Montse Eras

Regidor des de 2011, Sastre encapçalava la llista de CiU a Granollers per primer cop el 2015. Després de múltiples canvis al partit, l'actual portaveu del PDeCAT, es presenta novament amb la marca Junts per Granollers.Llicenciat en Química i professor de secundària amb excedència de l'Escola Pia de Caldes, aquest granollerí de 35 anys ha dedicat els darrers tres anys al projecte de ciutat del seu partit, compaginat amb la presidència comarcal del PDeCAT, un càrrec que va deixar l'estiu passat arran la seva imminent paternitat –és pare de dos bessons–. Històric de l'òrbita convergent a Granollers, va començar a militar a CDC el 2003 i, entre 2006 i 2012, va ser membre del comitè executiu nacional de la JNC.

–Quan va presentar la seva candidatura va dir que vol “modernitzar Granollers”. Com? No és modern Granollers?
–No és que ho sigui o no. Però nosaltres tenim un equip de govern que, amb variacions, ha governat la ciutat els últims 40 anys, i la persona que hi està al capdavant va ser regidor per primera vegada en fa 36, quan jo ni tant sols havia nascut. Per tant, és evident que al final acaba imperant una manera de fer d'un govern que gestiona la ciutat de tal manera que el debat polític quedi el màxim de reduït possible perquè, amb un debat obert, el risc electoral s’incrementa. I com que vol mantenir-se en el govern deixa passar moltes sinergies, moltes oportunitats i molts reptes que hauria d’afrontar la ciutat; i fa que no s’afrontin o s’afrontin amb la boca petita. Això ens porta a una ciutat de tastets, on hi ha una mica de tot, però molt de res, no fos cas que.

–El govern, però, es fa seva la voluntat de diàleg i fa bandera de la participació.
–Però n’hi ha molt poc. El debat polític no és només entre els partits polítics, és molt més de fons. Ens trobem que, com que aquest debat ha quedat molt esmorteït per aquesta majoria absoluta que s’està perllongant 12 anys, la ciutat ha anat quedat orfe d’aquest dinamisme polític que sí que hi ha altres ciutats. I aquí hem acabat parlant d’una persona i això és molt poc beneficiós per la democràcia a la ciutat.

–Li hem sentit dir moltes vegades que s’ha de tornar el protagonisme a la ciutat, sobretot quan s’estava pendent de si Josep Mayoral es presentaria o no a les eleccions.
–Jo vaig ser molt àcid amb això perquè, per a mi, és un insult a la ciutat i a la seva salut democràtica, quan l’únic debat polític era aquest si una persona que fa 36 anys que és a l’Ajuntament hi vol continuar o no.

–Insisteix molt en aquesta idea, però l’experiència també pot ser un valor, oi?
–Entre l’experiència, que és un requisit indispensable –que precisament l’experiència m’ha demostrat– per ser alcalde d’una ciutat com Granollers, i la perpetuació durant 36 anys a l’Ajuntament, hi ha un marge molt ampli. Hem arribat a un punt que pesen més els frens que imposa aquesta situació que no pas els avantatges que pot tenir. En aquest cas, nosaltres combinem una experiència i coneixement de la ciutat ­–a més del meu període de regidor, venim d’una tradició llarga al consistori–, però no tenim aquest inconvenient que és portar dècades a l’administració municipal i acabar funcionant només d’inèrcia.

–Vostè diu que es limitaria els mandats com alcalde.
–Ens hem intentat posar un antídot i m’he autoimposat una limitació de mandat. Si sóc alcalde, només ho seré dos mandats. I no m’estaré presentant a les eleccions municipals durant 20 anys a veure si ho aconsegueixo. El dia de la presentació ho vaig dir amb una frase que no volia ser crítica amb l’edat de la persona: “Jo als 63 anys segur que no seré ni alcalde ni regidor de la ciutat”. No és que insinués que una persona amb 63 anys no pugui ser alcalde.

