Montse Eras

Nascuda a Granollers fa 46 anys, Núria Maynou és llicenciada en Geografia i Història, i té també estudis en Demografia. Veïna del barri de Tres Torres, treballa com a tècnica al Consell Comarcal. La candidata republicana es va vincular per primer cop a la llista d'ERC –llavors Acció Granollers– el 2011, i a les darreres eleccions ja va ser la número 2 com a independent.

–De les 11 candidatures a Granollers n’hi ha quatre, comptant la seva, encapçalada per una dona.
–És important que hi hagi dones al capdavant, perquè defenso un projecte de feminització de la política i mirar-ho tot amb les ulleres de gènere, en femení, perquè veus les coses d’una altra manera. Les dones han de ser presents en tots els àmbits i en alguns és més senzill –social i cultural–, però sembla que l’àmbit de la política se’ns faci més inaccessible. I, de fet, quan vaig valorar presentar-me, primer se’m feia una mica gros, però vaig pensar que és un àmbit en què encara s’han de trencar moltes barreres. I volem una ciutat feminista, en el sentit que no existeixin les desigualtats de cap mena.

–I segurament sou més qüestionades.
–Sí, sovint se’ns pregunta com ho faràs a casa i amb els fills, i això dubto que hi hagi molts homes a qui se’ls hi pregunti. Per tant és que queda molt camí per fer i s’ha de fer.

–Fa anys, però, que està vinculada a ERC. S'hi veia de cap de llista?
–No, mai. Sí que porto molts anys a l’administració pública com a tècnica i, per tant, el tema polític el vivia més d’a prop, tot tractant amb presidents i consellers comarcals. De fet, el 2011 va ser una persona que em coneixia que em va dir que perquè no anava a parlar amb la gent d’Esquerra, perquè potser t’agradaria i estaria bé que t’escoltessin. I vaig començar a col·laborar-hi quan es va fer el grup ampliat d’Acció Granollers. Però em va costar perquè mai m’he posat al capdavant de projectes, tot i estar implicada. M’agrada més el debat en equip però no el lideratge.

–Precisament, a Granollers hi ha un lideratge molt visible per part de l’alcalde.
–Sí, precisament cal trencar amb això. Jo tinc 46 anys, però gent més jove que jo no recorda un altre alcalde que no sigui Mayoral. Cal trencar aquest lideratge, no perquè no sigui positiu que hi hagi persones amb aquest perfil, sinó perquè cal apostar més pel treball en equip, malgrat sigui molt important visualitzar una persona.

–Parlant de treball en equip, vosaltres heu parlat molt durant aquest mandat de participació.
–Els nostres eixos més clars, de cohesió, transformació, dinamisme i república. Per a la cohesió un dels temes claus és la participació. És un moment de transformar la política, no només l’activitat, sinó també les maneres. I això passa per promoure més la participació. De fet, Granollers té molta vida associativa, però l’Ajuntament ha de deixar fer.

–Vol dir que les entitats estan tutelades?
–Més que tutelades, poc acompanyades. Tenen molta iniciativa i tiren endavant molts projectes propis, però tenen poc suport i reconeixement. D’altra banda, els pressupostos participatius el govern els va portar al seu terreny, d’una manera molt acotada i limitada. No va ser un procés que transformés. Malgrat que no era la nostra proposta, en vam fer molta difusió i vam anima la gent a participar-hi. Però cal que vagi més enllà d’una recollida, d’una bateria de coses, perquè això no empodera la població.

–Els pressupostos participatius són una proposta que surt del seu grup, entre altres, i que el govern va recollir. Com també el pla estratègic d’acció social, en el qual el vostre grup insistia molt, i que s’ha aprovat fa pocs mesos. Li albira un desenvolupament similar al dels pressupostos?
–Si nosaltres tinguéssim l’oportunitat de governar es desenvoluparia d’una manera diferent. Segurament ja s’hauria formulat d’una manera diferent. Però per nosaltres el pla d’acció social i la guia de contractació pública responsable són exemples de com ens vam proposar des del 2015 fer una oposició útil com una manera de treballar per la ciutat. I, per tant, vam reclamar-ho des de bon principi i el 2016 ens vam abstenir a l’aprovació dels pressupostos per arrencar el compromís del govern de fer-lo. Finalment, s’ha fet i es va aprovar per unanimitat. I és un marc per treballar tots els temes de política social, per on passa la cohesió social. Cal allunyar-se de l’assistencialisme per poder planificar també a mitja i llarg termini; i això a la ciutat li falta. Aquest mirada global del govern també falta en altres àmbits com l’urbanisme, en què hi ha intervencions puntuals que a vegades semblen mancades d’una visió global de la ciutat.

–Altres temes en què també insistíeu força a principi de mandat és la gestió del subministrament d’aigua. Què caldria fer?
–El 2020 acaba la concessió d’aquest servei i ja dèiem fa un temps que anem tard a fer un estudi per saber si la remunicipalització pot ser una bona opció. No ens serveix dir que no sense mirar-ho, com tampoc ens servei l’apriorisme de que és millor, sense l’anàlisi previ. És el mateix cas de la neteja viària i la recollida d’escombraries.

