'Ens hem buidat. Han estat tres anys molt durs i necessitem agafar aire'

Eduard Escandell expresident del Club Natació Granollers

Esports

'Ens hem buidat. Han estat tres anys molt durs  i necessitem agafar aire'
'Ens hem buidat. Han estat tres anys molt durs i necessitem agafar aire' | J.L.R.B.

José Luis Rodríguez Beltrán

Eduard Escandell, de 53 anys i veí de Granollers, va decidir fa uns mesos que no es presentaria a la reelecció de la presidència del Club Natació Granollers. L'exmandatari assegura que ara tornarà a fer esport després de sis anys intensos com a màxim responsable del CNG, havent gestionat les crisis de la Covid-19 i de l'energia. 

–Per què no us heu tornat a presentar?

–La decisió no és només meva, és de tota la junta. La sensació és que ens hem buidat; han estat sis anys d'un viatge increïble i els últims tres han estat durs. Ara fa tres anys ens van confinar a tots i, després l'estat d'alarma, ha vingut la crisi energètica. A més, veníem del temporal Gloria. El febrer del 2020 tanquem el mes amb 40.000 euros de guany. La pandèmia ha estat molt dura per nosaltres, però també per la resta de clubs de natació de Catalunya. Gestionar-ho no ha estat fàcil i hem pres decisions que no eren gens populars. Ens hem buidat i ho hem donat tot. Necessitem agafar aire, continuar sent socis i donar suport a l'entitat amb el seu projecte esportiu. 

–Et sap greu que no hi hagi hagut més d'una candidatura a les eleccions?

–Sí, perquè, més enllà de qui guanyi o no, quan hi ha eleccions amb diferents propostes i idees, d'uns i d'altres, és molt enriquidor. Aquest debat és significatiu, mostra que el club és viu. Recordo el 2017, quan hi havia tres candidatures, que és una de les coses que tots vam coincidir en afirmar. El fet que no hi hagi alternatives, més enllà de qui guanyi les eleccions, no és bo per al club. 

–Qui guanya ara és Toni Gili, qui va posar en marxa un vot de censura a la teva junta. Algun consell?

–No soc ningú per donar consells. Quan un presenta una moció de censura té els seus motius, i els va poder explicar. Aquesta serà la base del seu programa? No ho sé. Ja et dic, no puc donar consells. Ells tenen els seus 100 dies de gràcia i, a partir d'aquí, han de desenvolupar el seu projecte i veure la realitat del club. A vegades la realitat és diferent, des de dins que des de fora. Hi ha coses que s'han dit que veuran que no són ben bé així. 

–Volen fer una auditoria...

–Em sembla fantàstic, endavant. Una auditoria sempre és bona i serà la tercera que fem aquest any. Nosaltres tenim l'auditoria que fem cada any, vam tancar l'assemblea amb uns beneficis d'uns 30.000 euros. A més, estem auditats des del juliol per l'Ajuntament. Per tant, les decisions que es prenen en l'àmbit de la concessió també estan consensuades amb l'administració. Una tercera auditoria? Fantàstic. 

–Què us ha quedat per fer?

–Déu-n'hi-do els objectius que hem assolit del programa que vam presentar, tot i la pandèmia. Ens ha quedat, bàsicament, desenvolupar encara més el projecte esportiu. Aquests últims tres anys ens han colpejat fortament, sobretot amb el nombre de fitxes federatives. Ens ha faltat instaurar una nova manera de fer a les seccions, per veure molt més l'esportista més enllà dels resultats. En l'àmbit estructural, nosaltres gestionem unes instal·lacions d'una concessió municipal. Ens ha faltat temps per realitzar certs temes, com ara les piscines 1 i 2, que ja estarien acabades en unes condicions normals. Nosaltres tenim l'honor de ser uns socis al capdavant del club, sense cobrar res i pagant les nostres quotes. 

–La junta d'Escandell es recordarà per...

–Sobretot el que hem intentat és posar ordre. Abans hi havia unes coses que s'havien normalitzat, que no eren normals. Vam fer, per exemple, un procés participatiu de reforma dels estatuts. Vam crear el consell d'honor i el defensor del soci, també vam limitar els mandats. A partir d'aquí, era treballar en l'aspecte per desenvolupar un pla director, per evitar nyaps i vam convidar a l'administració perquè la instal·lació és municipal. El pla director està contemplat el desdoblament de la sala de fitness, per exemple, per créixer d'una forma ordenada. En l'àmbit esportiu, vam desenvolupar un programa a llarg termini. 

–Els socis s'han de preocupar per la crisi energètica?

–El club s'ha de preocupar per la crisi energètica? No, la crisi energètica és aliena al club, com l'handbol no s'ha de preocupar si paguen la llum o el gas, ho paga l'administració. Les concessions, gestionar-les a pèrdues no té sentit. La solució a la crisi energètica la tenim entre tots; al final, són diners. Això vol dir, que més enllà dels socis que tinguis, hem de decidir on traslladem el preu, a tots els usuaris? Una part, a l'administració? Tenim una dicotomia que s'ha de treballar. El cost energètic es va triplicar el 2021. Vam passar de 7.000 a 21.000 euros en llum al mes, i de 10.000 a 50.000 euros en gas. Si es dilata molt la solució, serà un problema. També em preocupa la sequera: què passarà quan no es puguin omplir les piscines? Quina excepcionalitat farà l'administració? El febrer del 2020 vam fer un acte de presentació amb el llavors alcalde Josep Mayoral i Estabanell, per signar un acord per resoldre un tema amb Estabanell que ens implicava un estalvi energètic de prop del 90% del que pagàvem en energia renovable. Això s'havia d'encetar a l'abril, però al març ens tanquen i encara no està acabat el projecte. Nosaltres sabem que els combustibles fòssils tenen una data de caducitat i el club ha d'anar pel camí de ser com més sostenible mediambientalment millor. 

–El club econòmicament, com està?

–Està en una gestió molt acurada i malauradament s'han hagut de prendre decisions complicades. Hi ha dues partides importants, la despesa energètica, en la qual hem incidit com hem pogut, i la massa salarial, que hem hagut de retallar i, per tant, acomiadar gent, amb decisions molt dures que ens han fet molt de mal. Per tant, estem molt al límit d'estructura perquè no podem funcionar sense entrenadors, socorristes i altres professionals. L'altra part, la del cost energètic, que està assumint l'administració, s'ha d'estudiar. D'alguna manera estan veient que s'han de buscar solucions per equilibrar econòmicament la concessió. Per tant, em preocuparia relativament perquè cal recordar que estem intervinguts i les despeses són reals. No estirem més el braç que la màniga.  

–Com et miraràs el club ara?

–Soc una persona molt inquieta. Ara continuaré fent moltes coses, sobretot, dedicar més temps a la meva família, a qui els agraeixo tot el suport i paciència, com també a les famílies dels companys de la junta directiva. La gent que ens involucrem en projectes sense cobrar i amb la voluntat d'intentar ajudar, segurament que acabarem fent altres coses, però ara agafarem aire. El club el veuré com un soci, com sempre. A més de tot això, reprendré la pràctica esportiva dins de l'entitat, perquè en sis anys no he tingut temps. i J.L.Rodríguez beltrán

Edicions locals