Montse Eras

Joan Ricart Angulo (Barcelona, 1982) va arribar a Granollers amb 2 anys. És doctor en Ciències Polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, amb una tesi sobre la selecció dels caps de llista de les municipals a la república d'Indonèsia, país on va viure prop de 10 anys i on va engegar un projecte empresarial de comerç internacional. A mitjan 2018 va tornar a Granollers i des de llavors treballa com a professor associat a la UAB, la Pompeu Fabra i la UOC. És regidor a l'Ajuntament des d'octubre de 2021 per Granollers per la Independència - Primàries Catalunya, candidatura amb la qual es va presentar com a número 2. Després de ser el més votat en el procés de primàries del partit –i de perdre els drets electorals amb la marxa de Demòcrates del partit–, ara és el cap de llista de Granollers Primàries, nom amb el qual s'ha inscrit la candidatura.

–Primàries va néixer per aglutinar els partits independentistes i no se n'ha sortit. I, en el context actual, encara és més difícil.
–A partir del 2017, queden bastant definides les línies estratègiques dels principals partits de l'independentisme i, un cop posades de manifest, la unió és bastant més complicada, sobretot des del punt de vista electoralista. Hem de ser conscients que els partits depenen dels resultats electorals i els recursos que suposen per sobreviure. Potser Primàries això no ho va tenir gaire en compte.

–Van pecar d'innocents?
–La idea originària de Jordi Graupera tenia un bon plantejament. Però es va demostrar que aglutinar l'independentisme en una sola llista, com va ser Junts pel Sí, ja es va demostrar que no era una bona estratègia. Els partits no ho han acabat de veure clar. Això no és, però, un fracàs de Primàries, sinó de tots els grups independentistes.

–En tot cas, a Granollers ho veu tornar a intentar. Com va anar?
–Va anar pitjor del que jo em pensava quan vam sortir de la reunió. Nosaltres vam organitzar un sopar en què vam reunir ERC, Junts, la CUP i Primàries. Ja sabia que dirien que no, però jo havia de fer la pregunta. La resposta va ser un 'no' rotund, però sí que vam parlar d'intentar fer alguna estratègia conjunta o plantejar accions conjuntes durant la campanya. Però no es va concretar.

–I posteriorment us trobeu que el vostre soci, Demòcrates, deixa Primàries per incorporar-se a Junts.
–Entenc que Demòcrates fa una estratègia de supervivència. Amb nosaltres no ho veien aquesta supervivència, potser perquè pensen que no entrarem al consistori o perquè la seva veu no serà prou potent per marcar perfil.

–Prèviament Junts us havia plantejat anar conjuntament.
–Sí, ens vam asseure i ho vam valorar i, arran d'aquesta proposta, diem que volem seure amb tothom. Junts no hi tenia problema, perquè ja sabia com aniria. Finalment, la nostra resposta a Junts també va ser que no ens interessava. Jo, no, però la meva gent sí que marcava algunes línies vermelles.

–Una d'aquestes és perquè Junts no descarta formar govern amb el PSC?
–Aquest va ser un dels motius i un argument al qual es van agafar la gent del meu grup. Però per a mi no era tan important, i, de fet, havia plantejat maneres de votar diferent, perquè ens haguéssim sentit bastant incòmodes. Buscava fórmules per si podíem trobar una entesa per no perdre vots, pensava també en què la majoria absoluta no és beneficiosa per a la ciutat… valorava més coses que no només la qüestió més ideològica. Crec que Primàries ha crescut, ha madurat i s'ha de plantejar aquests debats.

–I Demòcrates sí que va creure convenient acceptar la proposta i s'emporta els drets electorals del grup.
–Sí, vam perdre dues persones que s'havien presentat a les eleccions primàries. I això és el que veig lleig, perquè si no ho veus clar, no et presentis. O és que si haguessin obtingut millor resultat a les primàries, s'haurien quedat? Si vas comprar el funcionament, l'has de respectar. A més, la gent que vota és gent que et veu com treballes en el dia a dia. Si no has aconseguit ser, per exemple, el número 2, és cosa teva. I, d'altra banda, no sabem com ha anat; no sé si Sastre s'aproxima a Vila perquè sabia alguna cosa de Tria Granollers, que li reclama els drets electorals de Junts. De manera, que aconsegueixen els nostres a través de Demòcrates.

