Montse Eras

L'artista japonesa Mina Hamada va pintar la setmana passada el mur de davant de l'Espai d'Art de Roca Umbert, que s'afegirà a les propostes d'altres grafiters amics seus que han deixat empremta a les parets del recinte. Hamada va néixer als Estats Units però es va criar a Tòquio. Fa 10 anys va decidir instal·lar-se a Barcelona, on va conèixer el seu company, el català Zosen, qui la va introduir al món del mural de grans dimensions. Ambdós s'han convertit en referents internacionals de l'street art.

–Per què vas triar instal·lar-te a Barcelona?
–Va ser una intuïció, perquè no sabia gairebé res de Barcelona, però volia venir a Europa perquè és molt diferent del Japó. Allà vivia en una illa i aquí hi ha molts països diferents amb cultures barrejades. Mirant el mapa vaig triar Barcelona perquè em va semblar una ciutat interessant, internacional i que, a més, té platja i jo mai no havia viscut a prop de la platja.

–I com comences en el món de l'art?
–Al Japó feia il·lustració de llibres infantils i també escrivia contes a casa. Vaig estudiar a una escola d'art a Tòquio i hi feia disseny i il·lustració, perquè llavors volia ser autora de llibres. De fet, pràcticament no pintava. I a pintar murals vaig començar a Barcelona perquè al Japó no coneixia res d'aquest món. I aquí vaig fer amics que feien grafits i vaig començar amb ells, amb esprais, perquè em divertia molt.

–Als inicis segurament no sempre teníeu permís per pintar un mur...
–No, però pintem per gaudir, no volem fer grafits arreu i haver de córrer si t'enganxen. Buscàvem llocs tranquils per pintar i els trobàvem a espais okupats i descampats.

–I ara et paguen per pintar murs.
–Bé, quan vaig conèixer la meva parella, Zosen –que ja feia anys que feia pintura mural–, vam començar a fer col·laboracions i això em va obrir més al món de l'street art.

–I què t'atrau del fet de pintar grans superfícies als carrers?
–Puc connectar amb l'entorn, conèixer el barri o el poble. Perquè pintes envoltada de gent; hi ha comunicació, i això per a mi és molt important. També m'agrada pintar sola a l'estudi, però llavors estàs més en el teu món. En canvi, quan pintes murals sempre hi han interaccions, no només humanes, sinó també amb la natura.

–I ara pots fer-ho a Granollers. Ja coneixies la ciutat d'abans?
–Sí, perquè fa sis anys vaig participar en una exposició col·lectiva a Roca Umbert sobre les dones de Ciudad Juàrez a Mèxic. I també hi ha artistes bons de Granollers i la comarca, com Grito i Aritz, i a través d'ells coneixia la ciutat.

–Llavors coneixes altres murals pintats a Granollers?
–Sí, just des d'aquí dalt a la grua [des d'on ha pintat el mural a Roca Umbert] puc veure el de Sixe, que és molt bon artista. I en el mateix recinte hi ha els dels amics Moha [l'Ghacham] i Anna Ovni. És un plaer deixar la meva obra aquí!

–Granollers fa anys que aposta pel muralisme per embellir la ciutat, i aquesta és una tendència arreu. Penseu que és una moda o que aquest suport de les administracions a un tipus d'street art ha vingut per quedar-se?
–És cert que ara hi ha una moda, però la manera de fer és important. El projecte sempre ha d'estar connectat amb els veïns perquè l'hauran de veure cada dia. És important que se'l sentin com a propi.

–En aquest cas ja ets en un espai propici per a la creació artística. Ho has tingut en compte a l'hora d'idear el mural?
–Sí, em van explicar què era Roca Umbert. Aquest era un lloc perfecte per deixar anar la inspiració i tenir la ment més oberta.

–I, concretament, què hi vols deixar en aquest mur?
–A vegades faig obres més col·laboratives, sobretot amb infants, però en aquest cas pinto sola i deixo més oberta la interpretació. Sí que s'hi poden veure elements de la natura, que sempre m'agrada reproduir, i altres coses més flotants, que fan referència a la inspiració, la creativitat, a la llibertat... tot plegat perquè estem en un espai d'artistes i també familiar, amb nens i nenes de ment lliure.

–Parles molt de com reben les obres els infants i acostumes a fer murals molt colorits. Hi té alguna relació?
–Sí, amb els colors vull aportar una sensació d'una cosa positiva, per ser una mica més feliç cada dia.

–Quins són els teus referents artístics?
–Des de petita m'agradaven molt els llibres de contes i encara guardo aquests llibres. Això és la base de la meva creació, perquè a partir de la meva obra sempre et pots imaginar una història.

–Tens algun projecte del que et sentis especialment orgullosa?
–Els que he treballat amb infants, que són uns genis creatius. Fa poc he estat a un festival a Oviedo i he pintat dos murals dins d'una escola, a través dels dibuixos de nens i nenes de 4 i 5 anys. També estic molt orgullosa del mural que vam fer amb la meva parella al barri de la Mina de Barcelona, en què hi van col·laborar infants i joves, que ens van ajudar a pintar.

–M'has parlat de dos projectes relativament propers. Però viatges molt.
–Per pintar murals sempre has de viatjar a la cerca de les parets. I això, conèixer món, m'agrada molt perquè em permet conèixer molta gent i cultures. A través de pintar aprenc de la gent. Quan acabi el mural de Granollers viatjo amb Zosen a Mallorca. Després vaig a pintar al Japó, als Estats Units…

–T'imaginaves aquesta projecció internacional?
–No sé, però tinc sort de tenir un cos fort, perquè per pintar murals cal fortalesa física i mental. És cansat, però cal seguir.