Montse Eras

La nova directora de l'Hospital és metgessa gairebé per tradició familiar. Beatriu Bayés (Vic, 1967) és la cinquena generació de metges i la saga de sanitaris continua amb un nebot. Arribada fa poc més d'un mes a Granollers, provinent de l'Hospital Clínic de Barcelona, on era la directora de l'Institut Clínic de Nefrologia i Urologia. Hi compaginava dos vessants de la seva professió, l'assistencial i la de gerència, per a la qual s'ha acabat decantant. És doctorada en Medicina per la UB (2003) i té un mestratge en Direcció d'Organitzacions Sanitàries per Esade (2015) i en Direcció d'Institucions sanitàries per la UB (2011). A més, té una especialització en Direcció de Sistemes Integrats de Salut per Esade (2013) i en Cura emocional del professional de l'assistència sanitària per la Universitat d'Alcalà (2020).

–Vostè ve de família de metges.
–La medecina a la família Bayès sempre ha estat present. Som cinc germans i tres som metges. Jo, quan vaig fer la carrera, vaig fer l'especialitat de nefrologia i, després, em vaig dedicar gairebé 10 anys a l'àmbit assistencial i de recerca, a l'Hospital Germans Trias, però des de la direcció em van demanar si volia ser coordinadora assistencial de l'àrea mèdica.

–I aquí va començar la seva experiència en la gestió sanitària.
–Sí, el 2010 passo al camp de la gestió i faig un recorregut creixent de coordinadora a directora mèdica a directora de centre, fins al 2019. Després el doctor Argimon em va fer confiança i em va demanar de portar la direcció dels hospitals de l'ICS, i allà hi estic un any. És un període molt curt, però ja sabia que els gerents de l'ICS tenen una vida molt curta. Però va ser un any molt intens i de molt aprenentatge.

–Llavors és quan es va incorporar al Clínic.
–Sí, el doctor Campistol m'ofereix la possibilitat de treballar a l'Hospital Clínic, de portar un institut, de formar part de la direcció del centre, al capdavant de l'Institut Clínic de Nefrologia i Urologia. Aquest és el moment en què torno a compartir tasques assistencials i de gestió.

–I per què decideix optar a la plaça de l'Hospital de Granollers?
–Perquè quan torno al Clínic, veig que el que realment m'agrada és la gestió; veig que tinc coneixements i que he anat fent un recorregut que em permet presentar-m'hi i poder exercir aquesta tasca. Alhora veig que és un projecte que va lligat a la xarxa territorial de la C-17 i ajudar a construir un nou model assistencial és una de les coses que més il·lusió em van fer del càrrec.

–Que vingui del Clínic, doncs, no és casualitat.
–Totalment d'acord. Vaig tenir clar que venia a dirigir un hospital, a fer que sigui un centre de referència punter, però formant part d'aquesta xarxa i de la mà del Clínic i dels professionals que hi he conegut, que sé que són extraordinaris i que sé que puc comptar amb ells per aquesta aliança.

–Com veu la relació de l'Hospital de Granollers amb la resta de centres de la comarca?
–M'he pogut reunir amb els directors generals dels hospitals de Mollet i Sant Celoni, i crec que, tot i que s'ha fet molta feina, s'ha d'acabar de treballar quina és la cartera de serveis que tenim a Granollers com a hospital de referència.

–Què hi faltaria?
–Una de les coses que sembla que hi faltaria –i que des del CatSalut ens donaran suport en breu– és tot el tema de potenciar la radiologia i la radiologia intervencionista. Aquest és un dels aspectes, però també cal donar un impuls a la cardiologia per poder tenir una cartera més àmplia. De tota manera, són aspectes en què cal anar treballant a poc a poc i encara no hi he pogut entrar de ple. De fet, aquesta setmana tinc una reunió amb el CatSalut per parlar d'aquests aspectes. I crec que és el projecte de 2024 en endavant.

–I aquest 2023?
–Crec que el projecte és conèixer l'hospital, conèixer la gent i poder assolir el pla d'accessibilitat que des del CatSalut ens demanen, que és el que aborda les llistes d'espera per reduir-ne tant les quirúrgiques com de consultes externes, com les de proves.