–I per potenciar aquest debat polític, com ho voleu fer?
–La primera cosa que crec que és indispensable perquè hi hagi un debat polític ric a la ciutat és que no hi hagi governs monocolors. No creiem que una majoria absoluta sigui bona per a la ciutat; Granollers no em sembla que sigui una ciutat monocolor. El fet d’obrir la participació democràtica del govern de la ciutat, això sol ja farà que el debat s’ampliï. Ara, per molt que els partits a l’oposició tinguem propostes alternatives, ja sabem que no es duran a terme, excepte si el govern vol.

–Quins debats troba a faltar?
–Cal emprendre reptes amb una mica de controvèrsia. Granollers hauria d’estar liderant una estratègia de debat conjunt entre els dos vallesos i això dóna per un debat polític. No ho imposaré a la ciutat, però vull que se’n parli. El debat territorial hi és en el conjunt del país. Existeix una ciutat de Barcelona i municipis que es plantegen com ha de ser l’àrea metropolitana. Granollers no participa de cap d’aquests debats. Potser això no és una bona opció, però cal debatre-ho.

–Quan parla d’enfortir la capitalitat també s’hi inclouen aquests aspectes?
–Granollers té un problema que no hauria de ser-ho: està a vint-i-pocs quilometres de Barcelona i aquestes ciutats exerceixen un poder d’atracció molt bèstia i correm el risc de quedar-nos subjugats a Barcelona i esdevenir una ciutat dormitori. Precisament, Ada Colau proposar fer un salt a la segona corona. Per tant, o enfortim el nostre perfil com a capital o teixim un debat territorial alternatiu a aquest, o no ens n’adonarem que serem una ciutat de la segona corona metropolitana de Barcelona igual que altres ciutats d’aquest entorn.

–I això passa per enfortir relacions amb la conurbació de Granollers.
–Hi passa indestriablement. Perquè si nosaltres parlem de teixir complicitats amb els dos vallesos, sorgeix un dubte que és: Sabadell i Terrassa són monstres de 200.000 habitants... com podem parlar-hi de tu a tu. Ara bé, si nosaltres agafem el Gran Granollers –el que té les Franqueses, Canovelles i la Roca en el seu entramat urbà– i comencem a teixir complicitats –que no vol dir, fer una opa hostil, eh!–, tindrem una massa crítica que ens permetrà entrar en els debats territorials amb una bona posició. És evident que hi hem de cooperar molt més i competir-hi gens.

–Parlava del perill de la ciutat dormitori i això té molt a veure també amb l’increment del preu de l’habitatge. Segurament serà un problema clau a afrontar.
–Aquest és un dels reptes –juntament amb l’envelliment de la població i l’increment de les persones amb malalties mentals– que a nivell social seran més important no només a Granollers. A banda de l’emergència habitacional, el problema és que l’increment de preus de lloguer fa que molta gent jove que es vol emancipar no té la capacitat de fer-ho, o gent que acaba destinant un percentatge elevadíssim del seu salari al manteniment de la llar. Hi ha dues maneres d’abordar-ho: limitar els preus del lloguer, però pensem que no soluciona el problema i només el posa sota la catifa. Nosaltres pensem que l’única manera de regular els preus del lloguer és incrementar l’oferta perquè els preus es moderin. Per fer-ho, des de l’administració pública, hi ha tres maneres: Granollers té molts pisos buits que necessiten una actualització i l’Ajuntament podria ajudar a fer-ho a canvi que es posin a disposició de la borsa de lloguers social durant un determinat temps; l’Ajuntament pot comprar habitatge i aquí anem un pèl tard perquè durant molt de temps –que els preus del mercat estaven baixíssims– no es va fer malgrat ho proposàvem; i cal reactivar les promocions d’habitatge públic.

–De fet, el govern n’ha anunciat una.
–Sí, aquesta és una de les línies bones, però nosaltres l’enriquiríem amb altres propostes com les que comento, que de fet, fa temps que fèiem.

–Parlava també de l’envelliment i de les persones amb malalties mentals. Una de les vostres propostes és ser aquest punt de referència per a la integració de les persones amb malalties mentals.
–Constatem que cada cop més hi ha un increment de persones que es veuen afectades per malalties mentals i això segueix sent un tabú i les persones que les pateixen segueixen tenint problemes per insertar-se a la societat. Per tant, proposem que Granollers sigui pioner en aquesta qüestió. Granollers té una pila d’equipaments. A Roca Umbert es podria integrar un projecte d’art teràpia; els equipaments esportius també poden servir com una eina d’integració... els àmbits són molts i fa falta posar-hi el coneixement amb professionals, recursos i espais i projectes que s’hi poden integrar. És un projecte molt complexe que té un punt de vaguetat, perquè han de ser els tècnics que tenen coneixement de l’àmbit qui ho ha de precisar.

