Montse Eras

Tracy Sirés (Granollers, 1980) s'ocupa de la direcció executiva del Teatre Auditori de Granollers des de l'octubre de l'any passat, encara no fa un any. La seva vinculació amb l'equipament, però, ve de lluny, i durant tres anys hi va ser la cap d'àrea de públics i comunicació. Anteriorment havia estat gerent de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i havia treballat a El Patronat de la Garriga, municipi on viu.

–Aquests darrers mesos heu hagut de reprogramar molts espectacles. Com ha respost el públic?
–La gent està esperant les noves dates per poder anar-hi; gairebé no hem tingut devolucions –calculem que han estat al voltant d'un 7%–. Per exemple, ara que hem hagut de postposar per segon cop Greta i els Trihumans i tenim molt poques devolucions.

–També hi ha alguna anul·lació.
–Sí, tenim un cas d'una companyia que ja estava tancant gira i preparant una nova producció, i estem pendents de si es podrà reprogramar. Però ens hem trobat amb poques companyies que no vulguin ajornar el bolo.

–I ja heu obert taquilles.
–Sí, sobretot pensant amb espectacles anul·lats i en les devolucions de les entrades comprades a taquilla que no es podien fer digitalment, com la resta d'espectadors.

–Amb aquestes dades de públic fidel, serà fàcil, doncs, recuperar els hàbits de consum cultural?
–Les ganes de consumir cultura crec que s'accentuen després del confinament, però és veritat que caldrà estar molt pendent de la normativa, perquè si hi ha molts protocols pot tirar enrere. De tota manera, penso que les mesures decretades actualment s'aniran flexibilitzant. I intueixo que la gent tindrà ganes de sortir, tot i que tenim molts públics diferents, amb edats variades, que segurament actuaran de diferent manera.

–I, qui en tingui ganes, quan podrà tornar al Teatre Auditori?
–Aquest estiu, el TAG no obrirà. Estem treballant amb la nova temporada que començarà al setembre i preparant la Gala inaugural que hem hagut de replantejar. De fet, la temporada acabava al juny i al juliol hi havia moltes mostres de centres educatius que s'han anul·lat. Així que obrirem al setembre.

–I a l'estiu?
–El teatre no obrirà, però sí que col·laborem amb la programació d'estiu d'Obert per Vacances a Roca Umbert [que es presentava dimecres al vespre] en una oferta de música clàssica amb l'Orquestra de Cambra. Ara sí que tindrem alguns assajos i algunes companyies que ens estan demanant residències tècniques, tot a porta tancada.

–I si se segueixen demanant aforaments del 50%, com a la fase 3 de desconfinament?
–Obrirem sigui com sigui. Com a institució pública ens toca obrir; la màquina no es pot parar. Fins i tot hem calculat l'aforament si calgués mantenir la distància de 2 metres entre espectadors i passaríem d'un aforament de 700 persones a 130.

–Però, la venda d'entrades dels espectacles reprogramats –els primers a l'octubre– no està contemplant un aforament reduït.
–Sí, però l'opció de la doble funció està contemplada com a possibilitat. Quan tornem al setembre sabrem exactament què diu el BOE i, a partir d'aquí, en algunes propostes farem doble funció. Si en algunes no podem, ja plantejarem com ho fem –però crec que només passa en un parell d'espectacles que no hem fet la funció de fer la doble funció–. Però les companyies estan bastant predisposades; de fet, s'està negociant la reducció del catxet, fins i tot, en algun cas, amb un dos per u.

–Amb tot, imagino que les pèrdues arran del confinament i de les mesures decretades són altes.
–Sí, pensa que són quatre mesos que no hem programat i hem perdut els ingressos dels bolos. A més, amb l'estat d'alarma hi ha empreses externes que han demanat indemnitzacions i s'han acollit a aquestes mesures de protecció. Clar, hi ha qui es pensa que quan tanques el teatre no tens cost, però no s'atura, cal pagar el personal i algunes empreses s'han hagut d'indemnitzar. Però també és veritat que l'administració pública pot seguir. Hi ha teatres privats que no obriran fins que no puguin tenir el 100% de l'aforament.

–A més, us he trobat amb propostes que s'han hagut de reprogramar, mentre ja hi havia espectacles tancats per a la propera temporada. No hi ha tantes dates al calendari, oi?
–Ha calgut molta gestió i parlar amb les companyies. Hem reprogramat tant la primera part de la temporada que estava en marxa com la segona. Hem donat prioritat a l'espectacle que havia caigut. El context excepcional ha ajudat que tothom ho hagi entès.

–A més del daltabaix econòmic en el sector.
–Sí, precisament abans que parlàvem de la tornada del públic, també hem tingut en compte que el daltabaix ha estat en molts àmbits i ha afectat molta gent. Per això la nova temporada contemplarà nous descomptes per a persones afectades per un ERTO o que han perdut la feina. Perquè una cosa és tenir les ganes d'anar al teatre i l'altra és tenir l'economia.

–Una manera més, doncs, de facilitar l'accés a la cultura.
–Sí, i al directe, que penso que, com animals socials que som, hem trobat molt a faltar. I al teatre s'evidencia molt perquè és únic i es comparteix amb la gent. El teatre no només té a veure amb el que passa a l'escenari, sinó també amb el que passa a platea; és un acte social.

–I, mentrestant, també ha estat una oportunitat per aturar-se i reflexionar. En aquest sentit, heu estrenat la revista Repensem-nos.
–Un cop passat el xoc i la incertesa, ha començat un exercici de reflexió que hem volgut mostrar, també parlant amb artistes i psicòlegs. És un projecte que volem mantenir.

–Del confinament també se n'extreuen aprenentatges.
­–Hem vist que tenim poc material digital, només alguna cosa de produccions pròpies, i hem pensat en la digitalització per reforçar la difusió de continguts, com per exemple les sessions prèvies d'experts sobre els espectacles de dansa o clàssica.