Montse Eras

Àlex Sastre Prieto (Granollers, 1983) es presenta per tercera vegada a l'Alcaldia de Granollers i per segon cop al capdavant de Junts per Granollers –tot i que en aquesta ocasió ja no vinculada al PDeCat–. Sastre va entrar al consistori el 2011 per CiU i, provinent de la JNC, va entrar a militar a CDC el 2003. Llicenciat en Química, és professor de secundària a l'Escola Pia de Caldes en excedència, de manera que, en els darrers anys s'ha dedicat a temps complet a la política. De fet, va formar part del govern de la Generalitat com a director general de Joventut des de l'estiu de 2021 i fins a finals de l'any passat, amb la marxa de Junts del Govern.

–A la seva presentació com a candidat deia 'Governarem Granollers'…
–És una fita. Venim de gairebé 24 anys en què l'espai polític que representa Junts per Granollers no està present al govern d'aquesta ciutat, també de 16 consecutius en què el PSC té majoria absoluta i governa en solitari. Per tant, nosaltres creiem que en aquestes properes eleccions passaran dues coses. Una, que no hi hauria d'haver una nova majoria absoluta del PSC.

–Creu que aquesta serà la conseqüència de la marxa de Mayoral?
–Hauria de ser, a això interpel·lem a la gent. Aquest és un dels elements que es diluciden en aquestes eleccions municipals i, davant d'això, nosaltres ens plantegem quin paper hi volem jugar. Nosaltres hem estat molts anys a l'oposició, hem aguantat, no ho hem deixat estar, no ens hem rendit, no ens hem limitat a fer política negativa, sinó que hem fet propostes i hem intentat arribar a acords quan ha sigut possible. Ens hem dedicat a parlar amb molta gent i pensar la ciutat i creiem que, en aquesta casuística en què no hi haurà majories absolutes, nosaltres estem preparats i tenim la intenció de governar aquesta ciutat.

–És una mà estesa també al PSC, en cas que aquest perdés la majoria absoluta, doncs.
–Davant d'un escenari sense majoria absoluta, les nostres possibilitats són múltiples. Hem tingut bona relació amb el PSC en moments puntuals, especialment d'aquest mandat marcat per la Covid, i també hem arribat a acords amb altres forces polítiques a l'oposició, com ERC. Tenim la possibilitat d'arribar a acords amb diferents forces i aquestes dependran dels programes de ciutat que tinguin i els punts de coincidència, i de la conjuntura que deixin els electors.

–Per tant, creu que és possible una majoria alternativa?
–Algun dia serà possible perquè les majories absolutes no són perpètues enlloc i, per tant, més d'hora que tard, hi haurà alternatives al govern socialista. Si serà en aquestes municipals, això no ho sabem.

–I quines perspectives té Junts per Granollers en aquests comicis?
–Les percepcions que tenim són bones. Hi ha molta gent que se'ns acosta que ens diu que ara és un moment històric, que entenen que ara hi ha la possibilitat real que el panorama polític de la ciutat canviï, i ens veuen com una força preparada i madura, amb un cap de llista que també ha tingut responsabilitats de govern a la Generalitat… Segurament com la força política més preparada per ser alternativa de govern del PSC.

–A banda de la percepció local, també hi ha la influència de les inèrcies nacionals.
–Granollers ha demostrat en l'històric de les eleccions municipals: som els reis del vot dual en clau municipal. En aquest sentit, estem molt tranquils i també perquè tenim un partit al darrere que també s'ha anat ordenant i consolidants –Junts fa quatre anys no era ni tan sols un partit–, i ara és un partit travat al territori. I sobretot tenim la tranquil·litat que els electors em coneixen, ens coneixen i saben què pensem i què volem per a la ciutat.

