El professor Niño Becerra anima als empresaris a col·laborar més entre ells

Més de 300 persones van assistir aquest dijous a l’acte organitzat a l’Hotel Granollers pel Grup de Desenvolupament per Directius i Empresaris (GDE)

Economia

L’anunci per part del Grup de Desenvolupament per Directius i Empresaris (GDE), que presideix Santi Puig, de la celebració d’una xerrada-col·loqui amb el professor i economista Santiago Niño Becerra, va superar, segons van reconèixer els organitzadors, totes les previsions. La sala principal de l’Hotel Granollers va restar petita dijous passat al vespre, per acollir a les més de 300 persones que hi van assistir, la majoria d’elles empresaris de Granollers i el conjunt del Vallès Oriental. 

Conegut per les seves prediccions i la seva manera personal d’explicar i entendre l’economia, Niño Becerra va fer unes quantes reflexions a l’entorn del tema Macroeconomia, conjuntura i entorn social actual. La seva dissertació es va centrar en fer una comparativa entre la situació econòmica que presenta Espanya a nivell general en relació a Catalunya. Segons el professor, “la situació econòmica actual presenta uns quants interrogants de difícil resposta de cara l’any que ve, i el 2016 serà especialment difícil, ja que les dades macroeconòmiques presenten un panorama poc esperançador”.
 
Per al professor, l’economia espanyola i catalana són víctimes de la manca de competitivitat, un factor determinant que caldria millorar per sortir d’una situació que “resulta dramàtica”. Això permetria, segons ell, “posicionar la producció molt millor en els mercats internacionals”. Niño Becerra va fer referència “al gran deute de l’economia espanyola i catalana, i als grans problemes que això comporta”.
 
La poca productivitat i els salaris baixos són aspectes també a millorar en el futur. Niño Becerra es va mostrar pessimista pel que fa a uns quants aspectes generals que preocupen la ciutadania, cas de la Seguretat Social i el seu sistema de pensions. Sobre aquesta qüestió va dir que “d’aquí quatre o cinc anys s’hauran acabat les reserves del fons de pensions i caldrà introduir mesures de reducció”. En relació als percentatges d’atur va dir que tindrà un caràcter estructural que segurament es mantindrà a l’entorn del 18% durant molt de temps, “unes xifres realment preocupants que deixaran a molta gent en una total indefensió, ja que disminuirà el temps de cobrament del subsidi d’atur, baixaran també les quantitats a cobrar...”.

Sobre les possibilitats de crear l’anomenada renda bàsica, va dir que “de seguir les coses així, serà necessària perquè hi haurà gent que no serà necessària”.
 
Trobar fórmules de col·laboració
Segons ell i pel que fa a Espanya, acabada la gran festa de l’any 2006, les coses no tornaran a ser econòmicament igual mai mes. Davant d’aquest panorama tan pessimista, fins i tot van ser els empresaris els qui li van demanar a veure si tenia alguna notícia positiva que comunicar. Crític també amb el paper de la banca i davant les grans dificultats que troben les empreses per trobar finançament de cara a fer realitat els seus projectes, el professor va animar als empresaris vallesans a que s’ajudin i col·laborin més entre ells a tots els nivells, per afrontar aquests moments tan complicats, qüestió que va plantejar un animat debat.
 
Durant la conferència i abans que s’ho preguntessin, el professor va explicar que resulta aventurer i complicat determinar com seria la Catalunya independent econòmicament parlant, tot i que va deixar dues dades per a la reflexió: Pel que fa al PIB, estaria situada a la part mitja dels països europeus, i en relació a les pensions, es podrien pagar perfectament segons estableix el sistema actual.  

Edicions locals