Montse Eras

Divendres Alba Barnusell i Ortuño, de 42  anys, es convertia en la segona alcaldessa que ha tingut Granollers, en prendre el relleu a Josep Mayoral. De fet, ha estat la mà dreta del fins ara batlle en la darrera dècada i en fa gairebé dues que és regidora a l'Ajuntament. Dimarts explicava com afronta la nova etapa.

–Pesa gaire ser la successora de Mayoral?
–Fa molts anys que hi treballo colze a colze i, per tant, és un tema que havíem parlat molt. Responsabilitat, sí. Però amb ganes i il·lusió, i amb força. I, després d'aquests anys, em sento preparada per fer-ho.

–Després de tants anys de treball conjunt, es notarà la diferència a l'Alcaldia?
–Soc l'Alba Barnusell, una persona diferent que es comporta de manera diferent. El projecte és col·lectiu i segueix sent el mateix. El que sí que és diferent és la meva edat, la meva mirada i la meva manera de fer les coses. N'he parlat molt amb el meu mestre, el Josep Mayoral, però ara faig un pas endavant i les coses les faré a la meva manera.

–Fa anys que ets la número 2 del govern. Quines circumstàncies, a banda de les que explicava Mayoral, s'han donat ara per fer aquest pas?
–Que ell ha decidit que plegava.

–I ell no ha esperat que vostè fes el pas?
–La pregunta li hauria de fer a ell. Però des que vas de número 2 en una candidatura i ho acceptes, saps que en algun moment pot passar. El primer tinent d'alcalde assumeix la responsabilitat de l'alcalde quan aquest no hi és.

–Ja havia estat alcaldessa en funcions. Com un entrenament?
–Exacte. Forma part de l'ordenament jurídic de qualsevol administració i ja havia passat.

–Parlava d'una diferent mirada, ara amb ulls de dona. Com es notarà?
–D'entrada, vull escoltar totes les veus. Que m'aturi la gent al carrer i m'expliquin el seu punt de vista. També seguir treballant conjuntament amb els grups municipals.

–Al ple de presa de possessió del càrrec demanava aquest diàleg i, fins i tot, l'oposició li reconeixia haver estat una regidora amb voluntat de consens. Sent alcaldessa serà més difícil mantenir aquest tarannà.
–Vull tenir la mateixa relació, buscant l'equilibri, però construint els projectes conjuntament. Seguirem fent les reunions que calgui i compartint cafès, com ho hem fet amb projectes com els Next Generation. Si canviarà alguna cosa o no, no només dependrà de mi.

–També ha tingut fins ara un paper important en l'àrea de participació, un àmbit en què part de l'oposició és crítica perquè la considera massa dirigida.
–Escoltar les veus del carrer també és una manera de recollir la participació ciutadana, a banda dels espais més reglats ja existents –fòrums, consells– i els que s'han obert recentment en el marc del pla estratègic. També tenim les diferents xarxes socials, i els pressupostos participatius. Aquesta participació ciutadana pot ser molt més directa, i ho seguirem treballant. Per exemple, també decidim amb els veïns la definició de les obres públiques. I val la pena també asseure's en un banc i conversar amb les persones que hi són, com aquest senat de gent gran que tenim a la plaça de la Corona o els cafès a la Fonda Europa i altres bars.

–També en el seu primer discurs com a alcaldessa parlava de les converses amb la gent gran i el llegat de la memòria oral. Una alcaldessa jove que mira la història?
–No soc tan jove [riu‚]. Però sí que tinc força i ganes de recollir l'opinió del màxim de gent possible i el llegat d'aquella gent que ha estat fent coses per Granollers.

–Per això parlava dels alcaldes i alcaldessa que l'han precedida...
–Sí, i els regidors, i també hi inclouria totes les entitats i la ciutadania amb el seu punt de vista. Sobretot aquesta gent gran que ens explica el nom dels carrers, els mercats que hi havia a la ciutat, o la gent que va construir els barris als anys 60. Així que cal recollir aquest llegat per fer anar la ciutat encara més lluny.

–En el seu discurs parlava d'una ciutat més canyera. Què li falta a Granollers per ser-ho?
–Tenim una gran ciutat de qualitat, amb molts serveis, amable, amb indústria, amb oportunitats... però sempre es pot anar a millor. Amb oportunitats per tothom, laborals i d'habitatge. La gent jove s'ha de poder quedar a viure a Granollers, ha de poder trobar-hi oportunitats de desenvolupament, fundar-hi la seva família i gaudir també d'espais de qualitat per gaudir amb els seus fills i filles. N'hi ha molts, però n'hi poden haver més; més espais de vianants i espais verds.