–Aquesta dualitat de vot, que es tradueix en un vot independentista al Parlament i socialista a Granollers, en uns milers de suports que el PSC treballa per mantenir i la majoria de partits de l'actual oposició aneu a captar. A més, el vostre espai polític també està fragmentant… no sembla fàcil.
–Bé, nosaltres també hem fet un esforç per reunificar l'espai polític; hem incorporat la gent de Demòcrates, algunes persones significades del PDeCat, com el Jordi Torrents. I també tinc la percepció que un espai polític que històricament havia tingut divisions internes ara torna a estar unit. I ho expressa el fet d'haver rebut el suport explícit dels exalcaldes Josep Serratusell i Carme Esplugues.

–A nivell de candidatures a Granollers, la fragmentació hi és. Us esperàveu la candidatura del PDeCAT?
–Ni ens l'esperàvem ni ens la deixàvem d'esperar. La gent que volia presentar una alternativa sòlida al que hi ha ara mateix a l'Ajuntament de Granollers sabia que el pal de paller era Junts per Granollers. I tothom que ho ha entès s'ha sumat a Junts. I hi ha gent que, desconec els motius, han cregut que ara, en un moment històric, era convenient fer una altra llista. Però l'elector és molt intel·ligent i jo estic molt tranquil. Tinc la certesa que la gent ens percep com el que aglutina un espai polític que serà de llarg recorregut a la ciutat.

–També va intentar incorporar Primàries a la seva candidatura i no ha estat possible. L'escull va ser el fet que vostès no tanquen les portes a un pacte amb el PSC?
–A Granollers fa 20 anys que qui representa l'independentisme no governa la ciutat i, per tant, nosaltres creiem importantíssim que l'independentisme sigui al govern de la ciutat. I no creiem que hàgim de començar a tancar portes sense saber quin és el joc que decideixen els electors. També perquè li estem fent un mal servei al moviment independentista, l'estem arraconant i l'estem fent petit. Per molt que el vulguem fer puríssim, en el fons el que fem és fer-lo minoritari i fora dels espais de poder. Per tant, la nostra aposta és aglutinar el màxim possible tothom qui creu que una opció sobiranista i independentista ha de tenir un pes específic a la ciutat, per això diem Governarem Granollers, amb tot el que això comporta.

–Han tingut converses? Hi ha predisposició per part del PSC a oferir-vos entrar a govern?
–No, només tenim els anys en què hem demostrat que podem arribar a acords amb diferents forces polítiques. Més enllà d'això, no puc predir què farem, perquè no ho hem parlat amb ningú. Nosaltres el que hem de fer és explicar la nostra proposta per Granollers i quin és el moment polític, que pot permetre un canvi.

–En el darrer mandat, és cert que s'han arribat a acords, alguns del conjunt del consistori, i d'altres a dues bandes. En el cas de Junts, assegureu que heu tingut capacitat d'influència al govern. Com?
–Hi ha un exemple molt clar. Venim d'una època de crisis econòmiques, en què l'Ajuntament ha fet plans de xoc per donar suport a persones vulnerables. Una de les coses que se n'han derivat són les partides de plans d'ocupació. Durant molts anys, fruit de com entén les coses el PSC, es feien contractacions de sis mesos a l'Ajuntament, en especial a la Unitat Operativa de Serveis. Nosaltres hem estat proposant un altre model: que aquesta contractació no es faci directament a l'Ajuntament sinó que es doni suport a la petita i mitjana empresa amb subvencions a la contractació, perquè, en molts casos, no serà una ocupació temporal, sinó que es generaran llocs de treball. En els darrers anys hem aconseguit que s'incorporés aquesta visió i són partides que s'han esgotat, la qual cosa vol dir que era necessària. Hi ha desenes de persones en aquesta ciutat que estan treballant d'una forma estable gràcies a la nostra insistència.

–Llavors el govern, tot i la majoria absoluta, ha tingut voluntat d'escoltar-vos?
–Nosaltres tenim un programa amb propostes pensades per governar. No són coses en el paper que no es puguin dur a terme i, per tant, que sigui difícil que el govern te'n pugui comprar alguna. Junts té propostes molt treballades, que a l'equip de govern li costa rebutjar. Són propostes aplicables i exitoses, i això ho veiem nosaltres, ho ha vist el govern del PSC i també ho estan percebent els electors.

