Montse Eras

Josep Maria Gontan, de 51 anys, és tècnic comercial i està vinculat al món associatiu i de la cultural popular de la ciutat. El 2007 va encapçalar la llista d'Els Verds a l'Ajuntament i no va obtenir representació; i el 2019 va ser el número 2 de la CUP, llavors liderada per Raquel Poveda, qui tampoc va obtenir l'acta de regidora.

–El 2019 no vau obtenir representació al Consistori. Què penseu que s'ha trobat a faltar de la CUP dins la institució?
–Hem vist quatre anys d'una oposició molt dòcil. Quan no ens trobem amb grups com Junts que es podria dir que és una prolongació del PSC. De fet, el que sí preveiem és que si el PSC necessita fer un pacte, el farà amb Junts sense cap problema.

–Creieu que triaria Junts per davant d'altres formacions ideològicament més properes?
–Està clar que, per exemple, Podem tampoc té cap problema en ser la crossa del PSC. I, clar, a nosaltres això ens espanta perquè plantejar una oposició des del punt de vista que ens entendrem en tot des del primer moment… no hauria d'anar per aquí la cosa. Nosaltres tenim molt clar que no pactarem amb el bloc del 155 de cap de les maneres.

–I penseu que hi ha alternativa de govern?
–N´hi ha i és necessària. Granollers tindrà segur una alcaldessa i, entre les dues opcions, prefereixo que sigui la Núria [Maynou]. Granollers necessita un canvi de manera de fer i estructural. No només venim a fer-ho millor, sinó radicalment diferent.

–Fa quatre anys, la CUP deia que el que volia és que el 'mayoralisme' s'acabi. I ara què?
–[Riu] Home, i s'ha acabat. Però no volem que s'instauri el 'barnusellisme', una extensió del 'mayoralisme' que li dona un altre aire i que amb el temps podria ser diferent. Però ara li falta una maduresa política important. Ara mateix és un seguidisme de les maneres. Fins i tot, en una pregunta al darrer ple, em responien amb les mateixes respostes que el Mayo feia fa sis anys.

–Com ara?
–Recordo que en el debat de les eleccions del 2019, quan nosaltres volíem que es parlés de la gestió de l'aigua, se'ns deia que no volien hipotecar el futur govern de Granollers i que, per això, no se'n parlaria fins passades les eleccions. Nosaltres pensàvem que calia parlar-ne per saber què n'opina tothom i no guardar-te el debat per a quan tens majoria absoluta i imposar el que tu vols sense escoltar. L'altre dia vaig fer una pregunta al ple sobre Ràdio Granollers i la resposta del regidor de Comunicació va ser la mateixa: "tenim un pla, però no el volem implantar perquè no volem hipotecar el futur govern". Això és mentida, perquè fa temps que la ràdio no té direcció i té problemes interns de funcionament. Això és una patata calenta que no han volgut resoldre en quatre anys. Si tens un pla, al primer any l'instaures.

–Diria que s'està improvisant, doncs?
–En el cas de la ràdio, sí, i en el de les piscines municipals també. I curiosament el mateix regidor, que serà el número 2, du les regidories de Comunicació i d'Esports. En el segon cas, després de 10 mesos de no pagar les factures del gas, el regidor, al costat del president del CNG, fa una roda de premsa i diu que ha estat un fet sobrevingut. El que hauria d'haver fet l'alcaldessa és exigir la dimissió del seu regidor que durant mesos no ha pagat les factures... no és un fet sobrevingut, és mirar cap a un altre cantó.

–Deia que l'oposició és dòcil… ho ha estat a l'hora de fiscalitzar el govern?
–Segurament. És la perpetuació de les estructures que fa que tot sigui com molt còmode. Anem per inèrcia i ens porta a mals funcionaments. I és igual, perquè ja li diré. El que ens deia el Mayo: "vingui al meu despatx i en parlarem". No ha de ser així, les coses s'han de fer amb transparència, amb llum i taquígraf. I aquesta ciutat fa molts anys que pateix aquest oasi, aquest clientelisme i tapant amb mordassa les veus crítiques de la ciutat. Per això, cal fer-ho radicalment diferent.

–Com és aquest "radicalment diferent"?
–Hem de canviar el model de ciutat i Granollers ha de passar de ser la plaça dura que és ara a una ciutat que sigui un refugi climàtic.

–Sembla que tothom hi està d'acord, govern inclòs, en una ciutat més verda. Per què no és així, doncs?
–Perquè estem heretant l'urbanisme socialista dels darrers 30 anys. Per exemple, Granollers no té un urbanisme pensat en perspectiva de gènere. Per què tenim un parc central que està tancat? Doncs perquè no hi ha llum, està ple de racons per als quals no es passa tranquil. Això s'ha d'arreglar perquè la gent se'l pugui fer seu. A més, tenim un centre urbà a base de ciment, amb places dures, i tenim un problema de contaminació atmosfèrica important, que nosaltres sempre hem posat sobre la taula. I som nosaltres que hem marcat aquesta franja de discurs, de la mateixa manera que vam aconseguir aturar el camp de futbol a Palou.

