Montse Eras

Nascuda el 1993 a Barcelona, Raquel Poveda va arribar a Granollers amb 9 anys i s'hi ha criat. Estudia l’especialització de gènere dins el grau de Ciències Polítiques. Ha militant molts anys al moviment llibertari i a plataformes unitàries independentistes i antifeixistes, així com a coordinadores feministes. Va estar implicada en el moviment de Ca l'Enkant i forma part del col·lectiu La Malgirbada, que defensa la creació d'un ateneu autogestionat a la ciutat.

–Que a les dues eleccions la CUP hagi presentat una dona de cap de llista. És casualitat o volgut?
–Sí és volgut perquè hi ha un missatge darrera. Les dones en política sempre han estat invisibilitzades perquè es considerava que el seu era l’àmbit domèstic. Històricament se’ns ha marginat; se’ns ha tret la veu. I si volem apostar fort per trencar les desigualtats del sistema, què millor que desafiar-lo a la mateixa llista. I el nostre projecte és, en sí mateix, feminista.

–Heu reivindicat molt la política transversal de gènere.
–Sí, altres municipis ho apliquen i Granollers està a anys lluny.

–Però fa anys que a Granollers hi ha una regidoria de Dona i Igualtat.
–Exacte, però no només és la llei sinó com la desplegues; no només és el nom, sinó què fas. Tenim la sensació que estèticament aquest govern ha fet molt però de contingut real ha fet poc.

–I l’impuls de l’oficina LGTBI?
–Benvinguda, però s’ha presentat fa pocs mesos, la qual cosa fa pensar més en interès electoralista que en compromís real. També falta molta feina a fer en l’educació en el reconeixement de les diferents identitats, ja des de ben petits.

–I en educació, com proposeu combatre la segregació escolar?
–Crec que aquest debat és una de les nostres aportacions des de l’oposició. Mayoral deia que n’hi ha a tot Catalunya, però això és tirar pilotes fora. El problema a la ciutat és pot mirar de solucionar. Nosaltres proposem que tot el procés de matriculació se centralitzi a l’Oficina Municipal Escolar (OME) perquè permetria una visió més holística i que l’OME limiti per zones –3 o 4 escoles– la tria de les famílies i es reparteixin amb criteris d’equitat. I també proposem que el Consell Escolar sigui un espai de debat i, fins i tot, que pugui tenir capacitat de decisió en alguns àmbits.

–I la concertada?
–Nosaltres apostem per la pública. Algunes escoles concertades, per exemple, no han aportat les dades a l’estudi sobre segregació escolar que va fer la Fundació Bofill. Així és molt difícil revertir la segregació. I també caldria aplicar la tarifació social a les escoles bressol.

–El govern considera que no és just que per un servei municipal hi hagi diferents quotes.
–És evident que qui més té, més pagarà. I el que és imprescindible és que allò públic ha de ser d’accés universal.

–Per això hi ha beques, no?
–Però ens sembla que no potencien l’accés universal, perquè no va a l’arrel del problema; és política estètica. I repartir la riquesa i socialitzar els serveis, això és justícia social. A més, hi ha estudis que indiquen que els infants que accedeixen a aquesta educació milloren molt la formació, mentre que no perjudica els que vénen de famílies amb renda més alta. Ningú perd.

–També heu insistit en estudiar la remunicipalització del servei de subministrament d'aigua?
–Fa molt temps que demanem una taula de l'aigua perquè es faci un estudi de viabilitat, ara que la concessió s'acaba el 2020. Ja anem tard, però cal posar-s'hi i, si hi hagués voluntat real, seria possible. Fa uns mesos el govern deia que ja ho estava estudiant, però sense una taula oberta? No ens ho creiem; ho dius ara? Tornem a la política estètica.

–El 2017 veu presentar un contenciós contra el Pla Urbanístic del Circuit.
–Sí perquè trobàvem coses que no ens quadraven, sobretot a nivell de preservació de la natura. Quin model de país volem amb aquestes grans infraestructures? I, a més, a l'entorn del món del motor.

–Però el Circuit ja existeix de fa anys i cal buscar solucions a un equipament deficitari.
–Hi estem invertint una quantitat de diners públics en un àmbit que només beneficia entitats privades… No ho entenem; després diuen que no hi ha diners ni per educació ni per sanitat! La proposta valenta és deixar-hi d'invertir diners públics i que les empreses que en treuen beneficis es responsabilitzin dels costos mediambientals que generen. I això implica frenar el procés d'ampliació d'aquest àmbit a través del PDU. No entenem que, amb els índex de contaminació de Granollers, es vulgui potenciar el lobby del motor. A més, s'han invertit diners en recuperar espais naturals com la llera del Congost i es diu que s'aposta per Palou, i després es vol fer un desenvolupament urbanístic a tocar d'aquests espais.

–Esteu en contra del camp de futbol a Palou. Quina alternativa proposeu?
–Volem que sigui més proper a la ciutat, com per exemple, a la zona del Congost. Alhora permetria dinamitzar altres espais de la ciutat, més enllà del centre. A més, s'hi podria anar amb bicicleta o a peu, i evitaríem un problema de mobilitat a Palou.

–Parlaves de la contaminació. Com es pot reduir?
–Primer de tot, cal que es reconegui el problema i fomentar estudis més concrets sobre l'impacte. I proposem que a la ronda Sud, un dels punts on es genera més contaminació, es treballi de la mà dels veïns per pacificar la zona. No tot depèn d'altres administracions, com s'excusa el govern local. Sempre es pot lluitar més, però, a més, l'efecte crida es pot revertir. Si s'hi prioritzen vianants i bicicletes –amb propostes de Granollers Pedala–, la zona seria menys atractives per als cotxes i, per tant, ja no seria una via alternativa a l'autopista.

–Dius que el PSC s'escuda en les competències d'altres administracions. Creu que és el cas del soterrament de la via o de la residència de gent gran?
–L'aposta de la via del tren era molt valenta, però si en 20 anys de govern no s'ha pogut fer cap pas, és que no s'hi ha posat prou. A més, aquesta divisió dificulta la connexió, la mobilitat a la ciutat. I ja es podrien fer coses. Per què hi ha aquesta separació entre l'estació de Granollers Centre i l'estació d'autobusos? Segurament si fossin més properes, l'ús del transport públic creixeria.

–Granollers té molts equipaments públics, per què insistiu en l’autogestió?
–Per exemple, a Roca Umbert hi ha entitats de cultura popular, però hi falta l’autogestió perquè proliferi la xarxa d’organització ciutadana. Al govern municipal aquesta potencialitat li fa por. I aquesta és l’arrel del problema a la ciutat.

–Us definiu com a “picapedrers de l’oposició”. Aspireu a entrar a govern, però?
–Esperem tenir un ajuntament republicà que, per nosaltres, vol dir social. A efectes pràctics volem que el mayoralisme s’acabi i que puguem dinamitzar la política de la ciutat. Però no entrarem a formar part d’un govern que majoritàriament sigui de dretes ni acceptarem segons quines polítiques de partits que es diuen d’esquerres.