El bé i el mal seran els protagonistes de la Passada de l’Ascensió

Aquest dissabte cinc entitats ompliran el centre de la ciutat amb diferents danses regionals

Cultura

Aquest any, i coincidint amb el 30è aniversari dels diables de Granollers, la Passada de l’Ascensió està dedicada a les representacions de la lluita del bé contra el mal.
Al llarg de la tarda d’aquest dissabte, la Passada estarà protagonitzada per la Dansa de la Moma del Corpus de la ciutat de València; el Ball de la Quaresma i les Set Virtuts de Reus; la disbauxa del Carnaval d'Altsasua, a Navarra; la singularitat dels Diablots del Carnaval de Granollers i la fastuositat del vestuari de la Diablada d’Oruro, organitzada per membres de la comunitat boliviana de Granollers. Tots ells sortiran de la plaça de la Corona, passaran pel carrer Anselm Clavé, el carrer Sant Roc i finalment els grups faran la seva mostra a la Porxada. 

El ball de la Quaresma i les Set Virtuts de Reus és un ball de nova creació i promogut per la Germandat dels Set Pecats Capitals, entitat vinculada al Carnaval de Reus i integrada per persones que treballen per recuperar els elements característics del Carnestoltes: la sàtira, la burla i la ironia. El ball està format per vuit personatges, el principal, la Quaresma, i les Set Virtuts, com a complementaris. Aquest ball només es pot veure en acció el Dimecres de Cendra pels carrers del centre històric de Reus. L'acompanyament musical va a càrrec d'una formació de nova creació anomenada Staccato.

La Dansa de la Mona del Corpus de València, documentada del 1615, té molta càrrega simbòlica i és la que més s'identifica amb la religiositat de la festa del Corpus Cristi a la ciutat de València. La dansa té com a personatge central a la Moma, amb un vestuari totalment blanc que simbolitza la gràcia o virtut. Al seu voltant els set pecats capitals, anomenats momos, van uniformats amb robes vermelles i negres, representatius de l'infern i els dimonis. La dansa consta de diferents figures que simbolitzen les temptacions dels pecats sobre la virtut, que finalitzen amb  la victòria de la Moma sobre els pecats.

Els Diablots del Carnaval de Granollers són figures tradicionals dels carnavals vallesans vinculats a l'acompanyament dels balls de Gitanes on fan la funció d'obrir l'espai pels balladors. Molts anaven abillats amb botes de vi a l'espatlla, fuets o xurriaques a les mans i esquellots a la cintura. Els Diablots de Granollers surten l'any 1994 de la mà de la comissió de Carnaval a iniciativa de la Colla dels Blaus. Un any més tard es crea la figura de l'Abat dels Boixos, la veu i esperit de Sa Majestat en Carnestoltes.

Pel que fa als Momorrotxos d’Altsasua, el seu Carnestoltes, declarat festa d'interès turístic de Navarra l'any 2011 i recuperat l'any 1982, després de 50 anys. Unes de les figures principals són els anomenats Momorrotxos, personatges amb unes grans banyes al cap, coberts amb pells d'ovella, armats d'unes forques i amb el vestit i els braços plens de sang animal, que empaiten a la població d'Altsasua el dimarts de carnaval. La representació del carnaval altsasuarra es completa amb els Juantramposos, personatges grassos de roba de sac farcits de fulles de blat; les mascaritak (mascaretes); el boc amb les banyes, vestit de pells i esquellots molt grans que inciten i provoquen les sorginak  (bruixes) amb les clàssiques escombres i la cara pintada amb rovell d'ou. Finalment hi ha la ereintza (la sembra), representació d'aquesta tasca rural amb personatges que fan de bous, l'Iturriko que els condueix i els dos sembradors.

I finalment, la Diablada d’Oruro Bolívia bolivianos de corazón de Granollers també aportarà la seva dansa a la Passada de dissabte. La diablada és una de les representacions més reconegudes dels carnavals de l'altiplà bolivià. Amb la presència del personatges representatius de Llucifer, diables i diablesses; Sant Miquel; les virtuts i els pecats, mostraran la barreja entre les antigues cultures bolivianes i les imposades per la nova religió. L'any 2001 el Carnaval d'Oruro va ser declarat per la UNESCO “obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat”. L'Associació Cultural Bolivianos de Corazón de Granollers representaran el ritme i la vistositat de la Diablada d’Oruro. 

Edicions locals