Montse Eras

Fill de forner i professor de l'Escola Municipal del Treball entre 1976 i 1987, Josep Mayoral ha estat sempre acostumat al tracte de cara al públic. Precisament aquesta proximitat ha estat un dels valors que li han permès la continuïtat al capdavant del consistori. Aquesta serà la quarta vegada que Mayoral es presenta com a candidat del PSC a Granollers. Des de 1987 que ha estat a l'equip de govern, així com a la Diputació de Barcelona –en va ser president primer de 2009 a 2011–. És alcalde des de febrer de 2004, quan va substituir Josep Pujadas.

–Abans de presentar-se com a cap de llista, va reconèixer que hi havia hagut dubtes. Per què?
–Tenia a veure amb l'entorn familiar. Ser alcalde comporta unes situacions que a vegades són difícil de compatibilitzar amb la vida privada. L'entorn familiar em va fer pensar molt.

–Finalment decideix tornar a encapçalar la llista del PSC, deia, per tancar alguns projectes de ciutat.
–Sí, primer perquè amb la gent del carrer havia tingut moltes converses que m'animaven a seguir. Els companys del grup municipal  posaven sobre la taula la reflexió sobre el moment polític i els projectes de ciutat, i sobre la necessitat que Granollers seguís jugant un paper important. I, la tercera, alguns projectes que estan en curs, però que requereixen un impuls definitiu.

–Com el centre de radioteràpia, deia.
–El meu compromís amb l'Hospital Clínic i aquest projecte requereix la meva presència. I parlàvem també de la residència de gent gran, que ve acompanyada amb més llits de sociosanitari a l'Hospital General de Granollers. Perquè el que volem és que la residència aporti al nou edifici els llits que avui hi ha a la residència d'Adolf Montañà i, per tant, treballem perquè la Generalitat faci el sociosanitari que li falta a la ciutat.

–De moment, però, la residència, de la qual ja se'n parlava a l'anterior campanya, segueix sense iniciar-se.
–Aquest és un tema que es va conveniar amb el govern de la Generalitat en l'època del president Montilla i la consellera Capdevila, i que el govern del president Mas va desestimar. Per això vam refer la proposta, amb la inclusió de la possibilitat que l'Hospital hi aportés els seus llits, de manera que la concertació de llits nous es pogués reduir i fos més fàcil per a la Generalitat.

–Hi ha ajuntaments que inicien l'obra mentre segueixen la negociació per a la concertació de places.
–Em sembla una mala pràctica, perquè cal tenir el compromís per saber com es finançarà aquest servei, i quantes places la Generalitat està disposada a concertar. A partir d'aquí podem parlar d'inversions; tenim la reserva pressupostària per fer-ho, malgrat no ser competència municipal. Recentment li he remès una carta al conseller El Homrani recordant-li quina és la nostra voluntat, que inclou aquests 60 llits de sociosanitari imprescindibles per la ciutat. El mecanisme que hem seguit és prou clar i l'hem anat negociant amb diferents consellers i conselleres, i ningú ha assumit el compromís que li pertoca.

–L'altre projecte del futur mandat és el mundial d'handbol femení de 2021.
–L'Ajuntament i el BMG van impulsar la celebració d'aquest mundial. Ara pertoca concretar-ho. Destaca que una ciutat de 60.000 habitants ha estat capaç d'organitzar els tres esdeveniments esportius més importants de l'handbol –amb olimpíades i mundial masculí– i aquest és el salt endavant definitiu de l'handbol femení al país.

–I tots aquest projectes no els podria tancar alguna altra persona del seu equip?
–Hi ha projectes que tenen un segell d'equip, però alhora uns compromisos molt personals assumits amb l'Hospital Clínic, negociats amb la Generalitat, amb la selecció espanyola d'handbol o bé amb l'alcalde d'Hiroshima. Són compromisos que requereixen aquest lideratge conegut i reconegut, i una ciutat que té garanties a l'entorn institucional. Són projecte que tenen, en bona part, la meva marca.

–Com la presència a Alcaldes per la Pau, que no és un projecte que s'acabi en 4 anys, però.
–Sí, però en el món del municipalisme per la pau, hi haurà dos moments importants en el proper mandat: la constitució d'Alcaldes per la Pau a Europa i la commemoració del 75è aniversari de la bomba d'Hiroshima el 2020.

