Centenars de persones marxen pel centre de Granollers per reivindicar l'1 de maig

Els manifestants denuncien la precarietat laboral i la pobresa energètica en el dia internacional del treballador

Societat

Més de 200 persones han marxat fins al centre de Granollers sota el lema “Reconstruïm el moviment popular, 1 de maig social i sindical”. Una manifestació, organitzada pel sindicat CNT, col·lectius d’aturats, l’entitat Papers per a tothom i la PAH, entre d’altres, que un any més han reclamat un treball digne, la fi dels talls dels subministraments bàsics i una reforma de l’actual llei hipotecària.

Ha estat una marxa formada per famílies, joves i immigrants, com la Mar Macias, portaveu de la coordinadora d’aturats i aturades del Vallès Oriental. Està aturada des de fa 3 anys, “que no vol dir quieta”, reivindica, i té 2 fills, un d’ells discapacitat. “Per la meva condició d’aturada, els meus fills quan viatgen a França a veure el seu pare no tenen accés a la targeta sanitària internacional i han de pagar qualsevol atenció mèdica”, es lamenta la Mar, que també denuncia que a Granollers encara hi ha molts talls de llum, malgrat les mesures impulsades per la Generalitat per pal·liar la pobresa energètica.

Aconseguir que totes les famílies tinguin subministraments bàsics i aturar els desnonaments són també dos dels objectius de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Una de les seves representants, la Paqui Pérez, ha assegurat que seguiran “lluitant al carrer, a Europa i on faci falta per recuperar els habitatges als bancs i canviar l’actual llei hipotecària”. Ha estat una de les intervencions més aplaudides als parlaments finals, a la Porxada, on també s’ha fet una crida a favor dels drets dels immigrants. El Gamal, un jove senegalès, portaveu del col·lectiu Papers per a tothom, ha explicat que estan centrant els seus esforços en aconseguir un arrelament sense contracte. La legislació actual exigeix un any de contracte per regularitzar la seva situació. Una utopia, segons el Gamal, que confessa que “en sis anys i mig, només he pogut treballar un mes seguit”.

Edicions locals