–Suposo que en algunes propostes també us autocensureu.
–Sí, perquè som conscients del pes de cada grup i que l'equip de govern no té per què aprovar-ne cap. No tenim una coacció aritmètica, però sí que són propostes que tenen sentit i recorregut. I poden adoptar-les sense que nosaltres ens guardem cap as a la màniga. Clar que ens autocensurem perquè ja sabem que algunes coses no entren en el model del PSC. En canvi, sí que ens han acceptat la idea de canvi de model de la Fira de l'Ascensió, fins i tot de fer-la amb un relat de l'economia circular. També el nou contracte de neteja ha incorporat el pagament per generació, quan fa quatre anys no en parlava ningú, excepte Junts per Granollers.

–I quina és la proposta que no se us ha acceptat que més us ha dolgut?
–Creiem que l'Ajuntament hauria de fer una aposta més decidida per agafar pisos buits de particulars i rehabilitar-los amb la condició que aquestes persones posen el seu pis a lloguer per sota de preu de mercat durant 5 o 10 anys. Això és una cosa que l'equip de govern es resisteix a fer.

–Segurament l'accés a l'habitatge és un dels reptes més importants de la ciutat. Caldran més mesures.
–L'única manera d'incrementar l'habitatge públic és evocant recursos i diversificant, no només construint i comprant, sinó també posant a disposició d'altres administracions sòl públic.

–S'està fent, oi?
–Sí, però segurament de forma més decidida i amb menys timidesa, perquè la necessitat hi és. Fa setmanes que estic fent el porta a porta i això serveix també per veure que hi ha edificis sencers a Granollers que estan buits. No sé si són de grans tenidors o no, però en tot cas l'Ajuntament hauria de fer una aposta per a la rehabilitació a condició que es posin a lloguer social.

–Pel que fa a la rehabilitació, al grup Primer de Maig hi ha un pla important d'ajudes a la reforma d'habitatges en clau d'eficiència energètica. Creu que està sent reeixit?
–L'altre dia justament vam demanar en quin estat estava aquesta partida dels Next Generation, perquè tenen un termini d'execució i justificació bastant ràpid. Primer de Maig escenifica molt bé com els nostres avis van construir masies amb excel·lència arquitectònica, que no és la que vam tenir nosaltres fa 50 o 60 anys. Per això aquests blocs requereixen una rehabilitació. El problema és que no és una inversió única de les administracions, sinó que els propietaris s'han de posar d'acord i han de cofinançar. Tot i que algú li pugui semblar que la quota no és tant, per a moltes famílies és molt. Per tant, penso que els fons Next Generation tenen una intenció bona, però a l'hora d'executar-los es veu que potser no estan prou ben plantejats… i això no és un problema estrictament de l'Ajuntament de Granollers.

–Abans parlàvem de consensos en un mandat marcat per l'emergència sanitària i social. Potser l'oposició ha estat menys incisiva?
–Hi ha elements en què hem estés la mà i també hi ha temes en què hem criticat l'equip de govern. Sense anar més lluny, en el darrer ple vam ser l'únic grup de l'oposició que va intervenir arran d'un punt sobre la crisi de les piscines municipals. A nosaltres ens preocupa el servei públic de l'equipament, però també el concessionari perquè és un club històric de la ciutat, que té una activitat social important.

–Feien notar la manca de control de les finances de la concessió. No hi havia insistit gaire fins ara.
–Ho hem fet quan hem tingut coneixement de què passava. Sabíem que el CNG tenia una situació econòmica complicada, però la situació econòmica de la concessió és un control que haura de fer l'equip de govern. Tot es precipita a partir de juliol de l'any passat, però ara hem sabut que l'auditoria que va encarregar l'Ajuntament s'ha allargat perquè s'ha hagut de separar la comptabilitat de la concessió de la del club, una cosa que s'havia d'haver fet segons la llei de contractes del sector públic. Això no s'ha fet tots aquests anys. El govern no li havia dit al club que havia de portar una comptabilitat separada? El control econòmic no s'ha fet. Els responsables municipals n'haurien de donar explicacions.