–Prèviament a la seva incorporació, coneixia l'Hospital de Granollers?
–La veritat és que no, només hi havia vingut una vegada a una reunió de la C-17. Sí que coneixia la Mònica Botta [directora mèdica] perquè ja havíem establert algun vincle des del Clínic i també en el Germans Trias, però l'hospital no el coneixia gaire, només en tenia referència. Ho vaig viure com una oportunitat venir-hi, perquè és un hospital que atrau, que té bones instal·lacions i que s'ha fet una aposta perquè creixi.

–I, en arribar-hi, com l'ha trobat?
–Pel que fa a professionals, els he trobat amics, que somriuen, que s'estimen l'hospital i tenen molt sentit de pertinença. Pel que fa a les instal·lacions he d'agrair la feina feta perquè m'he trobat un centre preparat per al segle XXI, amb grans instal·lacions d'UCI, unes urgències magnífiques, i que està en projecte tot els equipaments de quiròfans, els que s'obriran en breu al carrer Girona i també s'està treballant un pla per tenir més quiròfans a l'Hospital. I des del punt de vista de qualitat assistencial, és un hospital que ha d'apostar per la medicina 4P.

–4P, què vol dir?
–La medicina preventiva, predictiva, personalitzada i participativa. És la que fa amb col·laboració amb tothom, amb l'atenció primària, amb una xarxa que va més enllà del territori perquè tot el projecte de digitalització ens ha de permetre obrir-nos més a Europa. Una medicina molt centrada en els valors de la persona, amb les necessitats clíniques, però també les socials i les més espirituals i humanistes. I una medicina més participativa, feta amb tots els agents de salut, perquè si no hi som tots no serem capaços d'abordar tots els aspectes que el sistema sanitari requereix.

–L'Hospital fa uns anys va iniciar un programa d'Experiència pacient… aniria en aquesta línia que comenta?
–Sí, hem d'escoltar molt el pacient, que volem que també sigui un dels agents que participa en definir com ha de ser l'atenció sanitària, com l'hem de donar. I no només el pacient, sinó també la família.

–Tornant al personal sanitari, em deia que ha trobat uns professionals que somriuen. És veritat, però, que fa anys que han encadenat èpoques d'esforços per superar diferents crisis, la darrera la Covid. Encara els ha trobat somrients?
–Sí, i il·lusionats. Demanaven un canvi i és possible que hagin vist en la meva figura que aquest canvi potser es pot produir. I això els il·lusiona. És un hospital que rema a favor i que m'està fent confiança en el poc temps que tenim recorregut. Aquesta il·lusió és el que fa que jo els hagi vist somrients. I l'entrada a l'Hospital ha sigut fàcil, acollidora.

–Quins canvis reclamen a curt termini?
–Demanen que la direcció sigui propera amb ells i que busqui una qualitat assistencial molt ferma. I penso que això forma part del meu tarannà com a directiva de salut, sempre he pensat que la qualitat assistencial és la nostra raó de ser. De manera que no m'és difícil entendre aquestes demandes i intentarem lluitar-ho perquè sigui així.

–Abans parlava també de les llistes d'espera. En aquest pla per reduir-les i jugarà un paper important els nous quiròfans del carrer Girona. Quan podran ser operatius?
–Aviat. Si tot va bé, el 12 de juny. Estem alineant totes les forces perquè així sigui. Seran 6 quiròfans més. Ara a l'Hospital n'hi ha 5 i 1 d'urgències. Amb tot, cal tenir en compte que els obrirem en un període de vacances. Tan bon punt tinguem tot el personal de retorn de les vacances es faran funcionar al 100% per donar suport a tota l'activitat quirúrgica que hem de fer.

–També es parlava de la incorporació del nou TAC a Urgències com un element clau per reduir les esperes per a aquest tipus de prova. Ja s'està notant?
–El nombre de TAC que hi havia pendents és alt i encara es nota que és necessari fer activitat durant tot l'any de manera intensa, però ja es comença a notar la posada en marxa del segon TAC. De tota manera, quan ens referim a reduir llistes d'espera de proves, també parlem de proves d'ecocàrdio, endoscòpia digestiva... és molta l'activitat que hem de fer i cal organitzar-nos molt bé. És un repte, però els professionals, que tampoc els hi agrada tenir llista d'espera, ho viuen com una oportunitat, i poder fer activitat i servir a la ciutadania els hi ve de gust i ho estan fent amb il·lusió. Crec que a finals d'any podrem dir que tindrem unes llistes d'espera endreçades i que hem pogut complir amb el que se'ns demanava.