–També existeix el col·lectiu Greenollers que advoca per l'increment d'arbrat.
–Sí, i tant, han marcat línia i han fet posicionar l'Ajuntament, i nosaltres ho celebrem. Granollers ha de passar a ser referència per ser un refugi climàtic i ser una ciutat ciclable. Tenim tots els elements per ser-ho i no ho som. El meu fill ha deixat d'anar a l'institut amb bicicleta perquè no és segur. Si tenim una xarxa segregada i segura, i uns equipaments pensats per arribar-hi en bicicleta, la gent s'hi atrevirà.

–Per una qüestió mediambiental, vosaltres també sou molt bel·ligerants contra el PDU del Circuit.
–Som els únics bel·ligerants, fins i tot els comuns al Parlament ha votat a favor de partides pressupostàries per fer la urbanització del PDU.

–Potser no és prou realista intentar aturar un projecte que té un acord tan ampli, doncs.
–També ens deien que el camp de futbol s'havia de fer a Palou i no hi havia alternativa, i no era veritat. Hauríem tingut un pol de concentració de vehicles que podíem evitar si reformen l'actual camp.

–Llavors tampoc esteu d'acord en el fet que es traslladi a la zona de la Bòbila quan aquesta es pugui desenvolupar?
–Per a nosaltres, la Bòbila s'ha de convertir en un espai verd. Ara mateix Granollers està mancat d'espais verds. També reclamem que el nou hub de comunicació estigui centrat a l'estació de Granollers Centre i que l'estació d'autobusos es traslladi on es volen fer els nous pisos d'Adif. Ens sembla increïble que ara fem que Adif sigui constructora a canvi que ens tapi uns metres de via. Això què és? El següent què serà, vendre's la Porxada per poder finançar un altre tram? Veiem que estem a les portes d'una crisi ecosocial de magnituds incalculables, el més intel·ligent és fer que la gent sigui usuària del transport públic col·lectiu.

–Aquest és un dels eixos importants del vostre programa. Què més trobeu prioritari?
–L'habitatge. A Granollers hi ha gent que es veu abocada a l'ocupació perquè hi ha una sèrie de fons voltors i grans tenidors que continuen mantenint els mateixos pisos que fa cinc anys. Això vol dir que l'Ajuntament no ha fet res per millorar-ho.

–Les multes que es van imposar a grans tenidors van ser anul·lades als jutjats. No sembla tan fàcil fer-hi front.
–Tenim experiències a Cardedeu, a Navàs, a Berga, a Sant Cugat on tot això està canviant. No pots deixar que els fons voltors facin la seva perquè ells se n'aprofiten. L'Ajuntament ha de fer un cens de pisos buits de grans tenidors i, si hi ha famílies que els ocupen, l'Ajuntament hi ha de ser al costat. No podem primar el negoci de grans tenidors per sobre dels teus veïns. També cal conscienciar la ciutadania, que sàpiga quants desnonaments hi ha i què passa amb les famílies desnonades.

–L'Ajuntament ha fet alguna passa en l'adquisició de parc d'habitatge i en l'impuls d'habitatge cooperatiu.
–Sí, però estem parlant de només 29 pisos promoguts per una cooperativa d'habitatge. Això és tot el que ha fet l'Ajuntament en els darrers quatre anys. El pla d'habitatge engegat el 2018 no s'ha complert ni es complirà. L'habitatge ha de ser un dret i no un negoci.

–També aposteu per municipalitzar serveis.
–Sí, per exemple, a Sant Hilari Sacalm les treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) han muntat una cooperativa mixta amb l'Ajuntament, i ara són corresponsables i estan empoderades. Això es podria replicar, per exemple. Per què Granollers no té aquest tipus d'economia social? Doncs, perquè no s'incentiva. En canvi, s'incentiven interessos privats que dona rèdits a certes elits de la ciutat, els de 'Granollers de tota la vida'.

–L'educació és un altre dels temes en què sou crítics.
–Perquè per a nosaltres és prioritària i cal acabar amb la segregació escolar; Granollers té escoles públiques de primer i segon nivell, i els centres més malmesos són els que tenen més matrícula viva, i això no pot ser. Aquí l'Ajuntament sí que té mitjans per canviar-ho i hem avançat molt poc.

–Aquests són temes que fa 8 anys ja eren sobre la taula. No penseu que s'hagi avançat gens?
–S'ha avançat molt poc, tenint en compte la capacitat municipal. Amb la inversió que s'ha fet en les escales mecàniques es podria haver establert una xarxa de carril bici per a tota la ciutat. I, de debò que no podem tenir un transport públic efectiu? Com pot ser que la línia 6 no funcioni el cap de setmana? Això és únicament responsabilitat de l'Ajuntament de Granollers.

–I què en penseu de la residència de gent gran, pendent de fa anys.
–S'ha de fer, però necessitem places públiques, no com està passant a les Franqueses, que només hi haurà tres places públiques. No ens podem expulsar la responsabilitat. Si la Generalitat no ho fa, l'Ajuntament ha d'agafar el toro per les banyes. La inversió és alta, però quants diners s'hauran invertit entre les escales mecàniques i les piscines? 10 milions. Al final, es fa allò que tu desitges fer. S'han passat anys dient que la residència és de la Generalitat i no han fet res. Granollers ha de ser una ciutat en què la gent se senti còmode i hi vulgui venir a viure. Perquè amb les places dures, contaminació, els preus del lloguer, no hi ha oci… ara mateix ha perdut el seu interès, i això és el resultat d'anys de majoria absoluta.