–Precisament és un servei que va canviar de concessió amb un nou contracte i que segueix sense funcionar com seria desitjable.
–El contracte ja va ser molt difícil de parir, però és evident que cal mirar-lo molt amb cara i ulls perquè és el contracte més important econòmicament de l’Ajuntament. Les nostres propostes demanaven valentia, en el sentit de pensar en implementar temes com la millora de la gestió de residus, proposar-nos en algunes zones la possibilitat de fer el porta a porta. No entenem que, en una ciutat que ha d’apostar per reduir els cotxes, la recollida de l’oli usat s’hagi de fer a la deixalleria i no s’habilitin punts de recollida d’oli, com per exemple al Mercat de Sant Carles, per facilitar-ho a qui té més difícil accés a la deixalleria. Idees com aquestes, el govern, no les té prou treballades i va repetint fórmules antigues.

–Deia que cal reduir cotxes. De fet, la gestió de la mobilitat serà molt important en els propers anys i, de fet, ja ara.
–Ha de passar per la reducció dràstica de cotxes, amb un transport públic eficient entre els diferents barris, amb més freqüència de pas. Passa també per aparcaments dissuasius a les entrades de la ciutat, però que llavors sigui ben fàcil arribar al centre, per exemple amb autobusos llançadora. Passa també per fer la ciutat molt més amable per al vianant i la bicicleta, no només amb carrils bici, sinó també per disposar d’espais segurs per a les bicicletes.

–El govern, però, ha iniciat algunes accions per dibuixar carrils bici i prometen un aparcament segur de bicicletes abans de finalitzar l’any.
–Sí, però va tard. I els aparcaments segurs serien també claus en equipaments esportius, centres escolars i principals llocs de treball.

–Però, mentre no s’aconsegueix reduir el vehicle a motor, què es pot fer per potenciar aquesta mobilitat?
–Hi van haver campanyes com A l’escola hi vaig a peu, que eren molt afortunades i que s’han aturat i no s’han continuat desenvolupant, per exemple. Cal potenciar aquest tema perquè cal molta didàctica, perquè estem en una de les ciutats més contaminades de l’Estat espanyol i, per tant, hem de pacificar el trànsit. I el cotxe elèctric no serà la solució de tot. La solució passa per un ús molt més baix del cotxe, que ha de ser un element que no sigui imprescindible per a segons quins desplaçaments.

–Parlant de mobilitat i contaminació, un dels temes que més debat ha suscitat aquest mandat són els problemes que genera la ronda sud.
–La ronda sud va estar mal plantejada des del seu inici, perquè es va construir amb una mirada a mig termini, sense pensar que amb 10 o 15 anys es triplicaria l’ús dels vehicles i els barris creixerien. Un cop feta, és evident que el peatge de l’AP-7 s’ha de suprimir i la plataforma Integració ronda i sud està treballant molt i fent unes mobilitzacions molt potents… nosaltres trobem a faltar una feina conjunta entre plataforma, govern i oposició, i crec que hi ha moltes desconfiances o recels per totes dues bandes que fa que sigui difícil. És necessària la reivindicació veïnal, però com que la problemàtica de la ronda sud és de ciutat, hi hauríem de treballar plegats.

–Penseu que la solució passa pel soterrament?
–Jo penso que és una opció complicada i tampoc tenim els elements sobre la taula tot el que suposa a nivell de costos. Abans d’aquesta solució més complicada i a llarg termini, podem reduir el pas de mercaderies perilloses –i també hi ha el tema enquistat de la central de mercaderies d’Adif, un element greu–, nosaltres proposàvem tancar Marie Curie, per fer una mena d’illa de vianants els caps de setmana... són elements que millorarien la qualitat de vida dels veïns i la connexió entre barris.

–A més de l’estació de mercaderies, en l’àmbit ferroviari, també ha quedat en el tinter una proposta de fa més d’una dècada de soterrar la via del tren. Cal insistir-hi o cercar alternatives?
–El PSC va prometre el soterrament fa molts anys, i ERC ja alertava que és molt complicat. Vam proposar 4 o 5 passeres. De fet, quan l’any passat se’n va fer una ho vam celebrar, però en calen més per poder connectar molt més els diferents barris, i cohesionar la ciutat.

–De fet, el seu grup parla molt d’aquesta falta de connexió entre els barris.
–Sí, i a més també pensem en les noves centralitats. Tenim la imatge de Granollers del centre, però cal donar més protagonisme als barris, a través de potenciar els equipaments, amb centres cívics amb biblioteques i més aules d’estudis. Aquest equipaments haurien de funcionar molt millor.

