'Volem un govern fort però amb capacitat de diàleg amb tots els grups municipals'

Alba Barnusell Candidata del PSC a les eleccions municipals i actual alcaldessa de Granollers

Entrevistes 28-M

Alba Barnusell, candidata del PSC a les eleccions del 28-M
Alba Barnusell, candidata del PSC a les eleccions del 28-M | Xavier Solanas

Montse Eras

Alba Barnusell i Ortuño (Granollers, 1979) va prendre possessió de l'Alcaldia de Granollers el març de 2022, quan Josep Mayoral li va passar el relleu. La seva experiència a l'Ajuntament de Granollers es remunta al 2003, quan va incorporar-se a les llistes del PSC i va obtenir l'acta de regidora, que ha mantingut durant dues dècades. Des de 2015 va ser la primera tinent d'alcalde, de manera que ja se la considerava el relleu natural dels socialistes. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, abans de la seva carrera política va treballar com a periodista i ENG a Granollers TV en la productora audiovisual CTL i durant més de 5 anys com a productora de la companyia de teatre dansa Marta Carrasco. Barnusell és també la primera secretària del PSC de Granollers des de finals de 2020. A banda de les seves responsabilitats locals, Barnusell és diputada delegada de Polítiques d'Igualtat a la Diputació de Barcelona des de 2019, i el desembre de 2021 es va incorporar a l'executiva del PSC català, liderat per Salvador Illa, com a responsable de la Secretaria de Cultura. Ara, per primer cop, es presenta a les urnes com a cap de llista.

–Aquest és el primer cop que compareix a les eleccions com a cap de llista. Com ho viu?
–Amb ganes, il·lusió i força. Vull seguir treballant per Granollers. Òbviament, és molt diferent viure-ho en primera persona.

–Fins ara, Granollers s'ha caracteritzat bastant, electoralment parlant, amb un vot dual entre els comicis al Parlament i els locals. Creu que això es mantindrà o veu perillar-ho amb el canvi a l'Alcaldia?
–Això ho decidiran els granollerins i granollerines el dia 28 de maig. Jo seguiré treballant només per la ciutat de Granollers. No ens plantegem unes perspectives electorals, però la voluntat és la de tenir un govern estable que ens permeti afrontar els moments complexos que venen, i com els que hem viscut amb la crisi de la Covid i la crisi energètica provocada per la guerra a Ucraïna. Per tant, cal un govern fort, però també diàleg amb tothom, també amb els diferents grups municipals.

–Un govern estable passa per dos escenaris: una majoria absoluta o un pacte de govern. Us sentiu còmodes pensant amb un pacte amb algun dels grups municipals?
–Quants regidors tindrà aquest govern sòlid i estable ho decidirà la ciutadania. Però sí que oferirem diàleg als diferents grups municipals. Ara no estem en el moment d'especular què passarà. Però en aquest mandat s'ha posat en relleu que poden arribar a grans acords, com el pla estratègic i el full de ruta dels Next Generation.

–De fet, la majoria de grups de l'oposició li reconeixen un tarannà diferent al del seu antecessor i li valoren la capacitat d'acord, però destaquen també que, tot i el canvi de lideratge, no s'ha notat cap canvi en el projecte.
–Jo he agafat un projecte en marxa i sobretot un compromís electoral que vam entomar com equip el 2019. Un programa electoral que s'ha transformat en programa de mandat. Per tant, he intentat tancar aquests compromisos. I he aportat una mirada nova, per gènere i per generació.

–Fa un any em deia que s'havia acomplert aproximadament el 60% del PAM. Quin és el grau actual d'acompliment?
–Estem al voltant del 75 - 80% amb nous projectes incorporats perquè la pandèmia ens va obligar a reorientar el programa amb el qual ens vam presentar, si no no haguéssim estat seriosos. Hi ha hagut noves oportunitats com els Next Generation, que ens han fet reorientar algunes accions previstes.

–I aquesta nova mirada que comentava, en què es nota?
–Això ho hauran de dir els ciutadans i ciutadanes. Òbviament, sóc una persona diferent i tinc una manera de fer, que penso que cada vegada més s'anirà notant.

