Nascuda a Granollers fa 50 anys, Núria Maynou i Hernández és llicenciada en Geografia i Història i també té estudis en Demografia. Veïna del barri de Tres Torres, treballa com a tècnica al Consell Comarcal del Vallès Oriental. La candidata republicana es va vincular per primer cop a la llista d'ERC –llavors Acció Granollers– el 2011 com a independent, i a les eleccions de 2015 va ser la número 2. El 2019 es va estrenar com a cap de llista, i ja militant a ERC, torna a encapçalar el projecte dels republicans granollerins en aquests comicis del 28-M.

–Fa quatre anys deia que calia trencar el lideratge i personalisme de Mayoral en el govern local. Ara que ja no és alcalde ni candidat, quin pes creieu que això tindrà en aquestes eleccions?
–A diferència del que dèiem fa quatre anys, ara no tenim un alcalde sinó una alcaldessa, i el lideratge personalista diguem-ne que no hi és, però sí que el PSC el segueix mostrant bastant i, més enllà del recanvi que hi ha hagut de Mayoral a Barnusell, el canvi real no hi és. El PSC manté la mateixa línia de fa quatre anys. És possible que hi hagi hagut un canvi en l'entesa a nivell personal, però el canvi real no hi és.

–Hi ha un canvi que, per a vosaltres és important, en el fet que la cap de llista sigui una dona. De fet, fa quatre anys, ho destacava en el seu cas.
–En el moment que hi va haver el canvi, quan l'Alba va assumir l'Alcaldia, en la intervenció meva ja vaig posar en relleu que el fet que hi hagi una dona al davant no és una cosa anecdòtica. Voldríem que moltes més dones facin el pas endavant d'encapçalar llistes i de liderar projectes, i també de transformar i de noves maneres de fer. I és en aquesta part en què no veiem un canvi de veritat, per això parlem de cap de recanvi.

–Deia que hi ha més entesa personal. Hi té a veure el fet que sigui una dona i de més proximitat generacional?
–Suposo que l'entesa sí que pot ser per això. També penso que Josep Mayoral imposava més i tenia una manera de fer més… No sé com dir-ho, autoritària, no, però m'ha sigut més fàcil la relació amb l'Alba. També és veritat que al llarg de quatre anys, la relació en el dia a dia fa que t'acabis entenent més bé amb la gent. Diferenciaria, però, aquesta relació personal amb cap canvi polític ni programàtic.

–Considereu, doncs, que no hi ha cap canvi en el model de ciutat.
–No, i la proposta de llista que presenten, dels 14 regidors actuals, crec que 10 ocupen les 14 primeres posicions. Només hi ha la incorporació de Martí Pujadas. No hi ha una aposta clara de transformar i el discurs no s'ajusta a l'aposta continuista que realment fan.

–I vostè perquè aposta per tornar a ser cap de llista?
–Penso que estem en un moment clau en què ERC pot ser decisiva en el govern de la ciutat, com ho hem sigut en altres moments. Jo vaig entrar com a independent i un cop t'hi poses i tens l'oportunitat d'encapçalar una llista a la ciutat que m'estimo, que m'ha vist néixer, que hi tinc la família i la feina, no t'ho penses. Perquè crec que necessitat transformar-se i millorar. I el fet també de tenir un equip darrere de gent potent i preparada, també t'engresca a liderar-ho. I, de fet, no ens ha costat sumar gent, no només a la llista, sinó en el treball que estem fent.

–ERC assegura que és "la garantia del canvi"? Això vol dir que creieu factible un pacte de govern entre forces sobiranistes? Tanqueu portes a un acord amb el PSC?
–Vol dir que ens sentim com una força forta i que som el partit que serà decisiu per trencar la majoria absoluta. Aquest és el primer objectiu, i el segon és fer un canvi real amb les forces que es vulguin sumar al nostre projecte de ciutat, que el tenim molt clar. Ara no veiem possibilitat de transformar aquells que fa 20 anys que governen i la ciutat que tenim és resultat de la seva acció.

–Teniu perspectives electorals de creixement, doncs.
–Sí, no hem tornat a fer enquestes, però en tenim de fa temps i la tendència és a l'alça, i pensem que la majoria absoluta socialista no es produirà.