–Suposo que per complir aquest pla, també caldrà incorporar més personal. Quina previsió teniu?
–La veritat és que necessitarem professionals perquè l'activitat que hem de fer amb aquest pla és intensa, és un repte que tenim al davant i que volem assolir. Els professionals ens estan responent, n'estem trobant i estan venint. Alguns d'ells són joves que acaben el seu període de formació a finals de maig i, per tant, encara no s'han pogut incorporar i ho faran en breu. D'altres són professionals amb més experiència que veuen l'Hospital de Granollers com una oportunitat. Per tant, sorpresa de la bona resposta a les nostres ofertes.

–Pot ser, és més difícil a infermeria?
–És un pèl més complex, però la direcció d'aquest departament està treballant molt bé els nous rols per posar en valor les tasques que la infermera ha de fer i no pot fer algú altre. I descarregar-la de les tasques que poden assumir altres professionals. Per tant, estem buscant alternatives per suplir la marca d'infermeres que hi ha.

–Precisament, el PSC de Granollers proposa en el programa electoral la creació d'una escola d'infermeria a la ciutat. Què li sembla?
–Encara hem tingut poc temps per treballar-ho, però és una oportunitat increïble. Evidentment, tan bon punt l'alcaldessa, que és qui té les competències per començar la negociació, s'hi posi tindrà tot el meu suport i ajuda per tirar endavant el projecte. També mirarem d'aprofitar l'escola que hi ha prevista al costat de l'Hospital de Mollet. La manca de professionals és tan alta que tothom pot tenir una escola d'infermeria en aquest moment.

–També hi ha un principi d'acord per incrementar la dotació econòmica a l'Hospital per part de la Generalitat?
–Pel que fa al pressupost, encara no el tenim tancat. Sí que estem treballant perquè els números siguin favorables per poder fer l'activitat i el pla d'accessibilitat. Sí que des del CatSalut ens han dit que ens ajudaran i, fins ara, ho estan fent. Així que he d'entendre que les coses aniran bé i que compliran aquest compromís.

–En aquest marc, el conseller Balcells també fa mesos que parla de replantejar la governança de l'Hospital per crear un consorci amb més participació del Departament. Què en pensa?
–Tinc poc a dir. De moment, el Patronat és sobirà i és qui decidirà com és la governança. Sí que dir que el Patronat m'ha acceptat bé, m'hi he reunit per explicar la meva trajectòria i com han estat les primeres tres setmanes. Va ser una trobada molt càlida i alhora molt professional. Van ser molt receptius a fer-me confiança.

–També volia preguntar-li per la posada en marxa del centre de radioteràpia. Serà a la tardor?
–És una peça més d'aquesta xarxa de la C-17. Tindrem aquí un dispositiu del Clínic, que ens permetrà treballar conjuntament, compartir professionals i que és una avantge increïble per la ciutadania del territori. És una oportunitat i una peça d'aquesta xarxa C-17 que tinc la sort que arribo i me l'he trobada feta. Com aquell qui diu, la podré inaugurar.

–Entenc que la voluntat és que la col·laboració amb el Clínic sigui cada cop més estreta.
–Sí, ha de ser una col·laboració en què hi guanyi tothom. Nosaltres hem de construir un gran hospital de referència, però sabent que la cartera de serveis no ho pot abarcar tot. Hi haurà un 5 o 10% que no podem tenir i dependrem del Clínic, que alhora ens ha de servir per atracció de professionals, per a formacions específiques, per a suport en captar alguna tecnologia. Ha de ser una aliança que ens permeti enriquir-nos i fer-nos forts aquí, al Vallès Oriental. Així ho visc jo.

–Vostè s'ha trobat també amb unes Urgències acabades d'estrenar. Ja estan més rodades?
–M'he trobat unes Urgències complicades, en què cal posar-hi el focus. Hi ha dues grans sorts: que les instal·lacions són noves i que aquesta setmana incorporem un nou cap de servei. Un lideratge nou que ve amb ganes de remar i treballar bé, i, a més, ben format i ben preparat… ajudarà molt. Perquè és veritat que el canvi de les urgències antigues a les noves han deixat una sensació que això s'ha d'acabar d'organitzar. Ho farem, mirarem què falta i acompanyarem molt bé la nova cap del servei d'Urgència que s'incorpora perquè senti que té la direcció i els professionals no la deixen sola. Urgències l'hem d'ajudar entre tots, perquè si Urgències funciona, un hospital funciona.