat tan aficionat a aquest esport com al bàsquet però he anat a veure'l en moments importants com en alguna final de l'EHF o de l'Asobal. 

-El Barça és l'únic gran club espanyol que ha apostat per la lliga Asobal durant els últims anys. Reiteradament es demana que a Madrid, per exemple, algú també s'animi a posar diners. És evident que al Barça li està afectant a Europa la poca competitivitat de la lliga domèstica.

-La situació de l'Asobal és un tema de mercat i, al final, el Barça té les possibilitats que té per solucionar-ho. El que no podem fer és convertir-nos en gestors de la lliga. Dit això, estarem presents per tirar endavant totes les iniciatives que es proposin amb l'objectiu de reforçar l'Asobal. Fins que no es creï una lliga europea, el Barça necessitarà una lliga nacional més forta que la d'ara per no començar amb desavantatge a la Champions.

-Vas decidir fer pública la teva precandidatura la setmana passada perquè creus que les eleccions a la presidència del Barça seran abans del 2021?

-La història recent i no tant recent del club diu que tot això és molt imprevisible. Cap dels últims mandats s'ha completat. Però el que fem ara és simplement una passa més. Nosaltres el 2015 ja vam fer una roda de premsa de presentació a Roca Umbert, aquí a Granollers. Des de llavors el meu equip i jo hi dediquem temps. No és un projecte que hagi començat a caminar ahir. Fins ara havíem explicat quines inquietuds teníem, tot i que encara no havíem dit que estàvem preparats per participar a les eleccions. Aquest ha estat un pas molt important. Necessitem temps per fer avançar el projecte, tant per desenvolupar les idees com per completar l'equip i assegurar-nos que tenim les persones adequades. Hem d'atraure el talent, no a barcelonistes amb ganes de llençar-se a la piscina independentment de l'experiència que tinguin. 

-No hi ha prova més gran de com canvien les coses en el món del futbol que el cas Lopetegui. 

-Exacte.

-Llavors estaríeu preparats si s'avancen les eleccions?

-Si són demà, no. Tindríem un problema (riu). 

-Em refereixo a una mica més endavant. 

-Quan fas públic el projecte a certes activitats se'ls hi ha de donar una marxa més perquè a partir de llavors queda establert un compromís. Hem d'estar preparats si hi ha un escenari inesperat.

-Fa un moment has dit que durant la història del Barça en diversos cops no s'han acabat els mandats. Potser sis anys entre eleccions són massa?

-Històricament els mandats havien sigut de quatre. Després la Llei de l'Esport va canviar-ho, però el club més endavant va tenir l'oportunitat de tornar a deixar-ho en quatre. Independentment d'això, la realitat és que, en aquests moments, i tenint al davant el repte transformacional que ha d'afrontar el Barça, disposar de sis anys per impulsar el projecte anirà bé. Ara hem de fer moltes coses que no tindran un impacte immediat. En una situació continuista pensaria que per la qualitat democràtica del club quatre són millor que sis. 

-Un dels punts clau del projecte Sí al Futur és canviar el model d'ingressos del Barça per tal que pugui competir amb clubs de l'estil del Manchester City o el PSG, amb fonts d'inversió i, fins i tot, països com a suport econòmic. I això vosaltres ho preteneu fer sense canviar la propietat del club, que actualment és 100% dels socis. És possible mantenir-la a mitjà i llarg plaç?

-La nostra opinió és que sí, però és evident que molta gent s'està adonant del perill que hi ha. S'han de començar a fer les coses d'una altra manera per evitar-ho. Un dels pilars fonamentals del nostre projecte és la transformació del model d'ingressos per poder tenir aquests recursos que altres clubs obtenen gràcies al seu tipus de propietat. 

-En altres entrevistes has dit que està a punt de succeir la tempesta perfecta.

-La tempesta perfecta és la unió del final d'aquesta generació magnífica de futbolistes, de la necessitat d'invertir en el projecte patrimonial més gran de la història del club -l'Espai Barça-, d'una competència amb més recursos que nosaltres, d'un mercat inflacionista, d'un món molt canviant...

-L'Espai Barça podria servir d'excusa perfecta per a demanar al soci un canvi en la propietat del club?

-Aquest és el risc. 

