L’Editorial Alpina celebra 70 anys obrint mercat a les illes Canàries

Tot i conviure amb les noves tecnologies, l’editorial defensa els mapes en paper

Cultura

“Els inicis són fruit d’una casualitat de quatre amics que anaven a la muntanya i davant la necessitat d’una cartografia, que en aquells moments no existia, van decidir fer-la ells. Però eren molt qualificats”, explica Martí Nadal, director comercial de l’Editorial Alpina.


El 6 de febrer de 1946 el geògraf Salvador Llobet, a part de fundar i ser el primer president de l’Agrupació Excursionista de Granollers, va fundar l’Editorial Alpina amb tres socis més: el geòleg Noel Llopis, l’enginyer del Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, Josep Maria Puchades, i el tècnic en arts gràfiques Xavier Coll. “No van anar a fer projecte empresarial, van cobrir una necessitat. Espanya sortia d’una guerra i no hi havia una cartografia oficial ni un institut cartogràfic com hi ha ara”, afegeix Nadal.

Els mapes de l’Alpina van anar consolidant-se a Catalunya i també a l’Estat espanyol a partir del 1956 quan es va publicar el mapa Picos de Europa I. Però el 1992, després de la dissolució de l’Editorial Alpina S.L, la família Llobet agafa les regnes del negoci i funda la nova editorial Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques, SL (GSLL). El 2005 l’empresa recupera el nom inicial i fins ara, i durant aquests 70 anys, ha mantingut la mateixa línia editorial. “Si agafes un mapa d’Alpina saps què compres. Tot està fet des del mateix criteri i amb un acurat treball de camp”, explica  el director tècnic de l’editorial, Josep Maria Musach.

Actualment, l’editorial es troba en un període d’estabilitat després d’haver passat uns anys complicats. “Ara publiquem novetats molt ben pensades, filem molt prim amb el què publiquem i no creixem, sinó que ens mantenim”, diu Nadal.

Nous mercats
Actualment, l’Alpina abasta tot el territori nacional i els Pirineus són la seva zona estrella. Estan començant a treballar amb mapes de Canàries i volen arribar al Pirineu francès. “Antigament els francesos deien que l’Alpina tenia mèrit d’existir perquè els seus mapes eren tan bons que quin sentit tenia competir-hi. Això ara ha donat la volta. Un dels mercats més grans que tenim ara és el francès i per a nosaltres això té molt mèrit, perquè estem competint a França amb un referent mundial: l’Institut Cartogràfic de França”, diu Nadal.

La digitalitació i el futur
El 1996 es va decidir incorporar les noves tecnologies a l’hora de produir els mapes. “La implementació de mitjans com el GPS ens han ajudat molt a dotar els mapes d’una exactitud que abans no tenien. Ara podem vendre el mapa en paper i digital, però el digital encara s’ha de perfeccionar perquè pugui ser rendible”, afirma Musach. 
“A la llarga la gent pagarà per confiança. Les pantalles poden fallar, no et donen la perspectiva que dóna un mapa”, afegeix Nadal que diu que és l’any que hem fet més pòsters ampliats per hotels i cases de colònies.

Suport als autors locals
Tot i estar especialitzada en mapes de muntanya, l’Alpina té dos segells de narrativa: un infantil que aglutina la col·lecció de contes de l’Araceli Segarra i contes d’autors local, i un de novel·la, la Col·lecció Marcòlic, en què han publicat Lambert Botey i Marina Martori, entre altres. “Ens ho agafem com un més a més i per donar veu als autors de la ciutat”, explica Nadal.

L’Alpina no ha preparat cap celebració pels 70 anys d’història, però reserva les energies de cara al 75è aniversari.

Edicions locals