–Quina és la vostra proposta de cara a la gestió futura de les piscines municipals?
–La concessió ara està supeditada a la finalització de les obres de les piscines històriques i quan acabi, en uns dos anys. Les piscines tindran continuïtat, però ens preocupa el CNG. És evident que un concurs públic de concessió no pot estar tancat. Així que aquesta ciutat ha de fer tot el possible perquè el CNG pugui arribar al moment del nou concurs amb la capacitat de presentar-se en condicions competitives, si és que així ho vol.  Dit això, nosaltres no pensem que s'hagi de municipalitzar el servei de les piscines.

–Fa quatre anys parlàveu d'un programa molt treballat, que tindrà força continuïtat, però quines seran les principals novetats?
–Llavors, per exemple, parlàvem d'implantar el pagament per generació de residus en el nou contracte, però ara caldrà desplegar-lo i no serà senzill. Però nosaltres estem aquí per arremangar-nos, que és el que s'espera dels governants. A més, ha aflorat la qüestió de l'eficiència energètica, accentuat per l'encariment dels subministraments. Per això hem parlat molt de ser més energèticament sostenibles, però en els propers quatre anys parlarem molt d'aigua.

–Proposen, doncs, mesures per afrontar la sequera.
–Sí, en primer lloc pensem que la ciutat ha de fer un pla estratègic de l'aigua, en el qual s'identifiquin tots els recursos hídrids que hi ha a la ciutat, sobretot pensant en el reaprofitament, els recursos com els pous de Roca Umbert que venen del Mogent i que actualment estan inutilitzats. N'haurem de parlar molt de l'aigua, perquè la situació de sequera continuarà.

–I la crisi climàtica en general…
–I per això tots estem parlant més del verd urbà. Granollers s'ha de marcar la fita d'arribar, com recomana l'OMS, a un arbre per cada tres persones; ens en falten aproximadament uns 1.400 arbres. Nosaltres proposem arribar-hi en els propers quatre anys, però els arbres necessiten aigua, així que també s'ha de lligar amb la capacitat de la ciutat de ser eficient en l'ús de l'aigua. Aquests temes marcaran l'agenda, però n'hi ha més.

–Com ara?
–El cobriment de la via sembla que comença a avançar, després de 17 anys de promeses i convenis. En tot cas, per aquí comencem a tenir un avenç, però la ciutat té altres reptes urbanístics i ha de començar a mirar també cap al riu.

–El govern ha anunciat un projecte de més de 4 milions d'euros per renaturalitzar el parc del Congost. Això no és mirar cap al riu?
–Sí, però també és un projecte limitat en l'espai i el temps. Hem d'anar una mica més enllà i fer una aposta estratègica per donar una massa crítica a l'entorn del riu, perquè el Congost no sigui un darrere de la ciutat. Caldrà una aposta urbanística, més enllà d'un parc. A més, tenim una excusa per fer-ho en la reforma de l'estació de Granollers Canovelles. Això haurà de provocar que refem el Pla d'Ordenació Urbanística, que ja té prop de 17 anys.

–El proper mandat, doncs, caldrà fer una revisió del POUM.
–No sé si de manera global, però sí que caldrà més modificacions puntuals, com és el cas de la reforma de la plaça Barangé, que també s'ha d'abordar en el proper mandat.

–Se'n va arribar a presentar una proposat de disseny fa cinc anys i no se n'ha tornat a parlar, tot i que és una de les places dures sense verd de la ciutat.
–Crec que la Covid ha canviat molt les prioritzacions de les apostes. Tot i així, a l'hora de fer-la més verda cal tenir en compte que hi ha un aparcament a sota. D'altra banda, hi ha altres espais que també han quedat pendents de transformació, com l'actual aparcament de sorra de Roca Umbert que havia de ser una plaça que no s'ha executat. Hi ha espais per generar verd urbà però van lligats a transformacions urbanístiques que la ciutat ha d'entomar.