–En aquest sentit, també parlava d'una ciutat amb més arbres i més flors. La ciutat amb més color, que es reclamava fa anys des de la societat civil?
–És una evolució. El fet de tenir una ciutat compacta amb 60.000 metres de zona de vianants et permeten fer un pas més enllà. Sumar encara més elements de qualitat. Els debats dels darrers anys ens hi porten i fa temps que treballem des dels serveis de Medi Ambient, Urbanisme i Obres i Projectes en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per contribuir des de les ciutats a fer millor el planeta, més sostenible, més saludable. I per això cal anar reintroduint encara més el verd a la ciutat.

–De fet, un dels eixos dels projectes que han presentat als fons Next Generation van en aquesta direcció.
–Sí, si rebem finançament, esperem veure aviat una millor integració del riu Congost a la ciutat, amb un passeig més ampli que ja està dibuixat. Recullo el testimoni d'aquests projectes i els vull empènyer encara amb més força.

–La plaça Barangé també és un dels espais del centre que fa temps esperen una reforma. Hi haurà novetats aviat?
­–A finals del mandat anterior vam fer un concurs d'idees i hi ha projecte. Però no depèn només de l'Ajuntament. Cal posar d'acord tots els actors abans de començar-hi a fer accions. El que sí que veurem aviat és la cobertura del primer tram del ferrocarril que permetrà crear una nova zona verda que unirà el parc Torras Villà amb la Font Verda. Aquesta serà una nova font d'injecció de verd al centre.

–Abans de plegar, Mayoral va marcar aquest com un dels projectes que havia deixat encarrilat, així com un pas endavant en equipaments sanitaris. Amb tot, per què encara no s'ha posat en funcionament el centre de salut del carrer Girona?
–Depèn del Departament de Salut i ens consta que hi estan treballant i l'obriran abans de l'estiu. Però no tenim més informació. Estem contents amb el salt que s'ha fet en matèria sanitària, però som conscients que s'ha d'anar més enllà de la pedra. Aquestes infraestructures s'han de dotar del material i el personal que ens mereixem com a capital de comarca.

–Precisament en els debats del pla estratègic es parla de moltes propostes pressupostàriament menors, més enllà d'infraestructures. Aquest serà una de les característiques de la seva etapa?
–De moment, el nostre compromís és el Programa d'Actuació Municipal que vam presentar el 2019 i que vam revisar arran de la Covid el 2021. Així que el PAM segueix vigent i ja s'ha complert més del 60%.

–Per culminar-lo és d'esperar que aquest darrer any de mandat es percebin moltes accions, doncs.
–Estem a punt de les votacions dels pressupostos participatius i en sortiran projectes que s'executaran la tardor de l'any vinent. Veurem la instal·lació de plaques fotovoltaiques a diferents equipaments municipals, amb l'ajuda també dels Next Generation, i l'obertura de l'Oficina de Rehabilitació d'Habitatge per acompanyar els particulars a què puguin reduir costos i emissions, com a objectiu no només de ciutat, sinó també de país i d'Europa.

–I segueix pendent la residència. Mayoral va dir que vostè n'explicaria novetats.
–Sí, en parlarem. Estem converses amb la Generalitat, però han passat moltes coses en aquests darrers dos anys i tenim el debat obert de com han de ser les residències i també el model d'atenció a la gent gran en general, amb altres serveis d'acompanyament perquè la gent pugui viure a casa, habitatges cooperatius, etcètera. Residències amb equipaments sanitaris o residències simplement per conviure i viure? N'hi ha d'haver a tots els pobles? Tot això està en debat. Ara bé, podrem tirar endavant la residència de gent gran, només si hi ha una aposta de finançament de la Generalitat.

–Com és la relació amb el govern català?
–Ens hem posat d'acord amb temes molt importants com els sanitaris. Ara esperem poder participar en el debat sobre l'educació i en la presa de decisions, i també en l'espai de l'atenció a la gent gran.

–Seguint el pla d'habitatge s'està ampliant el parc propi, però es treballa també en altres models com el cohabitatge que citava fa un moment?
–Seguim el full de ruta i el pla ja obre la possibilitat a nous models, perquè la societat canvia i cal adaptar-se. L'habitatge és un dels grans reptes de la ciutat i de país.

–La llei de limitació de preus del lloguer, que ara els tribunals posen en dubte, havia ajudat a frenar l'augment a Granollers.
–Hem de trobar aliances amb totes les institucions amb reptes conjunts com aquest, que ha de ser una prioritat. Per això també treballem amb l'Estat i amb altres municipis de l'arc metropolità, que, com nosaltres reben la gent que surt expulsada de Barcelona i veiem com altres marxen buscant municipis més econòmics. Cal trobar-hi una solució. En el pla estratègic també busquem accions d'èxit d'altres països per importar.

–Un altre repte global és la contaminació i el canvi climàtic. Què es pot fer des del municipalisme?
–Necessitem legislacions d'administracions superiors, però sempre s'hi pot contribuir, des dels municipis i també amb accions individuals. Tots a casa nostra podem emetre menys emissions, per exemple consumint menys energia o desplaçar-nos en transport públic.