–Si aconsegueix revalidar la majoria absoluta del PSC i, per tant, vostè també és ratificada com alcaldessa, es veurà més legitimada per marcar més la seva empremta?
–Ja estic legitimada com a alcaldessa, però és cert que no he estat triada a les urnes. Aquesta serà la diferència, però li respondré el dia 29. Ara encara penso en aquest mandat i en intentar enllestir els compromisos adquirits. Amb el nou període s'obriran quatre anys més de projectes.

–Pel que fa al fons Next Generation, Granollers és una de les ciutats que han rebut una injecció important de finançament europeu repartit, en bona part, pel govern de l'Estat. La bona sintonia amb aquest ha estat un factor per a l'èxit de les convocatòries d'ajuts?
–Estem molt contents perquè rebrem 15 milions d'euros, comptant ja amb aquests 2,5 milions per a l'avinguda Sant Esteve i pacificar aquest entorn. És fruit d'una bona feina feta amb rigor tècnic, amb un consens majoritari d'un full de ruta per transformar energèticament la ciutat, l'aposta per la rehabilitació del parc d'habitatges i per a la introducció del verd i renaturalització d'espais de la ciutat. També hi ha hagut bona relació amb els diferents ministeris, que ha afavorit el coneixement de la ciutat i de com s'hi estan fent les coses.

–D'aquests tres eixos dels Next Generation, el de la introducció del verd a la ciutat potser va més lent del que seria desitjable i, per exemple, el projecte de la plaça Barangé s'ha aturat aquest mandat, tot i que el 2018 s'havia presentat un projecte de transformació. 
–La pandèmia ha alentit projectes i ha fet reprioritzar. La plaça Barangé no només depèn de l'Ajuntament, sinó de negociacions amb diferents propietaris. Durant aquests anys totes les administracions va fer una aturada per la pandèmia i fa un any encara anàvem amb mascareta, quan arriba la guerra d'Ucraïna i l'increment desmesurat dels costos energètics. La plaça ha hagut d'esperar.

–En el programa electoral recupereu aquell projecte de 2018, doncs.
–Sí, les converses estan iniciades per a la transformació d'aquest espai en una plaça verda i una gran biblioteca central. La Diputació ens està acompanyant ja ha fet un pla d'usos. Ara haurem de trobar les aliances oportunes per finançar-lo.

–I ara sí que serà una prioritat del proper mandat?
–Sí, la biblioteca com a gran equipament cultural per a tothom i amb una gran aula digital.

–I quin futur tindrà Can Pedrals?
–Això es definirà més endavant, durant aquests quatre anys.

–També em parlava de la rehabilitació d'habitatges. El projecte d'ajuts al grup Primer de Maig, com està funcionant?
–Està anant com esperàvem; sabíem que no seria fàcil, però calia intentar-ho. Hi insistim i hi ha molts propietaris amb ganes de tirar endavant la rehabilitació i, a més dels fons Next Generation, l'Ajuntament hi destina recursos propis. Sí que és veritat que els propietaris hi han de posar una part. Estem treballant amb diferents entitats bancàries per facilitar que les quotes de préstec siguin tan assequibles com sigui possible, però també cal un esforç dels propietaris, una corresponsabilitat. Això ho estem explicant.

–A banda de la rehabilitació, segurament l'accés a l'habitatge és un dels grans reptes de la ciutat i el país. Tot i que s'ha avançat en la compra i construcció de pisos de lloguer social, s'està lluny que aquest siguin suficients. Quines propostes fan de cara als propers anys?
–És un repte de país i també nostre, però qui en té les competències és el govern de la Generalitat, el govern de la comunitat autònoma i, per tant, li reclamem inversió.