–També hi ha un equipament que no arriba mai és la residència i centre de dia per a gent gran. De fet, el govern municipal considera que el problema és la manca d’acord amb la Generalitat per la manca de concertació de places, un tema que ara està en mans de l’exregidor del vostre grup i actual conseller El Homrani.
–El conseller i l’alcalde han fet reunions i hi ha més punt de trobada que de desencontre. El tema està en què l’Hospital –gestionat per una fundació privada– és la institució a través de la qual es vol fer la concertació, i això és menys fàcil que si fos directament amb l’Ajuntament. Ara s’està buscant la fórmula jurídica per desencallar això. El problema no és pas que les places no hi siguin. Però l’Ajuntament ha de moure fixe en el sentit de com regular aquesta gestió de les places, perquè el conseller ho té a l’agenda.

–A la vostra presentació de candidatura parlàveu de crear una marca Granollers.
–Sí, però no vinculada estrictament a l’activitat comercial, sinó que ha de ser una marca vinculada al model social. Granollers podem ser petits referents en activitats, esports, però cal una autèntica marca de ciutat cohesionada, viva i on hi passin coses vinculades com comerç i cultura, activitats del tercer sector i economia cooperativa.

–Per a la cohesió social l’accés a l’habitatge és un tema clau, i cada cop hi ha més dificultats arran l’increment de preus.
–Passa per un increment de l’habitatge públic. Pensant a 15 anys vista, cal augmentar l’habitatge públic.

–Però l’actual govern us podria dir que aquesta també és la seva estratègia.
–És cert que està generant noves promocions, però des de l’àmbit privat, però cal una aposta pública i també cal potenciar temes com les cooperatives d’habitatge social, la masoveria urbana... A Granollers no s’innova. També és veritat que s’haurà de reclamar a l’administració que toqui que sigui el municipi qui gestioni l’habitatge social.

–Un altre tema aturat i polèmic és el camp de futbol a Palou. Creieu que aquest projecte s’ha de mantenir?
–És evident que el camp de futbol no pot estar en mig de la ciutat, com al carrer Girona, perquè allò està saturat. Cal un emplaçament nou i va haver un moment que plantejàvem reaprofitar un espai que ja hi havia a Palou, que actualment està deixat i ple de contenidors. I ens semblava una manera de canviar aquesta imatge, però propiciant que s’hi accedís amb transport públic. Tenim un informe sobre la taula de la Generalitat que desaconsella aquesta proposta i pensem que caldria una nova ubicació. Nosaltres pensàvem amb la Bòbila.

–Apunti dues o tres propostes fortes del programa electoral.
–La tarifació social dins el projecte de cohesió. Fa temps que ho proposem i amb l’actual govern no ens n’hem sortit. És fàcil de començar-ho a treballar en els equipaments municipals com les escoles bressol. Un altre eix clau és transformar la manera de fer política i passa per la participació de la ciutadania i el món associatiu. I treballar per cosir cicatrius urbanes de la ciutat, en el sentit que cada barri tingui la seva essència, però que s’acabin les diferències que no haurien d’existir.

–El vostre número 2, Pau Llobet, deia “ara sí toca rellevar el PSC a l’Ajuntament”. Veu viable un govern alternatiu sense la presència del PSC?
–És inqüestionable que en aquesta ciutat portem molts anys amb un mateix alcalde i pràcticament el mateix equip, estem treballant contra un equip de govern molt consolidat, i són molts anys de teixir complicitats. Però nosaltres ens veiem capaços de sumar i fer un govern alternatiu. Perquè som una ciutat que no és referència i, a més, creiem que Granollers ha de ser clau en la construcció de la república catalana.

–Entenc, doncs, que la seva primera opció és un pacte amb totes les forces independentistes amb representació municipal.
–L’ideal és el millor govern per la ciutat, i això passa per un govern que representi aquesta necessitat de canvi a Granollers.

–Tanqueu portes a un acord de govern amb el PSC?
–No sé si és tancar portes. Davant el creixement de la dreta més rància és evident que tots hem de ser valents per evitar que siguin a les institucions. Però ERC sola no anirà a salvar aquesta situació. Amb el PSC-PSOE que tenim actualment no tenim cap ganes de governar; el que passa és que tampoc tenim ganes que sumin les altres forces. És molt més útil el treball a l’oposició i d’entesa en moments puntuals. I, clar, no sabem com anirà.

–I us sentiu més forts a les municipals després dels resultats a les eleccions generals?
–Sí i n’estem contents. Però el PSOE també ha sortit reforçat. Esperem que influeixi el tema de creixement d’ERC i també de totes les forces independentistes i republicanes, perquè ens hem de trobar.

-I l’entrada en escena de Granollers per la Independència – Primàries, penseu que us pot fer perdre vots?
–Totes les forces sobiranistes hi tenim coneguts. Nosaltres no defensàvem el projecte de Primàries perquè no era una suma real de totes les forces, però sí la unitat estratègica del bloc sobiranista. Per mi el rival a abatre no és l’Àlex Sastre, per dir algun nom, sinó el govern del PSC i aquesta majoria absoluta que dificulta els canvis i els relleus, i les opinions consensuades. Ara ens trobem en uns plens en què tot està dat i beneït.