–Aquesta és una altra mancança.
–Sí, per això els municipis ens associem, per ser més forts i reclamar a les administracions supramunicipals més i millor transport públic, per exemple.

–En aquestes condicions la zona de baixes emissions es pot implantar l'any vinent?
–Hi hem d'anar tots a una i no té sentit que s'implanti a Granollers sense Canovelles o les Franqueses perquè som un continu urbà i un nucli de comunicacions. Els terminis han de ser més flexibles perquè no tothom es pot canviar el cotxe d'un dia per l'altra i falta una aposta decidida pel transport públic i les connexions ferroviàries. De moment, podem seguir fent carrers de vianants i facilitant els desplaçaments a peu i en bicicleta, quan sigui possible.

–Vol intensificar el treball amb Canovelles, les Franqueses i la Roca?
–Sí, perquè el traçat és un. I els que ens movem en aquests tres municipis ho fem com a únic territori. Els tres alcaldes em van acompanyar en el ple en què vaig prendre possessió del càrrec i els hi agraeixo molt. Tenim molt clar que posem per davant el territori, no tant els municipis, i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Ens entendrem segur.

–Fa unes setmanes va arribar una primera partida dels Next Generation, però esperen més ajuts. Per a què?
–D'una banda la instal·lació de plaquest fotovoltaiques a equipaments públics, però com a part d'un projecte més ampli, no només d'edificis municipals sostenibles, sinó que també puguin compartir l'excedent amb habitatges, segurament d'entorns i famílies més vulnerables. Estem treballant amb entorns de comunitats energètiques. També crearem l'Oficina de Rehabilitació que acompanyi a qualsevol ciutadà a rehabilitar el seu habitatge, no només amb ajuts econòmics, sinó també amb assessorament en el millor sistema d'instal·lació. Esperem rebre fons per fer-ho possible, però el posarem en marxa igualment.

–Un dels indrets de la ciutat en què es planteja aquesta transformació energètica és a Primer de Maig. El projecte depèn dels Next Generation o es podria tirar endavant a un altre ritme sense aquestes ajudes?
–La transformació integral del barri dependrà de si arriben aquests diners del fons europeu, però també de la convocatòria d'ajuts de la Generalitat per a rehabilitació de barris. Hi estem treballant i tindrem preparat el projecte, però encara no sabem com seran les convocatòries.

–Estem a les portes d'una nova crisi econòmica, quan encara s'arrosseguen les conseqüències de les anteriors. Com ho podrà afrontar Granollers?
–La ciutat està preparada i, afortunadament, l'Ajuntament està preparat per respondre i acompanyar la ciutadania. Quan va aparèixer la Covid vam reorganitzar els recursos interns i vam acordar un pla de xoc. Estem convençuts que caldrà identificar de nou els sectors més vulnerables i, novament, acompanyar perquè no quedi ningú enrere.

–De la mateixa manera que la ciutadania pateix l'augment de preus dels subministraments, també es farà evident als pressupostos municipals, però.
–Evidentment això ens obligarà a revisar-los. Si el cost de llum i gas s'encareix, això ens obliga a reduir despeses per un altre costat, com ho estem fent tots a casa. Caldrà ajustar i reorientar la despesa. Afortunadament tenim un Ajuntament sanejat i amb un bon equip tècnic que ja hi està treballant.

–Fora de l'àmbit municipal, vostè forma part de l'executiva nacional del PSC, a diferència del seu successor que se'n va allunyar. Això beneficia Granollers?
–El meu cap està plenament centrat en Granollers. A l'executiva hi som molts alcaldes i alcaldesses i està enfocada a treballar en el món municipal perquè cada cop agafi més força. Mentre afavoreixi Granollers hi seguiré sent.

–En els darrers plens, el portaveu del PSC va insistir en el seu perfil "catalanista" i ERC la situava com a "representant de l'esquerra espanyola". Com es defineix vostè?
–Jo em sento profundament catalana. He nascut en aquest país i la meva llengua i la meva cultura són les catalanes, de manera que sóc catalanista per sobre de tot, dins d'Espanya, dins d'Europa, dins d'un món i d'un planeta. Les fronteres són imaginàries i m'agrada parlar d'un món sense fronteres.

–Què en pensa del procés polític que va viure el país a l'entorn de 2017?
–Crec que estem en un altre moment, en un bon moment per a Catalunya, que només avançarà a partir del diàleg i el consens. I en el context de pandèmia que hem passat

–Parlant de consens, hi ha un ampli percentatge de la ciutadania està d'acord en votar sobre el futur polític del país. I vostè?
–Crec que estem en un moment que el que la gent vol és viure bé, tenir feina i oportunitats. I això és el que hem de treballar. Quan treballem tots junts és quan més avancem i penso que això és el que vol la gent. Si d'aquí a un temps es tornen a generar les condicions, en podrem parlar. També quan més avancem plegats amb l'Estat, més avancem per Granollers i per Catalunya.