-Una altra directiva podria fer servir aquesta excusa?

-Independentment de la directiva que governi el club, el risc és que si volem poder fitxar els millors jugadors, tenir les millors instal·lacions i infraestructures, i alhora retenir la propietat en mans dels socis hi ha una part del puzle que ha de ser la generació de recursos, la qual ara no existeix. O trobem solucions o una de les tres peces mencionades s'haurà de deixar de tenir. 

-Has dit que vols que l'estructura esportiva, començant pel consell i acabant per l'última persona amb responsabilitat en l'esport formatiu, estigui en mans d'experts que coneguin el model que es vol impulsar, el de Cruyff. Què et sembla que s'acabi de fitxar a Abidal com a nou secretari tècnic sense tenir experiència en el càrrec i a Ramon Planes com a adjunt, una persona amb molta experiència però sense formació en el model Barça?

-Em sembla una decisió inconsistent. D'una banda, jo no he sentit en el Barça a ningú proposar una alternativa al model que ens ha convertit en el millor equip de la història. Qui governa avui en dia diu que aquest model és el que encara volen impulsar i reforçar. Però, de l'altra banda, després no posen al capdavant del projecte esportiu a les persones millor preparades per fer-ho. Jo aquí hi veig una inconsistència. 

-Aquesta ha estat la segona temporada consecutiva en què cap secció professional del Barça no ha aconseguit alçar una Copa d'Europa. 

-En això hi ha dos tipus de problemes: de projecte esportiu, perquè des de fora es veuen en les seccions les mateixes inconsistències que en el futbol, i de tensió financera, perquè la necessitat de recursos en el futbol s'endú els de les seccions. Regenerar el model d'ingressos del club també servirà per al bàsquet, l'handbol, l'hoquei i el futbol sala, i per reforçar seccions no professionals i crear-ne d'altres. El caràcter multiesportiu del club ens diferencia de totes les altres institucions esportives del món. Fins i tot del nostre principal competidor, el Madrid. I hem d'impulsar l'esport femení. 

-En el món del futbol creus que algun dia serà possible la creació d'una lliga europea? La vostra candidatura la recolzaria?

-És possible, i es porta molt temps treballant i parlant sobre el tema. El que passa és que això aniria en detriment de l'esport perquè els grans clubs, al cap i a la fi, també es nodreixen de talent gràcies a clubs menors, els quals amb l'existència d'una lliga europea baixarien de nivell. Passaria com en l'handbol, hi hauria una pèrdua de competitivitat i d'interés en les lligues domèstiques. S'ha de valorar molt bé. 

-L'1 d'octubre... (interromp al periodista)

-Al matí estava aquí a Granollers i a la tarda vaig anar a Barcelona. Per sort, a Granollers no vam tenir cap intervenció policial. 

-Vas dir que si fos per tu el partit no s'hagués jugat, però que, al cap del temps, vas comprendre la complexitat de la decisió que havia de prendre la junta directiva.

-Recordo d'estar a punt de dinar i no entendre que l'equip jugués el partit contra el Las Palmas. Tots estàvem trasbalsats. Els que havíem anat a votar i els que no hi havien anat. Semblava de molt poc sentit comú jugar aquell partit. Al final es va prendre una decisió, no deixar entrar el públic, que no ignorava la situació.

-Creus que La Lliga hagués pogut ser molt dràstica amb el Barça si hagués decidit no sortir a jugar?

-En principi sempre s'ha parlat de la sanció de sis punts.

-Res més?

-Quan se li ha preguntat a Javier Tebas què passaria amb el Barça si Catalunya fos independent, ha amenaçat amb que el Barça hauria de deixar de jugar la competició. Ell és el primer en saber que la seva competició sense el Barça perdria molt valor; seria el primer interessat en què nosaltres la juguéssim. 

-El Barça ha actuat adequadament com a institució durant el Procés?

-Considero que no hi ha hagut cap decisió definitiva que no sigui l'apropiada, però arribem a aquesta situació després de fer moltes ziga-zagues. Cal tenir molt més clar el que la institució ha de defensar. I això no és altra cosa que estar al costat de la voluntat majoritària del poble de Catalunya: el dret a decidir és el punt comú que uneix a la majoria de catalans. 

 

Edicions locals