Pau Subirós relata el procés d'aprenentatge forçós per produir 'La Plaga'

La Gralla acollia la presentació del llibre 'El productor accidental'

Cultura

Si algú vol trobar-se números i taules d'Excel a El productor accidental (Anagrama, 2015) s'equivoca de llibre. L'autor d'aquest assaig, Pau Subirós, hi aboca les seves experiències novel·lades com a productor de La Plaga, la premiada pel·lícula de la molletana Neus Ballús, rodada a l'espai natural de Gallecs i en què Subirós va començar-hi com a coguionista i va acabar-ne sent  -a priori sense voler-ho– el productor. Aquest dimarts ho explicava a la llibreria La Gralla de Granollers, acompanyat del cineasta Lambert Botey i el periodista i escriptor Albert Forns.

El productor accidental, entre la novel·la biogràfica i l'assaig, relata com el procés de producció des de l'inici del projecte i fins a la distribució i la presència a festivals. El llibre ha acabat sent "la història d'un procés d'aprenentatge", deia Subirós. L'heroi del relat, el productor, "un personatge molt literari perquè la seva posició, de buscar recursos i aliances, és molt aventurera", detallava Subirós, qui reconeixia que en el recorregut tot van ser obstacles. D'entrada, "jo no volia ser productor i m'hi vaig resistir fins que va arribar a un moment en què la Neus i jo vam arribar a la conclusió que ningú s'implicaria com nosaltres", indicava Subirós.

Així, aquest productor accidental es va anar "adaptant a allò que es va anar trobant. Els plans han de ser flexibles per aconseguir l'objectiu", recomanava l'autor, qui reconeixia que La Plaga ha estat un projecte "d'experimentació continu".

I com en tota novel·la clàssica, el productor també té un antagonista. Subirós presentava un representant d'una televisió francesa que participava a la pel·lícula com el més gran dels obstacles. Es tracta de Luciano Rigolini, qui després de veure una primera versió de La Plaga només hi va trobar que objeccions. "Va ser molt dur i va provocar que no ens el treiéssim del cap en els quatre mesos de muntatge, però ens va fer treure el millor de nosaltres", recordava Subirós.

I arriba el clímax final del llibre: la gala dels Gaudí, en què La Plaga es va emportar quatre premis, entre els quals el de millor pel·lícula de l'any. De fet, el film de Ballús ja s'havia projectat a la Berlinale i seguiria de gira per festivals d'arreu del món. "Et trobes entre una vida luxosa i després tornes a la teva realitat. És una al·legoria d'una generació que no podrà cobrar comprar-se un pis o cobrar una pensió, però sí pot anar un cap de setmana a París", reflexionava Pau Subirós.

Amb tot, el productor de La Plaga reconeixia la "sort de l'existència de festivals per tal que aquest tipus de pel·lícules es coneguin", davant la dificultat d'entrar al circuit de distribució del cinema independent. A més, "també són un pas per arribar als cineclubs, un circuit alternatiu de distribució", deia Subirós, qui lloava la tasca del Cineclub de l'AC Granollers. De fet, Botey recordava que s'hi van fer tres passis de La Plaga i hi van passar més de 400 persones.

Edicions locals