–Hi ha reptes importants en els que no s'ha avançat, com el cobriment de la via del tren. Plantegeu alternatives per a fer-ho viable a més curt termini?
–Nosaltres seguim mantenint que la cobertura de la via, especialment en el primer tram, és viable i factible. Evidentment el 2010 hi va haver una sotragada econòmica que va trencar qualsevol equilibri entre les operacions urbanístiques i la inversió que hi havia d'haver. Però ara hem demostrat que aquest equilibri torna a existir; i Adif torna a veure el cobriment [més informació a la pàgina 4].

–Parlava de la crisi econòmica i que ara són possibles coses que fa uns anys no ho eren. En aquest sentit, heu recuperat la idea de l'aparcament soterrat a Roca Umbert.
–Efectivament. Fa 5 anys no sortien els números i ara els hem refet. Davant l'augment de l'activitat al mateix Roca Umbert i a les instal·lacions esportives de l'entorn, alhora de la voluntat de potenciar una mobilitat a peu, hem recuperat aquesta idea en un moment, també, de més capacitat inversora.

–Però serà l'Ajuntament qui construirà el pàrquing o es traurà a concurs una concessió?
–El tema no està tancat, però l'Ajuntament ha cregut sempre en la inversió pública com un motor econòmic i de transformació de la ciutat. Nosaltres no hem parat mai d'invertir, ni en els moments més difícils. En els propers 4 anys, estem en disposició de poder invertir entre 36 i 40 milions d'euros.

–Quines són les principals inversions que plantegen?
–N'hi ha moltes, però podem parlar de seguir l'eix del carrer Girona amb la reforma de l'avinguda Sant Esteve. Hi ha inversions compromeses per mitjà de cofinançaments, com les dues plantes de biomassa, la transformació dels elements patrimonials de Roca Umbert. També tenim compromís d'invertir en la urbanització a l'entorn de futur centre de radioteràpia. Tampoc és una inversió menor la residència. Podríem seguir perquè hem marcat un full de ruta per un procés de canvi, amb nous reptes com la mobilitat.

–Se seguirà invertint en la vianalització de carrers?
–Sí, hi seguirem apostant. Per exemple, des del carrer Sant Josep i fins al carrer del Rec, per convertir aquest espai de darrere el Mercat de Sant Carles en un saló on hi passin coses. Seguir amb la segona fase de la rampa mecànica del carrer Carles Riba. Però la feina de priorització de les inversions la farem parlant i escoltat la gent.  

–Precisament, l'oposició no està gaire d'acord en què el govern escolti.
–Sap quants acords s'han produït al plenari en solitari pel grup socialista? El 10%. Tots els altres han comptat amb el vot d'altres grups i documents transcendentals, com el pla d'acció social i el pla de participació ciutadana, s'han aprovat per unanimitat. Sempre busquem acords. Més del 30% d'acords s'han aprovat per unanimitat i això ens dóna una pista sobre com funcionem. I no només hi ha aportacions de grups, sinó que estem en permanent contacte amb la ciutadania i les entitats. Una cosa són els titulars i l'altra és la realitat.

–Els temes mediambientals són un repte important per a la ciutat, amb un índex de contaminació alt.
–D'entrada, estem als 70.000 metres quadrats de vianants continus, i esperem que en el proper mandat siguin entre 75.000 i 80.000. També hem fet una tasca d'ampliació de voreres perquè els itineraris a peu siguin fàcils. Millora de la xarxa ciclable i del transport públic, incloent la reclamació de la connexió ferroviària de la R4 amb a R8. Em sembla cabdal, per afrontar el debat entre els dos vallesos, acordar com es connecten les dues comarques, i és possible fent un bypass a l'altura de Barberà. I una mirada molt nítida cap a la transició energètica, amb les xarxes de biomassa i les plaques fotovoltaiques que ja s'han començat a instal·lar i que generalitzarem en els sostres dels nostres equipaments públics.