–Parlava del seu projecte de ciutat… quins són els eixos programàtics d'ERC?
–En són cinc: Granollers cuidador –que ho engloba una mica tot–, Granollers connectat –entre els barris i també amb l'entorn–, Granollers per la transició ecològica –que inclou també la transformació d'una ciutat grisa–, Granollers pel talent –educació, cultura i esports– i Granollers de l'impuls.

–Ara que diu això de ciutat grisa, potser un dels exemples més clars de plaça dura a la ciutat és la plaça Barangé. La seva transformació ha estat aturada tot aquest mandat. Què en pensen?
–Nosaltres presentarem accions concretes per aconseguir aquest Granollers més verd, i una d'elles és aquell parc central que ja proposàvem el 2015 i, de fet, nosaltres no volíem aquesta plaça Barangé grisa i dura. I quan el 2018 el govern va presentar una proposta de reforma de la plaça hi vam votar en contra perquè el que volem és que es transformi en una plaça verda que enllaci amb el parc Torra Villà.

–Hi ha moltes propostes de 2015 i 2019 que manteniu en el vigent programa. No ha canviat res?
–És que en els darrers 20 anys no ha passat res a Granollers i pel que fa a aquesta transformació urbanística d'una ciutat més verda anem molt endarrerits. De fet, ara que es comença a encarrilar la promesa de la cobertura de la via, la proposta del PSC és col·locar-hi una llosa i no pas fer-hi un parc verd. Per això hi ha moltes coses de programes anteriors que encara són viables.

–Precisament s'ha sabut fa poc que els fons Next Generation ajudaran a reformar l'avinguda Sant Esteve seguint el criteri del carrer Girona. Què en penseu?
–L'any passat ens vam abstenir en els pressupostos perquè volíem seguir el tema de la reforma de l'avinguda. Se'ns va dir que n'estaríem al cas, però se'ns ha informat molt de passada, i ha acabat sent un tros més del carrer Girona però sense ni tan sols estar-hi connectat, perquè el projecte acaba a l'estació d'autobusos. Per tant, ens sembla que és una reforma a mitges perquè no aprofita per respondre realment a les necessitats. Es va planificant sense una mirada estratègica de futur, perquè des de Can Mònic i fins a l'estació hi hagi una connexió ciclable, un passeig verd, amb menys cotxes i més transport públic. El govern no s'atreveix.

–Acostumeu a dir que li falta valentia…
–Sí, perquè, no acaben de ser projectes transformadors i es poden fer de forma molt més participada.

–Us sentiu poc escoltats pel govern, doncs?
–El PSC no és que escolti poc, és que no té voluntat real d'escoltar. En aquest mandat, amb la pandèmia, que es feia evident que calia sumar, s'han acceptat algunes propostes perquè ja li anava bé. Però sovint aportem i tenim voluntat de ser-hi, i l'escolta no és real. A més, tenim alguns consells de participació que no funcionen i no se soluciona perquè el govern no té cap necessitat d'escoltar i fa valer la seva majoria absoluta. I també hem notat que se senten més còmodes pactant amb altres grups, com Junts i Cs.

–Per què creu que és això? Quin tipus d'oposició s'ha fet en aquest mandat?
–Crec que hem fet una oposició responsable, però no hem deixat de ser crítics. Per exemple, vam ser-ho al principi amb les propostes dels fons Next Generation perquè, per a nosaltres, de la manera que es plantejaven no encaixaven amb l'esperit d'un finançament que arriba per transformar la ciutat, per posicionar Granollers per als reptes de futur. I ens vam abstenir en un inici. Quan les iniciatives que s'han anat concretant ens han semblat més encertades, els hi hem donat suport.

–Un altre tema polèmic d'aquest mandat ha estat la crisi de les piscines municipals. Quan va esclatar vau demanar responsabilitats, ara que ja hi ha una auditoria que esclareix la situació i destapa una comptabilitat mal gestionada, sou menys bel·ligerants.
–Ja fa mesos que vam demanar responsabilitats i una comissió. Podríem haver fet més soroll, però també és veritat que estem parlant d'un club important de la ciutat i s'ha de ser responsable a nivell de la informació que es donava, i qui ho havia de fer era l'Ajuntament. El seguiment dels comptes de la concessió s'hauria d'haver fet fa temps. Però ara el que ens preocupa és cap a quin model de gestió anem.