–Relacionat amb envelliment i recursos... La residència com es pot tirar endavant.
–Quan coneixes altres experiències fora de Granollers, veus com la Generalitat tanca un acord amb un altre municipi precisament per concertar un nombre de places i l’Ajuntament té l’acord per començar la construcció. Per tant, no ens estem inventant res. És cert que és competència de la Generalitat, però davant l’estat financer del govern català, hi ha un moment en què l’Ajuntament haurà de prendre el lideratge de la construcció i ja concertarà les places.

–Vol dir que el tema de la concertació de places és una excusa de mal pagador?
–“Les places s’han de concertar amb la Generalitat, però els recursos han de ser d’origen municipal”. Aquesta frase no és meva, sinó de l’alcalde Mayoral fa 4 anys. És a dir que aquesta és la manera de fer això. Excusar-se en els altres no és la solució, una cosa que també fa pel que fa al cobriment de la via del tren.

–Aquest és un tema més complex, però.
–Però la setmana passada Sant Feliu de Llobregat va pactar amb Adif els fons per al cobriment de la via del tren (i va signar el conveni el mateix dia que Granollers, ara fa 12 anys). Hi ha alguna cosa que aquests municipis estan fent, que no està fent l’Ajuntament de Granollers. Hi ha municipis que se n’estan sortint amb la Generalitat i el govern de l’Estat; mentre el govern municipal centrifuga responsabilitats.

–I l’estació de mercaderies?
–Fins que no marxi no es pot desenvolupar la Bòbila. L’Ajuntament el 2008 –en ple moment àlgid de la bombolla immobiliària– va adquirir-hi un terreny per 3,3 milions d’euros i en aquell moment ja era un preu per sobre de mercat... i ara fa uns anys el vam tornar a taxar i estava valorat en 300.000 euros. Per tant, és un negoci ruïnós i encara no hi ha res.

–Tampoc hi ha res del soterrament de la via.
–Granollers té moltes línies traçades en el mapa que no s’executen i aquest és un projecte molt ambiciós que suposa molta inversió. Si 13 anys després no hem pogut fer res per què no ho replantegem i fem un projecte més petit i abastable. Per què no mirem punts on és relativament més fàcil o interessant per la ciutat superar la via del tren? Per exemple, el parc Torras Villà, que pensem que ha de saltar la línia del tren i connectar-se amb el petit parc de la Font Verda; i això és més factible. O bé, on hi ha el camp de futbol del carrer Girona, que està darrera d’un edifici i de la via... perquè no superem la via i que s’entri al camp des de la font verda.

–Però vostès estaven d’acord en traslladar el camp de futbol a Palou.
–Doncs, miri, hem canviat d’opinió! A vegades, un té idees preconcebudes, però hem parlat amb arquitectes i urbanistes, i ens han fet veure que potser ens hauríem de repensar que en un espai del centre de la ciutat on hi ha un equipament diferent de tot el que hi ha, potser és interessant mantenir-lo i repensar l’entorn i revaloritzar-lo tot mantenint aquest equipaments. Perquè un té la sensació que ho acabarem traient i posant-hi carrers iguals que els que hi ha per sobre i per sota. I perdrem un punt de singularitat de la ciutat. Això òbviament no és eximent que potser falta un camp de futbol, però no s’ha de fer a Palou, sinó a la zona sud del parc Firal perquè és un espai connectat per la zona esportiva de la ciutat. I resol millor tot el problema de mobilitat que es podria generar si això es traslladés a Palou. Ara s’han demostrat diverses coses: que el tema de la mobilitat no està resolt; que la gent de Palou no ho té tan clar, i que mediambientalment la Generalitat hi està posant pegues. Així que creiem que cal buscar alternatives factibles. Hi ha moltes línies dibuixades sobre el plànol de Granollers i, a vegades, això també té coses bones, perquè ho pots repensar.