–Amb tot, caldrà més mesures per reduir la contaminació.
–Sí, però vull recordar que l'aire no té límits geogràfics que es puguin marcar. Per això hem impulsat que 17 municipis del Vallès Oriental tingui una veu unitària, que s'expressa d'una manera clara en els plenaris que promou el Departament de Territori i Sostenibilitat. Estem a la taula sobre l'aire i hi tenim lideratge. Reclamem, precisament, lideratges clars i que el govern del país assumeixi les seves responsabilitats. L'aposta ferroviària és la que ens ha de permetre canviar la mobilitat; i és imprescindible que els dos vallesos tinguin una visió unitària respecte a la lluita contra el canvi climàtic.

–Un altre repte de ciutat és l'accés a l'habitatge, cada cop més difícil.
–En els darrers anys hem invertit al voltant de 3 milions d'euros en programes que van des de la compra d'habitatge per augmentar el parc públic municipal, passant per l'acompanyament de les persones que cerquen l'emancipació i l'ajut a qui posa habitatges a la borsa de lloguer municipal. Són accions concretes, però cal recordar que hi ha dues administracions que tenen competències i miren cap a un altre costat. Per tant, reclamarem una legislació que permeti acotar els preus del lloguer, i que permetin una acció dels ajuntaments per a la lluita contra els habitatges buits. Hem fet accions però ens trobem sempre amb els tribunals i no podem avançar. I alhora reclamem a l'Estat i la Generalitat que tornin a invertir en habitatge de protecció social, i en rehabilització del parc d'habitatge. Fa anys que no veiem subvencions. I cal que la Generalitat ens confiï la gestió dels seus habitatges socials, perquè ho farem millor i respondrem més ràpid.

–Però, a més de reclamar, des del món local també es pot seguir actuant.
–Per això també tenim dos projectes de pisos de protecció oficial de lloguer: un a la Font Verda i l'altre al barri de l'Hostal. Serien 30 habitatges que ajudarien, acompanyats de la compra que anem fent d'habitatges aprofitant el dret de retracta.

–I la promoció de l'ocupació suposo que segueix ben present a l'agenda.
–Volem seguir acompanyant el sector que té més dificultats d'accés al mercat de treball i això ho farem mantenint els plans d'ocupació –volem generar 400 llocs de treball–. Estem encallats amb 3.500 aturats i aturades, molts d'ells majors de 45 anys. Per això volem treballar perquè ningú quedi enrere.

–La segregació escolar, sovint en el debat, també és un tema pendent.
–Hem de promoure projectes educatius a cada centre, capaços de treballar en xarxa. Cal fer costat a aquestes iniciatives i reforçar els projectes i la qualitat del sistema educatiu de la ciutat. També hi ha elements de futur a tenir en compte, i sempre d'acord amb la comunitat educativa, pensem en convertir l'escola Ponent en un institut escola i alhora creiem que és molt important ampliar l'escola Joan Solans i per això ens hem ofert a la Generalitat de fer-ne el projecte executiu.

–Hem parlat de molts projectes iniciats i d'un continuisme, que l'oposició titlla de manca d'imaginació i d'estancament.
–Si no és imaginatiu portar el centre de radioteràpia a Granollers, ja m'explicareu què és imaginació. És una proposta que precisament ve del treball de suma i diàleg. Nosaltres sempre fem programes de mirada llarga; no ens movem per cicles electorals perquè la ciutat no para perquè hi hagin eleccions. Fem una mirada a 10 anys i per això podem parlar de continuïtat. I si es mira el programa d'aquest mandat, hi ha coses bastant diferents a les de fa 4 anys, perquè nosaltres tenim un equip que escolta i que té una relació permanent amb la ciutadania. I quan fem el programa de govern fem permanentment un porta a porta a la ciutat, i taules de reflexió. I, per tant, fem projectes col·lectius, i els processos de transformació tenen itineraris molt llargs i necessiten continuïtat, govern sòlids, forts i creïbles que puguin tancar negociacions complexes i ambicioses. I aquesta és la situació de Granollers.

–Creu que el PSC, doncs, renovarà la majoria absoluta.
–La gent sap del nostre compromís, de la nostra capacitat d'escoltar i de generar projectes que van molt més enllà de les sigles i que tenen com a protagonistes els granollerins i granollerines.

–I si cal un pacte de govern?
–En tot cas, nosaltres llegirem els resultats electorals. La nostra prioritat és parlar amb la gent.