–Quines són les vostres perspectives electorals?
–Creiem que tenim un votant força fidel i que, potser no seran els 1.500 que vam tenir, però en seran suficients per revalidar la nostra presència al consistori i, fins i tot, augmentar-la. Cal tenir en compte que la participació baixarà i caldran menys vots per obtenir un regidor. No és tan boig pensar que en traurem dos i, si fem molt bona campanya, potser 3.

–Us plantegeu tornar a compartir regidoria com en aquest mandat?
–Si només tenim un regidor, segur, perquè va amb el nostre tarannà. Ara, si som dos i com que ja hi haurà més pluralitat de veus, ho parlarem.

–A banda de la proposta que us incorporéssiu a una altra llista, la resta de grup independentistes us animen a plegar, oi?
–Durant tres anys i mig ens han estat dient que érem flor d'un dia, que ho deixéssim estar, que ens incorporéssim en algunes llistes. Tant ERC com Junts han anat a buscar gent de la nostra llista.

–Com creu que afectarà la retirada de Mayoral? Alba Barnusell podrà mantenir la majoria?
–Penso que el PSC no tindrà els 14 regidors que té ara. I m'agradaria pensar que potser es queden amb 11. Si l'Alba treu majoria absoluta, es consolida també en el partit. Ara ningú la qüestiona de portes en fora, però hi ha dubtes, segur. Patirà en el centre, amb aquells 3.000 vots catalanistes que a les municipals el Mayo tenia a la butxaca. Està intentant fer coses perquè no se li escapin, però allà és on anem nosaltres també.

–L'escenari, en tot cas, no planteja una alternativa.
–No crec que ningú pugui sumar per fer govern si no és amb el PSC. Les alternatives que es presenten són ja desgastades; no hi ha una aposta forta ni d'ERC ni de Junt d'una proposta innovadora. Segurament ja els hi està bé ser el soci minoritari del PSC i, de fet, no sé si tenen suficient gent que es vulgui comprometre per fer un govern. I entres a governar a Granollers amb 20 anys de majoria socialista, i tens també oposició entre els tècnics.

–Difícil el canvi, doncs.
–Em penso que és un problema no només de Granollers. Però aquí el PSC té aquesta capacitat d'actuar clientelarment, lligar molt bé la gent. T'ho dona el poder això.

–En aquests dos anys de regidor què més ha copsat?
–Com a cosa positiva, crec que el potencial de la ciutat és molt alt. Per exemple, dels Next Generation som dels municipis que més recursos hem rebut, perquè teníem molts bons projectes per presentar. La part negativa és que el rodet de clientelisme de què parlava no fa que aquest potencial exploti.

–Us heu sentit poc escoltats?
–Escoltats, molt, però poc receptius a les nostres propostes. A més, a vegades, algunes de les propostes les tiren endavant i trobem a faltar un reconeixement, un dir 'això ho vaig parlar amb aquest grup'. Parlen d'unanimitat entre els grups i després són incapaços de tenir el detall de reconèixer el que ha estat idea de cadascú. Els dos primers anys nostres van ser més propositius i els dos següents han estat més d'anàlisi perquè va passar una pandèmia i ara una altra crisi i entenem que hi havia d'haver més entesa.

–A les darreries del mandat, la crisi energètica ha fet aflorar problemes importants de gestió de les piscines municipals.
–El principal problema és que el model de concessió de fa 20 anys és obsolet, però la fiscalització havia d'haver estat més ferma. La cagada ha estat no exigir-li al concessionari que fes les coses com les havia de fer. Per exemple, el CNG no ha dut la doble comptabilitat del club i de la concessió, i això no s'ha fet. I de qui és responsabilitat? El regidor d'Hisenda fa anys que ho és i es podia haver adonat fa temps que la concessió no funcionava. I durant temps hi ha hagut una sèrie de gent que no ha fet bé la feina.

–Llavors que proposeu per al futur d'aquest equipament?
–Cal revisar el model de concessió i ser exigents amb el concessionari, encara que sigui un club històric de la ciutat. Això ha estat producte del rodet. El CNG no rep subvencions perquè gestiona les piscines, per això els hi fan la vista grossa. I el club tampoc es queixa gaire perquè sap que amb els números de veritat, no és viable.