–I no caldria haver-hi començat a insistir abans?
–Però tampoc hi ha debat polític sobre què s’ha de fer, ni al ple. Hem pogut coses sobre aquest projecte, però no hi ha debat.

–I la preservació de Palou està prou garantida?
–Sí, però no n’hi ha prou. Els seus veïns no volen viure en una reserva índia. Així que, a banda de preservar-lo, cal fer alguna cosa més. I això va lligat amb tot el projecte de sostenibilitat i de ciutat verda que ha de ser Granollers. Nosaltres al programa plantegem la creació de l’oficina per a l’economia circular i la sostenibilitat de Granollers, davant l’evidència que estem en un canvi cultural. Fa 15 anys quan un pensava la ciutat pensava en el cotxe. Això ha canviat perquè hem constatat que, o combatem la contaminació, o ens en anem a fer punyetes. Per això hi ha d’haver un canvi en el model de consum i, per això, Palou és la nostra excusa perfecte per potenciar aquest model. Tenim la sort de tenir-hi un parc agrícola, que s’ha de potenciar. Tenim l’oportunitat de tenir el nostre productor de km 0. A més, això també s’integra en la promoció de l’ús de mitjans de transports sostenibles, com la bicicleta.

–Que vostè utilitza sovint.
–Sí, he fet un canvi de mentalitat. Cal acompanyar molta gent a què facin aquest canvi, i se’ls hi ha de posar fàcil. Hi ha qui no s’hi atreveix perquè ho veu insegur. Això hem de treballar-ho. El que té poc sentit és dibuixar un carril bici a dos mesos de les eleccions, i això implica uns veïns que no van ser avisats i això genera animadversió contra la bicicleta. O fem les coses ben fetes i fent pedagogia, o si fem passar el clau per la cabota, al final la gent se’ns rebotarà.

–Quines perspectives electorals teniu?
–Nosaltres volem governar la ciutat i la nostra prioritat és canviar l'actual equip de govern, per necessitat democràtica. I voldríem un govern de les forces independentistes, i això és viable, perquè les forces independentistes ara sumem 9 regidors. La majoria absoluta està en 13, no estem tan lluny. Si hi segueix havent una majoria absoluta anirà en detriment del debat polític de la ciutat i de la salut democràtica, i ho notarem durant anys. I nosaltres estem perfectament capacitats per governar la ciutat; tenim projecte i l’hem treballat des de fa temps. Ja seria hora de tornar al govern perquè fa molts anys que el nostre espai polític no hi governa.

–I us seria fàcil governar amb la CUP, per exemple?
–De fàcil no hi ha res en aquesta vida. Però el que no és normal és el que passa en aquesta ciutat, que es governa sense baixar de l’autobús, sense patir per una votació, sense haver de negociar res. Això és més negatiu per la ciutat que dos partits antagònics que s’hagin d’asseure i posar-se d’acord en termes de ciutat.

–Per tant, amb el PSC també us hi podríeu asseure.
–Jo només tanco portes amb aquells partits que no tenen un projecte polític a la ciutat i que l’únic que tenen és la liquidació de l’autogovern de Catalunya. Puc parlar amb tothom, però no hi passa l’aposta de governabilitat de la ciutat.

–La fragmentació de l’espectre independentista us preocupa.
–A qui més beneficia una fragmentació de l’espectre polític que ara mateix és a l’oposició és al govern. I més, si són opcions que tenen molt complicat entrar a l’Ajuntament. Són vots que resten i no sumen a cap altre alternativa. Al nostre entendre, una major unitat incrementa la participació. No ha pogut ser –nosaltres vam fer una proposta a ERC i a Primàries i ens van dir que no–, doncs tirem endavant perquè tenim un projecte de ciutat.

–I, finalment, la proximitat de les passades eleccions generals pot afectar el resultat a les municipals?
–No ho creiem. Com menys projecte de ciutat tens, més afecta perquè llavors ets una marca electoral. Però nosaltres tenim un projecte molt sòlid i treballat ens afecta menys. En els darrers anys, les inèrcies a nivell nacional, no han afectat a les municipals.