–Tornant als Next Generation, una de les línies d'ajut és per a la rehabilitació energètica de parc d'habitatges. Com creieu que està funcionant?
–És important potenciar la rehabilitació energètica, però, en el cas del grup Primer de Maig, els Next Generation han arribat en un moment en què el cost de la vida ha augmentat i hi ha petites inversions que les famílies no poden assumir. El repte de l'Ajuntament és com fem que totes les comunitats puguin tenir facilitats per assumir els costos.

–En canvi, no ha arribat ajuda europea –a través de la Generalitat– per a la residència. 
–Més enllà de qui en té la competència, l'Ajuntament –l'administració que s'ha d'ocupar dels afers dels veïns i veïnes– ha de fer l'aposta per la residència, com han fet altres municipis de la comarca. Els Next Generation no s'han donat perquè hi havia d'haver una part de cofinançament que no es produeix. Una altra promesa electoral del PSC que també ha quedat aturada és l'alberg de transeünts. En tot cas, pel que fa a la residència cal anar a demanar responsabilitats a l'administració que toqui, però, com Ajuntament hi ha serveis que s'han de prioritzar.

–L'atenció a les persones grans va més enllà, però.
–Sí, com deia el conseller fa pocs dies, cal garantir que les persones grans que es vulguin quedar a casa ho puguin fer. I, per exemple, cal avançar en models de pisos amb serveis compartits gestionats des de l'administració municipal.

–El conseller Balcells ha explicat que vol un canvi de governança de l'Hospital per mitjà de la creació d'un consorci amb majoria del Departament de Salut. Això restarà autonomia local…
–La inversió grossa en l'Hospital és una aposta clara de la Generalitat i, per tant, la seva intervenció també té lògica. I des de fa anys pensem que s'ha de trencar amb aquest patronat privat i decimonònic que no s'ajusta gens amb un model de parc sanitari del futur. Cal un canvi de model de governança, també perquè l'Hospital de Granollers sigui líder a la comarca i en l'eix de la C-17.

–Un altre dels vostres eixos programàtics és la transició ecològica. Com es concreta?
–Volem fer una anella verda, no només al voltant del parc del Congost, sinó que tots els espais verds es connectin, des del Falgar a les Franqueses fins a Montmeló, amb un autèntic pulmó verd. De fet, parlem també del Granollers connectat, que és pensar en la ciutat més enllà dels seus límits administratius, que no tenen res a veure amb la realitat de la nostra mobilitat i els serveis.

–I com implantaríeu vosaltres la Zona de Baixes Emissions?
–El govern l'ha limitat a la zona de l'illa de vianants, de manera que no és gaire ambiciosa. És com tot, l'equip de govern fa coses però sense pensar en gran. En transició energètica s'estan fent coses perquè l'entorn ens ho fa evident, però, per exemple, un municipi com Caldes ha creat una comunitat energètica local i ha fet un edifici d'habitatges per a joves.

–Granollers també ha iniciat habitatges socials i ha cedit un terreny per desenvolupar habitatge cooperatiu.
–Sí, però anem molt endarrerits, i tenim molta més necessitat d'habitatge social, que s'ha de construir, a més de rescatar pisos buits.

–Un altre dels punts que també proposeu és la creació de la Marca Granollers.
–Ho vinculem a l'eix de Granollers amb impuls, que inclou comerç de proximitat i industrialització. Granollers s'ha de posicionar i cal posar-lo al lloc que li toca. Cal protegir el comerç local i fer una trasformació de l'àrea de Promoció Econòmica, amb una regidoria clara de Comerç que lideri i faci molt més acompanyament a les entitats comercials.

–Pel que fa al comerç, fa temps que demaneu una 'taxa Amazon'.
–Quan vam pactar les ordenances l'any passat, el govern es va comprometre a fer un estudi, com ha fet l'Ajuntament de Barcelona, i aquí no han complert amb els compromisos. Tampoc s'ha fet l'estudi de les taxes de les escombraries comercials.

–I pel que fa a la indústria, vosaltres heu estat crítics amb algunes implantacions d'empreses logístiques. El sector creix arreu, no només a Granollers.
–Vivim en una comarca en què és fàcil ser atractiu per aquest sector. Però cal potenciar el talent i la mà d'obra qualificada, i facilitar ser atractiu per a les indústries de valor afegit, també gràcies a bones connexions i transport.