Nascut a Granollers el 1973, Jorge Pavón Álvarez, és tècnic superior en Administració i Finances. Ha treballat com oficial de l'administració i, com a autònom, ha fet d'assessor d'assegurances. Actualment, es dedica a la política. El 2019 va ser el número 3 de la llista de Ciutadans i va entrar com a regidor el juliol d'aquell any, després de la renúncia al càrrec del llavors cap de llista, Enric Meseguer. Pavón va passar a ser el portaveu del grup municipal després que el número 2 del partit, Juanma de Vargas, li cedís la tasca.

–El 2019 va prendre el relleu d'Enric Meseguer i va compartir grup municipal amb Juanma de Vargas. Ara afronta les eleccions sense cap d'aquestes persones que van encapçalar la llista de Cs.
–De Vargas no hi serà, però Meseguer tanca la llista electoral. I hi haurà altres companys que sempre ens han acompanyat, a més de persones amb negocis a Granollers i vinculades a entitats.

–L'actual regidor De Vargas ha explicat a les xarxes que ha pres la decisió de no formar part de cap llista electoral. Què ha passat?
–Li respectaré el que diu i no vull entrar-hi. A mi em van demanar que encapçalés la llista i fes un projecte nou i m'he envoltat de la gent que he considerat que m'havia d'acompanyar.

–Fa quatre anys dèieu, com a eix programàtic, "mantenir la convivència i la via pública lliure d'insígnies polítiques". I ara?
–Ja no és el mateix moment i hem aconseguit que el balcó de l'Ajuntament no tingui cap insígnia. Per això, en aquest mandat ens hem dedicat a treballar altres temes per al municipi. Hem sigut proactius i hem compartit projectes amb el govern i amb grups independentistes, també.

–I què creu que ha aportat Cs aquests darrers quatre anys al consistori?
–Sempre hem estat en aquests grans pactes de ciutat, com en el pla estratègic, el pla de xoc arran de la pandèmia. Hi hem aportat sempre la nostra visió liberal i, si tornem a tenir representació, voldrem seguir insistint en el control econòmic per seguir mantenint ajudes socials i abaixar impostos.

–I si s'abaixen impostos com es poden incrementar les ajudes?
–És una altra visió dels pressupostos. Si l'ajustes bé, no tindràs romanent de l'exercici anterior, sinó que podràs incloure les ajudes ja en el pressupost des de principis d'any. I també considerem ajudes socials, els ajuts a l'emprenedoria i a la contractació. Ajudes a l'empresari i així generes llocs de treball.

–Ja hi ha ajudes en aquest sentit, oi?
–Sí, però les petites partides que hi ha, s'acaben incrementant amb el romanent de tresoreria. Volem que l'economia es mogui.

–A banda d'aquest control econòmic, quin altre eix programàtic teniu?
–El nostre gran eix és aquest que t'he explicat. Els ciutadans han de pagar els impostos justos, d'acord amb el servei que es presta. Si es paga molt, els serveis han de ser excel·lents i no ho són. Sí que és cert que s'han fet nous contractes de la gestió d'escombraries i d'aigua, i caldrà veure com funcionen.

–Però si els impostos s'ajusten al cost, potser en algun cas s'han d'apujar. El servei de neteja viària i recollida d'escombraries podria ser un cas?
–Diuen que és deficitari, però és perquè ajunten tres blocs. El bloc que assumeixen els ciutadans està cobert. La resta, és la quota del consorci i la de reciclatge. La quota del consorci no l'ha de pagar el ciutadà, sinó que es pot pagar amb els diners que venen de Madrid per a despeses generals, que és el que s'ha fet fins ara. Però se segueix venent que és deficitari perquè volien incrementar el rebut, perquè és inferior al d'altres llocs del territori.

–I què en penseu, doncs, de la proposta del pagament per generació d'escombraries?
–Bé, i el nou contracte ho contempla. És una manera d'incentivar el reciclatge. Tot i que és un cost més elevat i per això es contempla a finals de contracte.

–Un dels temes claus d'aquest mandat és l'accés a l'habitatge. Com avançaríeu vosaltres?
–Aquest tema depèn de la Generalitat, no de l'Ajuntament. S'han d'arribar a acords, com el del Lledoner, per cedir terrenys i que la Generalitat construeixi. I això s'hauria d'accelerar perquè en el tercer pla estratègic ens vam comprometre a arribar al 16% d'habitatge social el 2030.

–I per pal·liar la contaminació?
–Hem d'anar en la línia de l'Agenda 2030 i és cert que hi ha grups com Greenollers que aposten pel verd urbà. Nosaltres fa temps que demanem més verd a la ciutat, i vam demanar jardins flotants. Quan jo era jove, Granollers era verd, però el govern d'aquests anys ha anat fent places dures i, amb l'argument que s'havia de gastar menys aigua, van eliminar el verd i van pavimentar. I ara ho han de revertir.