–Heu cedit un terreny a la Generalitat perquè construeixi habitatge públic. Teniu previst repetir aquesta fórmula?
–Sí, quan parlava d'aliances, en tema d'habitatge aquesta és important per a 57 habitatges públics. També tenim una aliança amb el Ministeri de Transports i Agenda Urbana…

–Potser menys concretada, en aquest cas, oi? Hi ha el sòl previst ja?
–El ministeri té un acord amb els Municipis de l'Arc Metropolità en què es compromet en els propers cinc anys a desenvolupar 100 habitatges a Granollers. No tenim els terrenys cedits, però sí que hi ha la concreció d'aquests pisos. Ens transferiran als ajuntaments la quantitat econòmica per fer-ho possible. Tots els municipis estem convençuts que el compromís es complirà i el proper equip de govern haurà de decidir on es construiran.

–També han cedit terreny per fer una promoció d'habitatge cooperatiu. Hi ha la intenció de seguir apostant per aquest model?
–Hi ha molt pocs municipis que hi hagi experiència. Volem veure com funciona aquest, de moment la gent està responent bé i, a més, ha rebut també suport dels fons europeus. A banda d'això, hem d'insistir amb noves línies per incrementar el parc públic de lloguer assequible.

–Fa anys es va intentar que grans tenidors posessin a disposició de la borsa municipal pisos buits i les mesures coercitives no van reeixir. S'han donat per vençuts o hi insistiran?
–Per vençuts, mai. Darrerament, s'han començat a treballar noves iniciatives per captar habitatges per al lloguer assequible a través de la borsa de diferents propietaris privats, no necessàriament de grans tenidors. Apel·lem també a la corresponsabilitat. Haurem de trobar noves fórmules i una taula de relació amb els propietaris i agents immobiliaris de la ciutat.

–El tercer eix dels Next Generation: la transformació energètica. S'han fet diferents projectes i potser el que menys s'esperava era l'hort solar a Can Cabanyes, ja que en el Pla Director del Circuit (PDU) inicialment s'atribuïen uns altres usos a aquest espai. Com ha estat aquest canvi?
–El terreny on es fa la planta fotovoltaica és inert perquè és l'antic abocador, per tant, era un espai en dessús. El canvi es produeix perquè la societat i les seves necessitats evolucionen. Crec que la pandèmia i la guerra d'Ucraïna i l'Agenda 2030, de contribuir des de la ciutat a salvar el nostre planeta, ens han fet tenir una mirada diferent. Per això s'obren nous projectes i noves oportunitats de rebre fons per a un projecte singular gairebé únic a tot Catalunya, que és una planta fotovoltaica de grans dimensions, que permetrà abastir el Consorci de Residus i el Consorci Besòs, i compartir-ne amb les empreses de l'entorn. Energia neta i, a més, amb una reducció de costos.

–I com avançarà el PDU?
–En l'espai del terme municipal de Granollers hi dibuixem empreses vinculades a la mobilitat sostenible, a la innovació i investigació vinculat a l'àmbit del motor elèctric, noves energies…

–Fa pocs dies el conseller de Salut deia que vostès havien preferit un projecte vinculat al motor en comptes d'un espai de recerca i innovació vinculat a la salut…
–Penso que parlava de fa més de 15 anys, i llavors qui el va valorar tècnicament van considerar-lo fluix. No conec el projecte en detall. El dia que trobi el conseller li preguntaré.

–Aquest mandat ha estat el del creixement en equipaments sanitaris. Ara cap on ha d'anar la sanitat?
–Ha de garantir la qualitat assistencial, de manera que hi hagi el personal necessari. El conseller ho sap i estic convençuda que dotarà de personal aquests grans equipaments. Hi ha uns primers acords per augmentar la dotació pressupostària que fins ara rebia l'Hospital de Granollers i els equipaments vinculats. Cal compensar el dèficit històric que tenim en nombre de metges i infermeres. El conseller que és de la ciutat ho coneix prou bé i tinc confiança que ho farà possible.