–Abans parlava de certa apropiació d'idees per part del govern. És el cas de la seva proposta d'un campus de l'FP vinculada al sector sanitari?
–És un dels nostres projectes importants del programa. És un projecte transformador, que no només se centra en l'àmbit educatiu, sinó que crea aquest campus de l'FP té conseqüències. S'està invertint molt en l'àmbit sanitari i Granollers s'ho ha de creure. No val dir que això depèn de la Generalitat, sinó que com a ciutat has de reclamar-ho i fer valer la proximitat d'un conseller de Salut granollerí. Tot plegat donaria un canvi a la ciutat, perquè lliga la ciutat educadora en què l'FP ha tingut un paper clau –no només per seleccionar candidats a l'Alcaldia [riu]– sinó també per desenvolupar la ciutat des del punt de vista d'atracció i retenció de talent. És una idea que al PSC li agrada, però emprenya que no ho reconegui. Però un dels projectes de Next Generation és la creació d'un centre d'FP centrat en l'àmbit sanitari. I, a més, és un projecte que lliga amb el desenvolupament de la Bòbila.

–El govern hi dibuixa altres equipaments.
–Sí, i poden anar junts. És compatible el camp de futbol i altres equipaments esportius, amb dos o tres edificis d'un campus de l'FP. I això lliga també amb tota la part de l'eix més ecològic.

–Què proposeu en aquest àmbit?
–Tot i que s'hi està treballant, a nosaltres ens agradaria que tota la riba del Congost connectés amb bicicleta Granollers i Barcelona.

–Pràcticament, tots els partits parleu de donar més protagonisme a la bicicleta.
–Sí, però nosaltres fem un plantejament diferent. Granollers és molt caminable i té tres quilòmetres de punta a punta, de manera que la bici ha de ser per a distàncies més llargues i circular per grans eixos de l'entorn. Si desenvolupes la part del riu bé, des del Lledoner i fins a Palou, les bicis no tenen perquè passar per Roger de Flor. La bicicleta ha de tenir espai al centre, però és sobretot per caminar i l'aposta per plataforma única s'ha d'ampliar.

–I per reduir el trànsit i la contaminació, què proposeu?
–Per exemple quan fèiem propostes per al pla del verd, ens preguntàvem per què no es fan més aparcaments dissuasius i, a partir d'aquí, que hi hagi una illa de vianants ben bé fins a Roca Umbert, i de pas fer més vital la fàbrica de les arts. I, pel que fa als eixos per a bicicletes, si volen fer la reforma de l'avinguda Sant Esteve com la que van fer del carrer Girona, no serà útil. L'anella verda que se'ns projecta ha de tenir un sentit, també com a connector amb bicicleta. Però la idea és que la ciutat ha de ser més caminable i, per tant, ha de tenir espais d'ombra. A Singapur, per exemple, totes les voreres estan cobertes perquè hi ha 40 graus.

–I què en pensa de l'eterna promesa de la residència de gent gran?
–L'Ajuntament diu que no té els recursos per construir-la si la Generalitat no concerta les places. I, després diuen que després de la Covid, el projecte s'ha de replantejar i es perden places, de manera que la inversió és més difícil de recuperar. Nosaltres pensem que s'ha d'intentar fer i l'Ajuntament s'hi ha d'esforçar més. Però, alhora, nosaltres pensem que cal un debat de com abordem l'envelliment. Envellir dignament vol dir mantenir certa autonomia i no podem acceptar que sí o sí acabarem els nostres dies a una residència. Per això és interessant ajudar a desenvolupar models de cohabitatge amb serveis comuns. I això permet que la gent visqui en comunitat i et facilita l'assistència. Voldríem finançament per un projecte així, però si ens els donen per una residència, doncs endavant també.

–Un altre tema pendent és la reurbanització de la plaça Barangé.
–Això lliga amb la reforma de l'avinguda Sant Esteve i d'aquella zona no es toca res, a l'espera d'això. Cal enverdir aquesta plaça, que ha de ser una extensió del parc Torras Villà, amb ombres. I els equipaments que hi vagin siguin de fàcil accés per a la majoria de la gent... potser una aulari d'FP podria també ser un bon espai, que tampoc queda tant lluny de la Bòbila. Això implica una idea de ciutat, per a la qual cal arriscar.