–Ara també hi ha sequera.
–Sí, però, per exemple, nosaltres proposem els city tree que ben bé no són arbres, sinó molsa que capta la humitat ambiental i no necessita reg. I cada aparell d'aquests absorbeix el mateix monòxid de carboni que 10 arbres. Busquem una ciutat més ecològica i més respirable.

–Vostè parla sempre d'oposició constructiva. Potser ha estat poc crítica?
–Des de fora és fàcil dir que som una oposició dòcil perquè es veu des de fora. No som tous, som constructius. Si l'equip de govern et deixa participar i incloure propostes, doncs hem d'aprofitar-ho. Potser és millor ser constructiu i arribar a acords que ser crític i no arribar-hi.

–Creu, doncs, que el govern del PSC s'obre a la participació dels altres grups?
–A nosaltres ens han deixat participar des del principi. És normal que vulguin portar a terme el seu programa, no el dels altres, que sí que hi poden incloure coses. Crec que hem estat útils i ens han deixat participar en tots els grans acords. Algunes mesures que hem proposat han quedat fora, però estem satisfets del que hem aconseguit.

–Finalment, a través d'una operació urbanística amb Adif, sembla que es podrà cobrir un tram de la via. Què li sembla?
–És una demanda de fa anys i és una manera de poder-hi tirar endavant. Ens sembla bé, perquè cal recosir la ciutat i hi haurà més verd i es podrà ampliar el parc Torras Villà.

–El govern també havia parlat d'ampliar-lo pel costat de la plaça Barangé, una de les places dures de les quals parlàvem abans.
–Ha de ser una plaça verda també, amb jocs inclusius per a infants. Però s'hi ha d'invertir. L'equip de govern ha invertit més de 40 milions d'euros en quatre anys i, precisament, nosaltres demanàvem que en moments de crisi no es fessin aquestes inversions i es destinessin els diners a ajudes directes. Per això tampoc hem insistit en la reforma de la plaça Barangé.

–Quines inversions qüestioneu?
–Les grans inversions que podien haver esperat. Ara de memòria no en recordo una concreta, però hi ha hagut inversions de més d'un milió d'euros que podria haver esperat al proper mandat. Hi ha moments en què cal ajudar i hi ha moments bons per fer inversió.

–I ara que arriben diners d'Europa a través dels Next Generation, què en penseu de les actuacions subvencionades?
–Ens vam posar tots d'acord en quin tipus d'ajuda s'havia de demanar. I es van sol·licitar les coses que encaixaven i que els tècnics ja tenien projectes per presentar. Vam apostar pel que es veia clar que es podia aconseguir i som dels municipis amb més ajudes.

–Per a la residència no hi ha hagut ajuda, però.
–També és una demanda històrica i cal construir-la, directament, a través del pressupost municipal.

–Però això sí que és una inversió molt important, que volta els 10 milions.
–Sí, però si en quatre anys s'han invertit més de 40 milions i el deute de l'Ajuntament no s'ha augmentat, es pot fer. I cal una gestió pública, a través d'acords amb el Departament, que ara no contracta perquè no hi ha l'edifici.

–També caldrà fer front al cofinançament dels projectes del Next Generation.
–Però això ja està contemplat i, a més, l'Ajuntament encara té molta capacitat d'endeutament.

–I vosaltres que aposteu pel control econòmic, no veieu un risc en l'endeutament.
–No es tracta de préstecs que s'hagin de tornar a curt termini. Al final, és com una hipoteca de casa, que pots tornar a 20 anys. L'Ajuntament ho pot tornar tranquil·lament si s'ajusta el pressupost. El problema és que Ajuntament i Generalitat es van barallant a veure a qui li correspon, però si hi hagués voluntat municipal de construir-la, ja s'hauria fet. I és evident que és necessari.

–Quines perspectives electorals teniu per aquestes eleccions?
–Sortim a intentar guanyar i governar, intentar canviar la ciutat amb les nostres polítiques liberals. Voldríem seguir tenint representació al consistori, que els ciutadans ens reconeguin la nostra marca liberal.

–Si el PSC perdés la majoria, estaríeu disposats a pactar-hi?
–Nosaltres després de les eleccions estem disposats a parlar amb tothom, sempre que acceptin les nostres propostes.

–Quin pes creu que tindrà el fet que no hi sigui Mayoral?
–Crec que afectarà poc. Mayoral era una marca de molts anys, però al final el que es veu és un projecte del PSC Granollers, amb els mateixos regidors.

–I la fragmentació del vot dels partits 'constitucionalistes'?
–Si la ciutadania ens ha vist útils, a nosaltres no té per què afectar-nos qui es presenti.