–El conseller Balcells també proposa un canvi de governança, amb un consorci en què la Generalitat hi tingui més pes. Què en pensa?
–És imprescindible mantenir autonomia local i també la visió local, en qualsevol política. Necessitem mantenir la decisió local i comarcal perquè sabem què passa al territori. La governança de l'Hospital s'ha d'actualitzar i és un bon moment ara, per aprofitar la commemoració del centenari i la posada en marxa de nous edificis que converteixen la institució en un parc sanitari. També cal posar en valor l'aliança amb la xarxa C-17 i l'Hospital Clínic. A més, estem començant a treballar una futura escola d'infermeria…

–Mollet se'ls hi ha avançat i ja ha presentat el projecte arquitectònic d'una escola d'infermeria al costat del seu hospital, precisament.
–Nosaltres hi estem treballant i, des de l'Ajuntament, acompanyarem l'Hospital de Granollers per fer-ho possible. Tenim estudis de Formació Professional a l'EMT amb auxiliars d'infermeria, i els hi volem donar continuïtat. Infermeres a Catalunya se'n necessites. Òbviament, necessitem aliances i les estem treballant. Volem ser un hospital no només referent a Granollers i la comarca, sinó també al país.

–Pel que fa a les polítiques assistencials, fa un any Mayoral confessava que li quedava pendent desencallar el projecte de la residència de gent gran i li passava el relleu. En aquell moment, assegurava que en poc temps hi hauria novetats que no han arribat.
–La novetat és que la Generalitat ens ha negat els fons Next Generation que havíem demanat. Durant 13 anys la Generalitat no ha construït cap residència pública.

–Altres municipis han optat per assumir la construcció. Granollers no té capacitat per fer-ho?
–Són 14 milions d'euros, segons un pressupost que segurament ara ja s'hauria d'actualitzar a l'alça. L'Ajuntament de Granollers està disposat a posar el sòl, la cessió de terreny gratuït, i a invertir una part. Però necessitem la complicitat de qui en té les competències exclusives, que és el govern de la Generalitat.

–Per tant, si la Generalitat no inverteix per a la construcció i vostès governen, no hi haurà residència?
–Seguirem insistint al govern liderat per Pere Aragonès perquè la gent de Granollers i del Vallès Oriental necessita aquestes 95 places. Ens oferim a fer-ho a mitges.

–Va haver-hi un moment fa anys, que el llavors conseller granollerí Chakir El Homrani va signar un acord amb l'Ajuntament per a la concertació de places. Què va passar?
–Això li hauries de preguntar al conseller El Homrani o als següents.

–El govern de la ciutat també ho ha de saber…
–Doncs, que van trencar el compromís… Dit això, s'obre una nova etapa amb una nova alcaldessa actual –i jo crec que futura– per seguir negociant amb la Generalitat per fer-ho possible. Catalunya necessita residències i també repensar el model residencial i em consta que ho està fent. Mentrestant, com a govern municipal incrementarem el servei d'atenció domiciliària perquè la gent pugui ser assistida a casa seva, i estudiar projectes de pisos assistits. Tampoc deixarem d'insistir en la construcció de la residència, però cal arribar al màxim de persones grans, amb 95 places no n'hi ha prou sinó que calen altres serveis.

–Un dels projectes també llargament reivindicat, sembla que s'ha desencallat. Parlo del cobriment de la via. A banda dels moviments a l'entorn de la promoció de pisos que desenvoluparà Adif per a finançar-lo, quan es començaran a veure les obres del cobriment de la via pròpiament dit?
-Abans de finals d'any es començaran a veure treballs de l'entorn. Es faran paral·lelament als pisos, per tant és imminent. Veurem un gran passeig verd i l'ampliació del parc Torras Villà i la unió de dues zones de la ciutat. Amb 400 metres quadrats més de zona verda.

–Tothom està d'acord –govern i oposició– amb l'increment del verd urbà…
–Recordo que és un dels objectius del tercer pla estratègic que vam treballar plegats. I Europa marca l'objectiu 3-30-300: tres arbres, 30 metres de verd i a 300 metres de qualsevol persona. Aquest és el camí.