–Un altre tema pendent en el qual heu insistit és la residència de gent gran.
–És un dels temes que ja era al programa fa quatre anys però ara hem canviat la manera de com creiem que cal afrontar-lo. És una qüestió de voluntats. El diputat David Saldoni, que és alcalde de Sallent, anunciava una inversió de gairebé 7 milions d'euros en una residència al seu municipi, que té menys de 7.000 habitants. És un esforç molt més gran, tenint en compte el nombre d'habitants, molt major del que hauria de fer Granollers. Aquí han passat quatre anys més i el més calent és a l'aigüera. Hi haurà algun moment en què ens haurem de decidir a fer alguna cosa, més enllà de tenir un projecte i anar picant portes per aprofitar de fer una guerra amb la Generalitat. L'Ajuntament ha d'entomar el lideratge i planificar l'inversió per tirar endavant l'obra.

–Aquest mandat també ha estat marcat en el canvi i ampliació de serveis sanitaris. I el conseller de Salut proposa un canvi de governança. Què en pensa?
–Que el model s'ha de reformular però no per fer-lo més invasiu, sinó per fer-lo menys polititzat i més professionalitzat. S'han de canviar els estatuts i fer un model perquè els professionals, no designats políticament, puguin prendre decisions estrictament amb criteris sanitaris, com ja fa l'Hospital de Mollet. En el seu patronat no hi ha polítics i sí que hi ha un consell d'alcaldes però que no forma part del patronat.

–La proposta del conseller és un consorci amb majoria de la Generalitat, que és també qui financia els equipaments i la seva activitat.
–Ja hi ha un representant del Departament en el Patronat. Salut pot prendre decisions, però no hem de perdre el lideratge local i, a més, proposem una coordinador efectiva entre els tres hospitals de la comarca, amb una direcció col·legiada que permeti planificar. Apostem per passar de la competència a la cooperació. Per això sempre parlem de la conurbació.

–I sovint us queixeu que Granollers no exerceix prou la capitalitat comarcal.
–Una manera d'exercir-la és sent més ambiciós, situant-te més a nivell de país, situant Granollers al mapa. Hauria de tenir capacitat de generar mogudes i ser referents de país durant uns determinants moments a l'any. Els Special Olympics i el Mundial d'Handbol no vindran aquí cada any. S'han de generar històries periòdiques. I hi ha una altra manera que és actuar de forma cooperada i participada amb altres municipis de la comarca, especialment amb els de la conurbació. Hi ha serveis, com la recollida de residus, que té sentit que siguin mancomunats amb altres municipis.

–Un altre tema que també va més enllà de les fronteres municipals és la contaminació i la mobilitat. Què proposa per millorar la qualitat de l'aire i el transport?
–Hem de transformar la mobilitat però hem de ser molt pedagògics i posar-ho fàcil a la ciutadania perquè transformi les seves maneres de desplaçar-se. Vull dir que cal una xarxa ciclable en què la gent s'hi senti segura; ara mateix li falta molt perquè sigui percebuda com a tal i això provoca que la gent no faci servir la bicicleta tant com podria i que, per exemple, els aparcaments segurs de bicis que s'han instal·lat estiguin buits.

–Però hem decretat una emergència climàtica i, per exemple, la Zona de Baixes Emissions encara no s'ha implantat.
–És cert, però hem de ser molt curosos perquè la gent, en els darrers anys, ha suportat molts canvis i ha sigut molt pacient. És evident que hem de reduir els índex de contaminació, no només pel canvi climàtic sinó també per la salut, però les famílies tenen la capacitat econòmica que tenen. I el canvi del parc de vehicles s'ha de fer de forma progressiva i consensuada amb la gent. Hem de posar facilitats. La ZBE s'ha d'implementar de la forma menys lessiva possible per la vida de la gent que ha d'entomar els canvis.