El restaurant Kiko, fundat el 1888, posa punt i final a 127 anys d’història

Avui 30 d’agost i en plena festa major, la família Mir-Pujal ha celebrat amb els treballadors el dinar de comiat

Societat

El Restaurant Kiko, fundat el 1888 a la plaça de la Corona de Granollers, ha baixat la persiana. Des de fa més d'un mes, els seus propietaris, Lluís Mir i Pepita Pujal Ulldemolins, han aprofitat per anar explicant la decisió a la clientela, i aquesta festa major celebraven un dinar de comiat amb els treballadors.

Dissabte, el restaurant va funcionar amb normalitat i diumenge al matí la família que regenta el negoci i el personal del local van començar els treballs de recollida d’estris, material, begudes… Al fons del menjador principal, una taula especialment preparada per a l’ocasió servia per anunciar la celebració del darrer àpat en un local que va obrir les portes per primera vegada en el mateix emplaçament l’abril de 1888. Des d’aleshores, el restaurant Kiko de Granollers ha esdevingut un referent dins els locals especialitzats en oferir (fa uns anys més que ara) una cuina tradicional catalana i els coneguts esmorzars de forquilla.

Juntament amb la Fonda Europa, situada al carrer Anselm Clavé (1771), i el restaurant Can Layon de la plaça de la Caserna (1892), can Kiko ha format part dels establiments més emblemàtics de la ciutat.

Evidentment, la història del restaurant Kiko ha estat estretament lligada a Granollers, el seu mercat i a un espai, la plaça de la Corona, la qual ha patit diverses transformacions en el curs dels 127 anys d’història del local, en formar part de l’antiga carretera nacional Barcelona-Ribes de Fresser, en funcionament des de 1848. Aquesta situació estratègica els ha proporcionat d’altres aspectes importants, com la ubicació a la plaça d’altres establiments rellevants: Casa Guitet, Can Bosch, Assegurances Badia, presents a moltes postals de finals dels segle XIX i del XX.

Negoci familiar
El bar restaurant va ser fundat pel matrimoni format per Francesc Carrencà i March (Quico de can Puig de Montmeló) i Dolors Aubanell i Carbonell.  L’any 1904, el negoci va passar a ser gestionat per Dolors Carrencà i Garreta i Josep Ulldemolins i Baró. Un nou relleu familiar realitzat durant la dècada dels 40-50 va deixar el negoci en mans del matrimoni format per Jaume Pujal i Garriga, que va morir l’any 2007, i Rosa Ulldemolins i Carrencà, que actualment té 95 anys.

Durant aquesta etapa –especialment la que va fins els anys 80– el restaurant era un referent important tant a Granollers com a Catalunya per ser un dels locals on se servia el tradicional esmorzar de forquilla amb plats com el cap-i-pota, la tripa, les mongetes amb botifarra… Aquests plats se servien durant tota la setmana, però d’una manera ben especial els dijous, dia de mercat a Granollers. La plaça de la Corona era un bon espai per aparcar carruatges primer, i cotxes després.

Tancament per jubilació
Un quart relleu generacional va posar el restaurant a finals dels anys 70 del segle passat en mans de Lluís Mir i Molina (1948) i la seva dona Pepita Pujal i Ulldemolins (1948), els quals han rebut l’ajuda, en els darrers anys, de la seva filla Olga.

Segons ha manifestat la família Mir-Pujal a araGranollers, “el tancament del restaurant ens produeix un doble sentiment. D’una banda, de pena per posar punt i final a un projecte familiar fundat ara 127 anys, però també d’agraïment vers tots aquells clients i amics que al llarg de tots aquests anys ens han fet costat”.  Lluís i Pepita diuen que han meditat molt aquesta decisió: “Ja fa dos anys que ens tocava jubilar-nos, però hem seguit amb molt d’esforç”.

Tots dos coincideixen en assenyalar que “després de tants anys de dedicació continuada i sacrificada, ens mereixem un descans, ja que la vida laboral i professional en aquest sector és molt esclava”. El matrimoni destacava també: “Volem agrair  d’una manera molt especial a la gent de Granollers i comarca el seu suport i la seva estima”.

Amb el tancament del restaurant Kiko –rebatejat i conegut així popularment amb la seva doble k des de fa uns quants anys- desapareix també un logotip ja ben conegut.

Edicions locals