–Ha parlat força del cost energètic. Ha afectat les arques municipals i també els equipaments. L'exemple més flagrant ha estat el de la crisi a les piscines municipals i la intervenció de la concessió del CNG. Fa uns dies apuntava que el proper govern haurà de decidir si fa noves injeccions econòmiques a la concessionària –a banda de les obres de les piscines cobertes–. Encara hi ha deute pendent?
–Hi ha un contenciós del CNG i Applus, que determinarà el deute. Nosaltres hem procurat garantir el servei públic de les piscines municipals, no només per als socis del club sinó per a tots els abonats i per totes les persones que en fan usos puntuals. Paral·lelament vam encarregar l'auditoria també en consens amb tots els grups municipals. Agraeixo que tots els debats han estat a l'entorn del futur de les piscines però també d'un club històric. L'auditoria ha identificat clarament que la pèrdua d'ingressos ha estat arran de la pandèmia, pel tancament i la pèrdua de socis…

–Cert que l'auditoria certifica i quantifica aquesta pèrdua, però que hi era ja se sabia…
–Sí, però l'Ajuntament havia de saber exactament que va significar el tancament en el cas d'una concessió, com si que ho sabem amb equipaments que gestionem directament com el Teatre Auditori, per exemple. Jurídicament i legalment necessitàvem l'auditoria per saber exactament quins diners s'havien de transferir. A més, la guerra d'Ucraïna ha disparat els costos energètics i la factura es va més que triplicar. Això és el que ha passat. A partir d'aquí, hi ha transferències d'ajuts econòmics al CNG per poder garantir la concessió i el manteniment de les piscines municipals.

–És cert que hi ha aquests fets sobrevinguts i difícils de preveure que comporten greus problemes econòmics, però també que el control d'una concessió d'un equipament municipal no ha estat del tot exhaustiu. I no hi ha hagut ni un bri d'autocrítica.
–L'autocrítica o la revisió dels processos és constant en la meva manera de fer. Hem posat sobre la taula les bases per a la futura concessió i el futur model. Segurament les bases seran molt diferents i les haurà d'estipular en nou govern, paral·lelament a la finalització de les obres de les piscines cobertes. El nou equip de govern tindrà unes obres adjudicades que acabaran en 15 mesos i llavors podrà licitar el nou concurs de concessió. I, si al CNG li interessa, s'hi haurà de presentar. Nosaltres sempre valorem la vinculació al territori; en els concursos sempre intentem que hi hagi criteris de proximitat.

–Tornant a temes mediambientals, el futur govern també haurà d'implantar la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que delimiteu coincidint amb l'actual illa de vianants… No canviarà gaire la mobilitat, doncs.
–La ZBE s'ha escrit des d'un despatx i no s'entén que s'apliqui d'una manera a Barcelona i d'una altra a la resta de municipis, ni que es limitin uns vehicles quan encara hi ha mancances en el transport públic que fa que hi ha granollerins que per baixar a treballar a Barcelona necessitin vehicle privat. Per això, els ajuntaments de l'arc metropolità hem decidit desplegar la ZBE passades les eleccions i amb els mateixos criteris, i reclamant al Govern l'increment del transport públic urbà i interurbà. De tota manera, la ZBE a Granollers sense comptar amb les Franqueses, la Roca i Canovelles és absurda. Estem disposats a treballar amb la Generalitat per desplegar la ZBE com més àmplia sigui possible, sense perjudicar la ciutadania.

–En el programa electoral recupereu alguns projectes estroncats, però quines novetats destacaria?
–A partir del parc del Congost i aquesta renaturalització, la connectivitat dels diferents parcs de la ciutat per fer un gran itinerari verd a l'entorn de Granollers. Tancar una anella verda aixecant asfalt i plantant-hi arbres.

–A banda d'aquesta inversió i la de la biblioteca central?
–Seguim apostant per un gran districte cultural a l'entorn de Roca Umbert. La idea és que en els propers quatre anys s'obri a la ciutat, es tirin a terra els murs i s'urbanitzi una gran plaça on ara hi ha l'aparcament de sorra, i que els baixos de l'entorn també acullin empreses creatives. A més, volem fer crèixer la producció audiovisual i vincular-nos al hub audiovisual català de les Tres Xemeneies.

Edicions locals